“L’únic secret és que nosaltres ens ho fem tot”

Isaac Monzó fa més de 30 anys que es mou entre fogons i en fa 25 que va arribar al Lluçanès. Va formar part, entre d’altres, de la primera plantilla de cuiners d’Els Casals, a Sagàs, i el 2017 s’anima a reobrir Cal Trumfo, el bar i restaurant de la Torre d’Oristà, on havia anat a viure. Un any i mig després d’obrir ja va ser escollit un dels cinc finalistes a Cuiner de l’Any del Fòrum Gastronòmic. Arribar i moldre...Va ser una sorpresa, per mi. Quan reobrim Cal Trumfo no ens imaginem estar en aquests saraus. Obríem sense més pretensions que ser el bar i restaurant del poble, que s’havia quedat sense... El va escollir el Fòrum...Quan em truca el Pep [Palau] em quedo molt sorprès. Ell em diu que sí, que hi encaixem, sobretot per la filosofia aquesta dels productes de proximitat, per ser un restaurant nou... Llavors deia que el projecte de Cal Trumfo es trobava en fase de consolidació.Sí, i s’ha de dir que aquell reconeixement del Fòrum ens dona una empenta gran, ens coneix molta més gent i aquelles primeres setmanes ho vam notar molt. Ens passa, però, que això passa al novembre i al febrer ja ens tanquen per la pandèmia. La cosa es va tallar en sec. I els va costar, la represa?Doncs no. La veritat és que quan tornem a obrir ho fem amb la mateixa regularitat del dia que vam tancar; també és aquell moment que la gent tenia moltes ganes de sortir, d’aprofitar-ho tot... Avui el projecte està al lloc on volia que estigués?Molt més enllà del que m’imaginava. Quan veig que els dissabtes i els diumenges, fins i tot algun dijous, el restaurant és ple, quedo sorprès, la veritat. Com definiria la seva cuina?Crec que, una mica, l’únic secret és que nosaltres ens ho fem tot. En el moment que parteixes d’això, de fer-t’ho tot, també esculls l’origen dels productes; el porc, el xai, els formatges, la llet, tot és d’aquí. Estem en una zona que, afortunadament, és molt rica en productes i això ens ho fa molt fàcil. Les simples croquetes són un dels plats estrella...Doncs sí, han guanyat molta fama. Fer una croqueta porta molta feina. Això ja ho deia Ferran Adrià, que és més difícil fer una bona croqueta que una esferificació. El secret, com deia, és fer-nos-ho tot nosaltres, que tingui el toc original d’aquí. L’herència de Cal Trumfo era la d’un bar de poble; s’ha preservat l’esperit?Sí, sí. I em satisfà molt. Sobretot els caps de setmana, quan s’ajunta tot el jovent per esmorzar aquí; el cafè que venen a fer els avis; les iaies quan surten de missa el diumenge també venen a esmorzar, o el sopar de la comissió de festes... Penso que això és una recompensa, veure que, d’alguna manera, hem esdevingut també punt de trobada. I ara ha assumit la cuina del Cafè Teatre Orient. Com ha anat l’arrencada?Realment molt contents, també. La resposta de la gent està sent molt bona. És un projecte molt guapo que ha impulsat l’Ajuntament de Prats, amb tota la rehabilitació de l’edifici, i hi havia aquest espai que sortia a concurs per cinc anys, i mira, ens feia molta il·lusió de poder ser els primers d’agafar-ho. Hi podem trobar la mateixa cuina que a Cal Trumfo?Té el nostre segell; l’oferta és una mica diferent, però té la nostra empremta i filosofia. Crec que hem sabut trobar un espai i una oferta que no hi havia, a Prats. Durant uns anys va fer de professor a l’Escola d’Hostaleria d’Osona. Com el veu, el futur d’aquests joves?Tinc molt bon record d’aquella etapa. Crec que no és un problema dels joves que pugen sinó del mateix ofici. Durant molts anys ha estat un ofici amb horaris molt fotuts. Nosaltres mateixos, com a sector, no ens hem fet valorar, no l’hem tractat bé. Crec que això ara està millorant, de respectar una mica els horaris, de trobar bons ambients a les cuines... Vostè ja acumulava una llarga trajectòria abans d’aterrar aquí. S’hi viu bé, al Lluçanès.I tant! Hem tingut molta sort. No és un inconvenient tenir el restaurant aquí?No, no. A mi de vegades m’ho diuen, això funcionaria no ja a Barcelona, a Vic per exemple... però jo aquí estic molt feliç i molt content. Aquí hi ha públic, també, i ens ve gent de fora, del Vallès, de Barcelona... Estem molt ben connectats, de fet. A mitja horeta de la Plana. I també hi ha molt turisme; no hi veig una amenaça, en això. Com veu el projecte del Lluçanès?El tema de la comarca la veritat és que no m’està agradant com s’ha portat. M’agradaria que realment fos comarca i exercís com a tal... però bé, a banda d’això, he de dir que al Lluçanès s’estan fent molt bones coses. Un cuiner de referènciaEt diria Jordi Vilà; sempre intento tirar d’amics. El plat preferitA mi m’agrada molt fer arrossos; m’agraden. Recomani un altre restaurant del Lluçanès?Te’n podria dir molts, però si només en puc dir un, per valor sentimental et diria La Primitiva, a Lluçà, pel lloc, per l’oferta i perquè hi vaig passar quatre anys.

“L’únic secret és que nosaltres ens ho fem tot”

Nyandú, Anna Andreu i Edna Bravo obren divendres el Cantilafont

“Sempre valoro que, gràcies al menú, vam tenir l’estrella”

Mig segle ensenyant al Lluçanès

“Els serveis poden ser molt més eficaços, propers i tangibles”

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

Un camió atrapat a la carretera de la Vola

El Forn d'Osona, quan tanca molt més que un forn de pa

L’han d’operar d’urgència per una baralla a la festa major de Cantonigròs

La detinguda per apallissar un home a Torelló és la llogatera que temia perdre el pis on vivia

Els rellotges de la catedral i l’ajuntament de Vic, sense toc

Mor a l’hospital el veí de Torelló que van apallissar a casa seva fa 15 dies

Aquests són els beneficis de beure cafè

Tots els detalls de l’intent d’assassinat de Torelló

“La resposta a vegades tarda en arribar, però val la pena continuar buscant-la”

S’adorm al volant i xoca amb tres cotxes a Torelló