“Amb la pandèmia va prendre protagonisme la delinqüència més local”

Es va estrenar amb l’explosió al campanar de Centelles, el Glòria i la pandèmia, una arrencada poc habitual. Portem un parell d’anys que ha marcat a tots els nivells la pandèmia. S’ha modificat el que és ordinari, especialment el 2020 en què van disminuir els delictes, però vam tenir altres ocupacions de control relacionades amb la pandèmia. Han estat dos anys complicats. Com ha afectat la covid a l’activitat delictiva? El 2020 enormement, van baixar els delictes, sobretot els relacionats contra el patrimoni, especialment els que feien grups que venien de fora de la comarca, que van deixar de moure’s en ple confinament. També van disminuir molt els robatoris a l’interior de domicilis perquè hi havia gent a les cases. Sí que va prendre protagonisme la delinqüència més local, especialment la que tenim a Vic o Manlleu. Ara està més normalitzada la situació respecte al 2019. Els robatoris en cases es van frenar, però s’han reactivat. Hem acabat el 2021 amb dades millors que el 2019, però això no ens consola. Ens hem trobat dos tipus d’autors diferents. Per una banda, una delinqüència molt local. Hem tingut força incidència en robatoris a interior de domicilis a Manlleu, en establiments també. Ja fa temps que vam arrencar un treball molt profitós liderat per l’Ajuntament conjuntament amb la Policia Local, hem parlat amb el col·lectiu d’afectats. Dins de la comarca suma en el total, però és una part. Els altres són grups especialitzats. Sí, els que venen de fora, especialment a partir de la tardor, quan es fa fosc més aviat, sobretot en cases unifamiliars en llocs com Vic, Tona, Seva, Sant Julià, Folgueroles... Per lluitar contra això tenen molt pes les unitats centrals d’investigació. A la comissaria no hem apostat tant per la investigació com amb els delinqüents locals, sinó per la prevenció amb dispositius amb furgonetes, vehicles de trànsit, policies locals, vigilants municipals... Pel que fa als delinqüents locals, grups a Manlleu, a Vic, Sant Quirze... com s’afronta i quina tipologia de grups parlem? El perfil que ens trobem en el delinqüent local més reincident és un perfil de gent jove en general, alguns menors. En general a la comarca són fets menys greus com furts i la pena dels autors és menys greu i hi ha més reincidència. És el que numèricament hi ha més i cada any va pujant. També s’hi suma el furt més de necessitat, per menjar, aliments i qüestions bàsiques. També hi ha el furt més especialitzat de persones de l’àrea metropolitana i ara tornem a fer dispositius en aparcaments de supermercats per intentar reduir-los. A Vic amb la Guàrdia Urbana vam treballar els robatoris en establiments, ara està controlat, i ara treballem coordinadament pels robatoris a trasters. Hi ha un grup de joves que es dediquen a sostreure especialment bicicletes i a darrere també hi ha algú que els ho compra. A Sant Quirze ens vam trobar el mateix que a Vic i Manlleu però en petita escala, gent que passen de la bretolada al delicte. Què ho genera? Darrere d’això que hi ha a Vic, Manlleu i Sant Quirze no hi ha només delictes. Quan el delinqüent és local hi ha un plus afegit, que tothom acaba sabent qui és, i amb gent jove es genera una sensació d’impunitat, indignació i inseguretat, més que el que fan és com ho fan i qui ho fa. Tothom voldria que tots els que cometen delictes estiguessin tancats però no va així i seria insostenible. Perquè el jutge posi algú a la presó provisionalment abans d’un judici hi ha d’haver unes circumstàncies, un delicte greu i ha d’estar ben acreditat, una altra cosa és quan hi hagi un judici. La gent voldria massa alegrement que la gent anés a la presó. Potser ens facilitaria la feina, però depèn dels autors tampoc veiem com un èxit enviar un menor d’edat a la presó. S’han de buscar altres