La indústria càrnia puja al carro dels aliments amb proteïna vegetal

“No et creuràs que no és pollastre” o “No et creuràs que no és vaca”. Són encapçalaments del catàleg de productes d’una de les marques d’elaborats amb proteïna vegetal més esteses a Catalunya. En els darrers anys ha crescut l’oferta de productes que prenen com a referència elaborats carnis però que estan fets amb la denominada proteïna alternativa. Elaborats a base de soja o llegums que imiten en forma i fins i tot en gust la carn animal presentades, per exemple, com a hamburgueses, mandonguilles o nuggets. Són productes que cada vegada tenen més adeptes entre els que no consumeixen carn o en volen reduir la seva ingesta i que en molts casos compleixen també els preceptes del veganisme. La indústria càrnia no vol perdre el tren. Veient que socialment la tendència és consumir menys carn i prenent com a model el sector de la llet amb les begudes vegetals també estan obrint nínxol de mercat amb la proteïna alternativa o vegetal. “Les indústries càrnies cada vegada són més alimentàries i menys càrnies”, admet el secretari general de la Fecic (Federació Empresarial de Carns i Indústries Càrnies), Josep Collado. Sense anar més lluny, el clúster Innovac, fins ara definit com l’“Associació catalana d’innovació del sector carni porcí”, en la darrera assemblea general, el passat 21 de desembre a la Vall de Bianya, va canviar l’epígraf i ja es fa anomenar “Innovac, clúster català de la carn i la proteïna alternativa”. La qual cosa denota que pels 108 socis del clúster els nous hàbits de consum no són una anècdota. “Gairebé el 25% de les empreses del clúster hi estan entrant a fons”, segons el gerent d’Innovac, Eudald Casas. El canvi de nom del clúster, diu, també té per objectiu “acollir noves empreses que poden veure l’oportunitat de ser-hi”. "Les indústries càrnies cada vegada s´ón més alimentàries i menys càrnies"Josep Collado, secretari general de Fecic És evident que és una manera de diversificar en un sector que busca alternatives al sotrac que suposarà reduir l’exportació de carn de porc a la Xina, un cop el gegant asiàtic hagi superat el brot de pesta porcina africana. “Les empreses del nostre clúster, que fins ara treballaven bàsicament amb carn i de porc, han entrat molt en l’elaboració d’aquest tipus de productes. Era una tendència que ara ja és una realitat”, assegura Casas. La indústria càrnia ja disposa de tota la infraestructura necessària per fer elaboracions alimentàries. I si el mercat demana nous productes, adapten la producció a la nova realitat. “A escala mundial està passant que el sector de la carn, per la seva capacitat de fabricació, personal especialitzat en alimentació i capacitat econòmica per invertir són els que poden assumir la producció d’aquests nous productes”, diu Casas. En l’àmbit de la recerca, segons el gerent d’Innovac, es treballa en aspectes com les noves formulacions, ingredients nous o, fins i tot, trobar textures que recordin elaborats de carn, “fins i tot la sang”. Aconseguir elaborats vegetals a semblança de bistecs o pit de pollastre estan avui entre cella i cella dels grups de recerca. “El sector carni té una experiència en producció i en R+D+I única en tot el sector agroalimentari i de referència a Europa. Fer una hamburguesa o una salsitxa càrnia o vegetal canvia únicament una part del procés. A Catalunya tenim talent i coneixement per fer aquests productes i no haver de recórrer als mercats internacionals”, expliquen des de Zyrcular Foods, de Seva, una de les marques que ha llançat al mercat ja alguns productes amb proteïna vegetal. “Quan la indústria alimentària aposta per un producte hi destina molts recursos i genera un efecte multiplicador”, opina Esteve Arimany, cap de servei de compres de frescos del Grup Bon Preu, que ja compta amb una cinquantena de referències amb proteïna vegetal als seus establiments. “El sector ha d’actuar amb intel·ligència. Hi ha una tendència a la reducció del consum de carn que arribarà un moment que s’estabilitzarà”, diu Collado, que situa el canvi de tendència també a l’escala ambiental. “Si les empreses càrnies fan l’exercici d’elaborar un producte no carni i menys contaminant, poden fer el mateix volum de negoci i canviar el paradigma negatiu que té en una part de la societat”. També en l’aspecte ambiental, la indústria de la proteïna vegetal necessitarà camps de cultiu. Actualment la pràctica totalitat de la soja –utilitzada també en l’elaboració de pinsos per al bestiar– la importen del Brasil. Prové de la desforestació i, obeint als acords de Glasgow i els preceptes de l’equilibri del planeta, caldrà buscar cultius certificats i més propers. "No és només un producte vegà. Els insectes també poden ser una font de proteïna"Eudald Casas, gerent d'Innovac De fet, fins ara s’ha associat la proteïna alternativa als vegetals, però són conceptes que no tenen per què anar exclusivament de bracet. “No és només un producte vegà”, diu Casas, que cita els insectes com el proper pas per obtenir proteïna. “S’hi està treballant per fer pinso però també per a l’alimentació humana volem dedicar esforços als insectes.” “També s’ha començat a treballar amb algues. La carn de laboratori, a partir de la regeneració de teixits, comença a ser viable. Fins ara era ciència-ficció, però això obrirà moltes portes.” Un debat que sovint s’ha posat sobre la taula és el fet d’associar el producte vegetal a elaborats carnis com l’hamburguesa. Se n’imita la textura i el gust per arribar al màxim de públics. “El debat està superat”, diu Casas. “Al final, al consumidor li has de posar fàcil. Ens hem acostumat a posar noms que s’han fet populars i ens sembla que és més fàcil que no pas que es posin normes que no faran més que confondre el consumidor.” De fet, conclou Casas, “l’hamburguesa s’associa a la carn, però el seu nom ve d’Hamburg, no de carn”. En la mateixa línia se situa Josep Collado. “El consumidor l’acabarà comprant. No ens podem posar d’esquena a un mercat nou que creix a raó de dos dígits anuals per un tema de raça”. Actualment, la proteïna alternativa representa un volum global de negoci de 90 milions d’euros anuals a tot l’Estat espanyol, segons apunten des del sector. “És un sector petit però amb perspectives de creixement altes, tenint en compte que la proteïna tradicional o càrnia a Espanya té un volum de facturació global de 27.000 milions d’euros”, segons les mateixes fonts. "Hem detectat una tendència que està agafant una força relativa. I en aquests casos intentem anticipar-nos i liderar el corrent"Esteve Arimany, cap de servei de compres de frescos del Grup Bon Preu De les 50 referències amb proteïna vegetal que actualment hi ha als establiments del Grup Bon Preu, una vintena són de la família de la carn. Treballen amb la marca pròpia Terra i Tast i també amb Heüra i Flax & Kale per col·locar als lineals elaborats com hamburgueses amb gust de pollastre, vedella i pollastre amb espinacs, tires amb gust de pollastre, nuggets, empanats o mandonguilles. Els elaborats vegetals responen a la demanda de vegans, vegetarians i flexiterians (carnívors que volen reduir el consum de proteïna càrnia). “Hem detectat una tendència que està agafant una força relativa. I en aquests casos intentem anticipar-nos i liderar el corrent”, explica Esteve Arimany. Sobre l’acceptació d’aquests productes, Arimany explica que “tenen un ritme de creixement alt i el més important és que no hem detectat un descens de les referències de carn. Han vingut per sumar, no per restar”. A les botigues de Bon Preu i Esclat també hi ha referències amb proteïna vegetal a la xarcuteria (Noel i la Selva), la formatgeria (Flax & Kale i Biolife) i les precursores de la línia làctica amb beguda i iogurts.

