“Ens havíem plantejat allargar l’estada, però les nostres famílies i la universitat ens van recomanar tornar al més aviat possible”

Natàlia Bonjoch i Marc Tresserras. Vic

Les pràctiques acadèmiques són un dels moments més esperats de qualsevol estudiant d’universitat, és quan pots posar en pràctica tot el que has estudiat i entres per primer cop en contacte amb el món laboral. Encara són més especials si es fan a l’estranger, ja que tota aquesta experiència s’hi ha de sumar el fet d’estar lluny de casa. El coronavirus ha estat el causant de què les pràctiques acadèmiques de tots els estudiants es veiessin anul·lades o interrompudes, incloses les dels qui ho feien a l’estranger, obligant-los a tornar a Catalunya. També hi ha qui, un cop finalitzada la seva estada a l’estranger, la pandèmia els hi ha posat obstacles per tornar a casa.

Aquest és el cas de set estudiants de la Universitat de Vic que es trobaven al Senegal realitzant pràctiques de treball comunitari. El problema es va originar quan, en el moment de tornar cap a casa els hi van anul·lar el vol de tornada, que havia de sortir el 14 de març de Banjul (Gàmbia). Després de mil i una trucades, angoixa i espera, finalment van aconseguir seient per tornar en un vol directe a la matinada del dimecres 18 de març. Aventura de principi a fi.

Quatre dies més tard i vivint (com tothom) el confinament des de casa seva, a Catalunya, tres d’elles ens expliquen com van viure les pràctiques i el caòtic viatge de tornada.

Aina Garcia i Roura (21 anys), Clàudia Guinart Barberà (20 anys) i Marta Llinares Gonzalvez (20 anys), estudiants del grau d’Educació Social a la UVic. L’Aina i la Clàudia van marxar el 18 de gener a Senegal, la Marta va marxar el dia 11 de gener, una setmana abans de començar l’estada, amb unes altres noies per poder visitar Dakar i conèixer els familiars d’una amiga que viuen al Senegal. Totes van tornar a Barcelona el matí del 18 de març.

Entrevista

Quan vau decidir que viatjaríeu fins a Banjul per realitzar les vostres pràctiques acadèmiques, pensàveu en la possibilitat de trobar-vos amb alguna situació que us obligues a tornar? Teníeu cap ‘pla B’ per si es donava el cas?

Aina: No vaig pensar en cap altra opció, ja que tenia molt clar l’inici de l’experiència i el final. Sí que és veritat que durant l’estada, la família i els amics informaven de la situació a Catalunya i, fins hi tot. ens vam plantejar quedar-nos-hi uns dies a causa de les restriccions que dictava el govern. Finalment però, vam decidir tornar sí o sí, per si sorgia cap problema, ja que la sanitat d’allà no està gaire bé.

Clàudia: Sincerament crec que no ens vam plantejar l’opció de buscar un pla B per si ens trobàvem en un cas com aquest. Ja que totes teniem moltes ganes de començar les pràctiques i  miràvem únicament les coses positives. En qualsevol cas, penso que únicament ens plantejàvem tornar en el cas que alguna de les persones no se sentís capaç de seguir amb l’estada de pràctiques.

Marta: No, en cap moment em vaig plantejar cap situació que ens forcés a marxar, per tant, no tenia cap pla B.

Quan vau decidir que havieu de deixar les pràctiques i tornar cap a Catalunya?

Totes: No ho vam decidir, ja que les pràctiques acabaven justament el dia 13 de març i, l’endemà, ja teniem el vol de tornada. Tanmateix, el dia en què havíem de marxar és quan van cancel·lar-nos el vol per culpa de la pandèmia. És cert que ens havíem plantejat allargar l’estada, però les nostres famílies i la universitat ens van recomanar tornar al més aviat possible per tot el que estava provocant el virus i l’estat de confinament que anàvem a viure.

Quina va ser la vostra reacció quan vau veure que Vueling us havia cancel·lat el vol de tornada de Banjul fins a Barcelona?

A: A mi no em va sorprendre per la informació que ens arribava de familiars i amics. 

C: La meva reacció al primer moment va ser d’alegria però també d’incertesa. L’alegria era perquè no volia tornar a casa, estava molt bé a l’Àfrica. En canvi, tot i que algunes de les meves companyes també volien seguir amb l’experiència, el fet de no saber què acabaria passant si no agafàvem aquell vol, ens generava dubtes.

M: Les nostres reaccions van ser bastant diferents però coincidíem en el fet que no ens creiem el que estava passant. Sabíem per les notícies que la situació a Espanya era difícil però no comptàvem que ens cancel·lessin el vol.

