Comencen a excavar al castell de Cabrera per determinar la seva relació amb l’Esquerda

El santuari de Cabrera és molt conegut a Osona. Però el castell de Cabrera, situat a l’altre extrem de la serra del mateix nom, en el terme de l’Esquirol, ho és molt menys. Només unes bases de murs eren visibles, fins aquesta setmana, de la que havia estat una fortificació ja esmentada al segle X i vinculada a un dels llinatges més poderosos de l’època. Una excavació que ha començat aquesta setmana intentarà treure a la llum més informació del castell i relacionar-lo amb l’etapa medieval de l’Esquerda, propietat de la mateixa família. Aquesta intervenció forma part del projecte de recerca “L’Esquerda. Punts estratègics sobre el Ter de la prehistòria a l’edat mitjana”, que es porta a terme fins a l’any 2021, dirigit pels arqueòlegs Imma Ollich i Albert Pratdesaba. Un dels objectius que es proposen és conèixer el paper dels vescomtes de Cabrera com a senyors feudals de Sant Pere de Roda (nom de l’església i poble de l’Esquerda, fins al moment de la seva destrucció, l’any 1314). “També és el moment de la destrucció del castell de Cabrera”, recorda Pratdesaba. "Només podrem veure la punta de l'iceberg", diu Albert Pratdesaba La fortificació apareix per primera vegada en un document de l’any 952, en què es fa esment a Gausfred com a primer representant del llinatge. Els Cabrera deixen rastre en bona part d’Osona, però també a la Garrotxa o al Montseny. Emparentats amb altres famílies de la noblesa, com els vescomtes d’Empúries i Peralada, són un actor de poder sovint enfrontat amb altres, com la mateixa monarquia o el bisbe de Vic, enfrontament que motiva l’última destrucció de l’Esquerda. El castell de Cabrera no s’havia excavat mai fins ara, només s’hi havia fet una prospecció l’any 1995 dirigida per Assumpta Serra, que ja havia documentat la base d’una possible torre i alguns murs. Aquí és on han començat els treballs, desbrossant les restes i delimitant aquesta base de la torre i un mur de 15 metres de llargada, i una amplada superior a 1 metre. La previsió inicial era que l’excavació tingués una durada de només una setmana, però la pluja ha impedit treballar algun dia i és probable que s’allargui alguns dies més. “Tot i això, som conscients que només veurem la punta de l’iceberg”, afirma Pratdesaba. Si els resultats són esperançadors, és possible que es programin altres intervencions al castell. L’Ajuntament de l’Esquirol, que en aquesta ocasió ha destinat 10.000 euros al projecte, té intenció de “potenciar el coneixement, conservació i difusió del patrimoni, en especial el castell”, diu l’alcalde, Àlex Montanyà. Tota la intervenció s’ha de fer amb mitjans manuals, perquè al castell no s’hi pot accedir amb maquinària, si no és transportant-la en helicòpter. Tot i que s’ha fet en altres casos, aquí no s’utilitzaria encara aquest recurs, que té un cost elevat. La rasa que s’està obrint al costat de la torre determinarà el potencial del jaciment. El castell de Cabrera ja torna a veure la llum.

Comencen a excavar al castell de Cabrera per determinar la seva relació amb l’Esquerda

Una història de vuitmils i humilitat s’endú la Flor de Neu d’Or a Torelló

Manlleu tornarà a tenir una pista de gel natural aquest Nadal

Torna l’art d’Enric Pladevall

Formatges d’‘Oscar’

LA PREGUNTA

Aprova els primers cent dies de Salvador Illa com a president de la Generalitat?

Tiroteig i fuga a Viladrau en un operatiu antidroga amb 800 quilos d'haixix

Venut a Torelló el primer premi de la Loteria Nacional

S'encén una furgoneta a la C-17 a Malla després d'una topada amb un cotxe

L’últim mestre artesà xurrer

Detingut per atracar amb un ganivet dues gasolineres de Tona

Aquarius Cosmetic, Nandu Jubany, Clàudia Bayés, Roansa i Frigorífics Ferrer, guardonats amb els Premis Cambra Osona

L'exregidora de Roda Marina Quintana opta a presidir Aliança Catalana a Osona

Resolta l’avaria de senyalització a l'R3 entre Sant Martí de Centelles i la Garriga

Foc en una xemeneia al carrer Barri de Tona