maneres per tornar-los a recol·locar dins la societat o buscar-los oportunitats. Això no frustra? A alguns els han detingut 30 vegades. La gent entén que l’endemà els deixin anar? A nosaltres no ens frustra perquè és la nostra feina. No som legisladors ni jutges, som policies i la nostra feina és la que és i la llei també és la que és, encara que puguem compartir el que ens diuen. Un canvi de llei ho facilitaria? Els països que són més durs són més segurs? Els que hi ha pena de mort ho són? Treballem amb la legislació que tenim, ens relacionem amb jutges i fiscals per millorar i ells tenen les seves lògiques i l’aplicació de les normes és la que hi ha. I com es lluita contra aquests reincidents? Vam crear a finals de l’any passat el grup de multireincident que tenim força musculat i en ple rendiment per dedicar-se exclusivament a la investigació dels casos d’aquests nanos: els de Manlleu, de Sant Quirze o de Vic. Fem un treball a part perquè allò que sostreuen té un destí i hi ha algú darrere que compra el que es roba en trasters... és una qüestió que hem de tallar ràpidament. Amb la covid han augmentat les estafes per internet? Hi ha un creixement previ a la pandèmia molt important i ara va creixent de forma més sostinguda. Ara el 25% dels delictes o més són d’estafes per internet i la majoria els venen a denunciar. Han pres rellevància i per això es plantegen de donar més prioritat en la investigació d’aquests delictes, que en molts casos són molt complexos perquè els autors poden ser a qualsevol lloc del món. Què hi troben els traficants de marihuana a Osona? Troben el mateix que a les altres, no en tenim més. Ens hem trobat amb plantacions exteriors especialment a la zona de Sau, Vilanova, Sant Sadurní, Rupit, Tavertet, l’Esquirol, a Viladrau... són llocs que els queda a refugi i tenen aigua. Són plantacions exteriors amb una recollida a l’any. En les primeres hi havia un gran treball, llaurant, fent un camp. Hem fet molts detinguts i hem destruït moltes plantacions i s’han adonat que no és rendible. Les darreres costen més de detectar, ja no està tan treballat, queden més al mig de la vegetació i no és tan fàcil per ells de recollir i fer-ne el manteniment. Al darrere de les plantacions hi ha altres problemes? La gent associa la marihuana al consum banalitzat, però al darrere hi ha moltes coses: preocupacions d’alcaldes que en determinats espais on s’han establert aquests grups la gent deixa d’anar-hi a fer l’ús normal de la natura com anar en bici, caminar o caçar perquè tenen por i no ho podem permetre. Són bandes organitzades que venen de fora? Aquí venen jardiners, principalment, gent que tenen contractats per fer el manteniment del camp. Quan fas detencions no són els que lideren els grups. "Els reincidents joves generen indignació i sensació d'impunitat" També n’han desmantellat en naus industrials... És una altra història, la inversió i el rendiment és un altre perquè poden fer tres o quatre recollides a l’any. En aquest cas hem trobat gent de la comarca que té plantacions, una a Centelles que estava dins d’un operatiu complex a escala estatal amb una xarxa al darrere molt gran. Pel que fa a la violència de gènere domèstica hi ha influït la pandèmia? Ens feia patir. Estem per sota del 2018, similar al 2019 i una mica per sobre del 2020. Es va fer un esforç molt gran per contactar amb totes les víctimes quan hi va haver el confinament per controlar les situacions. Les xifres les tenim bastant estables, però és cert que en els delictes contra les persones en general no tenim fets greus però han augmentat. A quin tipus de delictes es refereix? Relacionat amb la pandèmia i la postpandèmia, amb els ERTO, la situació actual no ajuda, com el preu del carburant, les guerres... fa que el nivell de crispació o nerviosisme de la gent es noti i hi ha un increment de delictes