La indústria càrnia puja al carro dels aliments amb proteïna vegetal

L’Institut Miquel Martí i Pol i la UVic-UCC, en un projecte europeu per promoure la lectura digital

Per una Plana Viva diu ‘no’ al polígon de 60 hectàrees entre Vic i Folgueroles

Miquel Pérez estrena un documental sobre la primera expedició femenina europea a l’Himàlaia

El Museu del Ter organitza una nova sortida per investigar la salut del riu a Manlleu

LA PREGUNTA

La cimera del clima que es fa a Bakú acabarà amb avanços per frenar el canvi climàtic?

Tiroteig i fuga a Viladrau en un operatiu antidroga amb 800 quilos d'haixix

Tallada l'R3 durant dues hores per una furgoneta que ha caigut a la via a Sant Miquel de Balenyà

Venut a Torelló el primer premi de la Loteria Nacional

S'encén una furgoneta a la C-17 a Malla després d'una topada amb un cotxe

Detenen dos joves a Vic per robar en trasters

L’últim mestre artesà xurrer

Molist compra la gasolinera BP del carrer Torelló de Vic

Colomer 1792 compra la italiana Conceria Ausonia per reforçar l'expansió internacional

Aquarius Cosmetic, Nandu Jubany, Clàudia Bayés, Roansa i Frigorífics Ferrer, guardonats amb els Premis Cambra Osona

Obre a la plaça Major de Vic una botiga 'pop-up' amb productes de la Pilarin