Jo personalment em vaig angoixar bastant i vaig entrar en una petita crisi perquè comptava en tornar cap a casa. Tot i que una part de mi no volia marxar perquè m’entristia el fet de deixar el poble i haver d’acomiadar-me de tota la gent amb la qual havia format un vincle tan gran, estava segura que tornava cap a casa aquell dia. Però va ser només el primer moment, llavors ja vaig acceptar la situació i vaig entendre que havia d’adaptar-m’hi. Haig de dir que gràcies a les meves companyes tot va ser molt més fàcil i que durant aquells dies el suport mutu va ser clau per tirar endavant el que estàvem vivint.

Quin procediment vau seguir per finalment poder agafar un avió que us tornés cap a casa?

Totes: Primer vam parlar amb la companyia però no ens responia, una noia de l’ambaixada espanyola de Gàmbia ens va ajudar moltíssim per trobar solucions. Els nostres pares van fer moltes gestions i trucades conjuntament amb els tutors de les pràctiques de la universitat i també amb el vicerector de la universitat. 

Des de la companyia de Vueling el que van fer va ser reubicar-nos en un altre vol, que sortia el dissabte 21 de març, ja que des de la companyia el vol Banjul – Barcelona només opera dimarts i dissabtes, és per això que nosaltres teníem constància que hi havia un vol dimarts i vam intentar canviar la nostra plaça i que ens reubiquessin en aquest, però van dir-nos que no quedaven places i per això no era possible volar dimarts. 

Llavors pel nostre compte vam decidir comprar un vol amb la companyia Tap Portugal que sortia a la matinada de dimecres 18 i feia escala a Portugal. El mateix dia que havíem d’agafar-lo, se’ns va comunicar que el vol Lisboa – Barcelona quedava cancel·lat i que per tant només podríem arribar fins a Portugal. Llavors des de la universitat se’ns va dir que optéssim per aquest trajecte, ja que ells ens havien buscat transport per via terrestre per anar de Lisboa a Barcelona. Igualment, el dimarts 17 vam anar a l’aeroport molt d’hora perquè volíem esgotar l’opció de volar amb Vueling, perquè era un vol directe. Després d’esperar unes hores a l’aeroport ens van dir que no hi havia seients lliures i que no podríem agafar aquell vol. Finalment, la insistència de les nostres famílies va permetre que la companyia ens col·loqués per poder agafar aquell vol. 

Podreu reprendre l’experiència o ja doneu per acabada l’estada a Senegal?

Totes: Moltes de nosaltres tenim la intenció de tornar però a nivell personal. Hem fet molt vincle amb tota la gent i s’han convertit en una segona família. Volem tornar a reprendre l’experiència.

Quina era la vostra rutina a allà?

Totes: Estàvem ubicades en diferents barris per grups de 2 o 3 persones i cadascuna treballava en el seu barri per tal de conèixer quina era la realitat del barri on vivíem i poder realitzar un diagnòstic posteriorment.

Ens vam repartir els dies en anar a l’escola, fer treball comunitari i ajudar a l’hort. Els dies que anàvem a l’escola feiem reforç en els nens que tenien més dificultats, tot i que a vegades proposavem activitats d’educació artística, ja que els mestres hi estaven interessats al no tenir gaire coneixement d’aquest àmbit. 

Els dies que ens tocava donar un cop de mà a l’hort comunitari i fèiem vincle amb les dones i les ajudavem. El dia que fèiem treball comunitari, consistia en conèixer el barri, des de la gent fins als petits serveis que hi havia. A les tardes jugàvem amb els nens, anàvem al riu caminant, feiem activitats amb els escoltes… era un aprenentatge constant.

Tot i les complicacions finals, com valoreu la vostra estada a l’Àfrica Subsahariana?

A: Molt positiva, recomano moltíssim fer estades a l’estranger i gràcies a la universitat hem pogut viure un somni. M’ha ajudat a créixer com a persona, hem creat una família… Agraïm molt a la universitat que es puguin fer aquestes pràctiques, sobretot les que fan a l’Àfrica perquè vius amb les famílies i això fa que ho puguis viure més intensament.

C: La complicació final no perjudica la meva valoració sobre aquesta estada. Ha estat una de les millors experiències que he viscut mai tant a nivell personal com professional. A Senegal m’hi he sentit com a casa i he après molt.

M: Ha estat una de les millors experiències tant a nivell personal com professional i no canviaria res del que he viscut. Tot el que hem viscut ens ha fet créixer i una petita part de mi s’ha quedat a allà, de la mateixa manera que jo m’emporto una part de la gent amb la qual he viscut. Ho repetiria sense dubtar perquè ganes no me’n falten.