més lleus d’amenaces o coaccions. Es nota a qualsevol que atengui el ciutadà. Els agents del carrer també ho diuen, en l’oci nocturn també hi ha ganes de gresca, de baralla. "La covid, els preus o la guerra fan augmentar els delictes de coacció i amenaces" Relacionat amb la crispació, abans parlava de robatoris d’aliments... No és res nou. El furt famèlic pràcticament no està penat, sempre que es pugui demostrar que aquella persona ho ha fet per menjar. No s’ha de confondre amb els que ho fan per anar a revendre els productes. Ens hi hem trobat amb un punt més del que ens hi trobaríem normalment. Hi ha més incidències en aquest sentit. Suposa una feina molt important les ocupacions? N’hi ha menys de les que hi havia. En les ocupacions tenim dues situacions diferenciades. Moltes no les sabem. N’hi ha d’habitatge buit de grans entitats financeres que no denuncien o no ens arriba. Tenim coneixement de les de particulars, però se sol ocupar poc. Les que tenim més coneixement són les que estan relacionades amb problemes de convivència, de molèsties al veïnat, de brutícia, plantacions de marihuana... L’expectativa que té la gent no es pot complir, no els podem fer fora agafats per l’orella.... És necessari obrir una comissaria a Manlleu? No és una decisió nostra. Som una organització molt gran i la nostra manera de fer respon a un model. La comissaria de Manlleu hi serà com a resposta al model policial nostre. Estem en el segon desplegament, un moment que ens estem repensant. S’està valorant si hi haurà comissaries de districte... si hi haurà una comissaria a Manlleu serà en la mesura que el model que es cregui convenient de Mossos tingui previst que hi hagi aquest tipus de comissaries. No serà per una necessitat puntual a un lloc. "Les plantacions de marihuana costen més de detectar al mig de la vegetació" I a Prats de Lluçanès? A Prats és un altre concepte, perquè allà parlaríem d’un punt de denúncies, està també en mans del departament. Tenim un marge de millora en la recollida de denúncies en determinats municipis perquè per venir a Vic hi tenen un tros i ens agradaria millorar-ho. Estem treballant en un projecte sostenible en el temps, al sud de la comarca també hi ha municipis més apartats que no tenen on tramitar denúncies, ho estem estudiant. Quan en un lloc hi ha la necessitat de veure més presència policial és una cosa, quan és per recollir denúncies és una altra. Si vols veure més policies a Manlleu, si els tanques en un despatx no els veus, vols més patrulles al carrer. Al Lluçanès la presència ens la dona el grup de proximitat, però potser allà podem tenir un model més planificat perquè els ciutadans sàpiguen que determinats dies a Prats o alternativament a Olost puguin anar a posar alguna denúncia.

“Amb la pandèmia va prendre protagonisme la delinqüència més local”

El govern espanyol destina 17 milions d’emergència a comprar 70 km de cable després de 63 robatoris a l’R3

50 anys de la primera gran Diada

EL 9 FM estrena el podcast ‘La unitat que va fer trontollar el franquisme’ sobre l’Assemblea

Condueixen sense carnet i a tota velocitat un cotxe llogat a Alemanya que acaba en una bassa de Manlleu

LA PREGUNTA

Aprova la dimissió de Trapero?

“L’amazic és probablement la tercera llengua més parlada a Catalunya”

“Escollir l’Amor” en el dol

L'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, es crema en un incendi a la cuina de casa seva

Mor un home mentre pujava el Taga

Elisenda Carrera serà la candidata d'Aliança Catalana a Vic

S'encén un autobús a l'Eix a Vilalleons

La primera cita, un dia fàcil de recordar: l’1 d’octubre de 2017

Mor el conductor d'un camió formigonera en un accident a la carretera de l'Esquirol a Tavertet

Amb amor, des de la cuina

El polèmic discurs de l'alcalde de Santa Eugènia de Berga durant la festa major: "Puta Espanya!"