Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Una vida entre muntanyes

L’escalador i alpinista manlleuenc Miquel Casas celebra 70 anys envoltat de companys i encara en actiu

Amb tota una trajectòria vinculada al Grup Excursionista Manlleu (GEM), Miquel Casas va ser un dels pioners de l’alpinisme a Osona i és un dels escaladors més veterans encara en actiu de la comarca. Entre els èxits més remarcables del manlleuenc hi ha l’ascens el 14 de juliol de 1979 al Chopicalqui peruà (6.354m) en el que va representar el primer sis mil osonenc, mentre que el 1992 va ser el cap de l’expedició Osona a l’Himàlaia del Karakorum, amb la qual el també manlleuenc Eudald Martínez va conquerir el Broad Peak (8.047m), el primer vuit mil d’una expedició formada íntegrament per gent d’Osona i el Ripollès. Abans, el 1986, també va participar a una expedició a l’Istor-o-Nal (7.403m), que va acabar coronant el Rock Pinnacle (7.200m) a causa de la molta neu que hi havia. El seu currículum el completen infinitat de vies escalades entre les quals destaca la Directa Americana al Petit Dru, de 1.300m de recorregut, i dos bivacs, al Montblanc.

Totes aquestes fites, moltes de les quals històriques, li van ser reconegudes dijous de la setmana passada en una festa sorpresa a la Fonda Torres amb motiu dels seus 70 anys, que es va acabar convertint en un reconeixement a tants anys entre muntanyes. Familiars, amics, però sobretot companys d’expedicions i cordades i membres del GEM així com l’Ajuntament de Manlleu van ser-hi presents. “No aspirava a fer una celebració així però va ser una gran festa i sobretot una trobada de molta gent del món de la muntanya que feia temps que no ens vèiem”, recorda el veterà alpinista i escalador, que es manté encara en actiu.

Nascut a Sant Feliu de Pallerols, a la Garrotxa, el 30 de gener de 1950, Casas va anar a viure de petit a Barcelona i als 15 anys va iniciar-se en el món de l’esquí primer i en el de l’escalada i la muntanya després. La feina de joier el va portar a Londres, on va aprendre bona part de l’ofici, i també va estar vivint i treballant un temps als Estats Units. Després va anar a parar a Manlleu, on va conèixer la seva dona, la Marga, amb qui va tenir tres fills, l’Elisabet, en Jordi i la Gemma. Gran aficionat als escacs, participa en competicions a nivell català, i un dels molts dels seus amics, Gerard Peix, assegura que “com a bon jugador que és ha aplicat sempre l’estratègia a la muntanya”. També remarca que “és tan fi utilitzant les petites eines de joier com les més tosques de muntanya”, mentre que Jordi Bou afirma que “la seva trajectòria alpinística és pura polivalència en tots els estats: gel, neu i roca”.

Aleix Estrada, regidor d’Esports, va lliurar a Casas una placa en nom de l’Ajuntament de Manlleu | Albert Llimós

Altres companys com Lluís Vila destaquen d’ell que “manté l’esperit jove i sap connectar amb persones de totes les edats”, però també que “fer muntanya amb ell dona seguretat”. En la mateixa línia, Marcel Domènech explica que “som molts els que quan tenim problemes el fem servir de guru perquè els seus consells sempre són intel·ligents”. Pep Fusté afegeix que habitualment els diu “el que no mata, entrena” i que entre riures els companys s’han acabat fent seva l’expressió.

Tots els que han compartit ascensions i escalades amb ell recorden alguna anècdota: des de menjar-se un entrepà ple de formigues perquè tenia molta gana després d’una escalada fins a un rescat des del mar en un penya-segat a Alacant passant per diversos bivacs improvisats. Un d’aquests a la via Contamine, als Alps francesos, el va viure amb un dels seus fills, en Jordi, amb els quals també ha passat moltes hores a la muntanya. “Baixàvem de la via i anàvem a l’estació de Montenvers. Estàvem ben cansats i tot d’un plegat perdem el camí sobre la glacera però continuem perquè la llengua de gel baixa fins a l’estació. Havíem de trobar unes escales per remuntar el desnivell i no les trobàvem. Els frontals no eren bons i no ens deixaven veure a més de dos o tres metres. Vam acordar fer bivac sobre el gel i quan va aclarir el dia les escales eren a escassos metres. Després d’aquell dia em vaig comprar un bon frontal”, recorda el fill de l’alpinista i escalador.
Són moltes les experiències que ha viscut Casas a la muntanya, però també ha tingut temps per impartir diversos cursos d’escalada, alpinisme i esquí de muntanya com a instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya.

D’aquesta manera, ha pogut compartir i transmetre a les noves generacions els coneixements adquirits al llarg de tota una vida entre muntanyes. Una llarga trajectòria que, de moment, no s’atura perquè assegura que encara té corda per estona i, sobretot, ganes de continuar pujant ben amunt.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.