Més que mil paraules

“Encara em pregunto per què m’ha afectat més fotografiar què passa en aquesta frontera”, entre Ucraïna i Polònia, que en les que intenten creuar refugiats d’altres guerres, deia el fotoperiodista Marc Sanyé, de Calldetenes. Ell i el també fotoperiodista osonenc Sergi Cámara, de Vic, que ara és a la frontera amb Romania, han estat uns dies a la línia fronterera, com ho han fet en altres conflictes. Sanyé comentava que “no sé si és perquè és més a prop de casa o potser perquè a diferència d’altres fronteres hi ha moltes famílies, dones amb nens i gent gran”. I a tots dos, que van marxar el dia 1 de març cap a la zona, els ha sorprès “la solidaritat i el canvi del govern polonès amb la frontera de Bielorússia dels qui venien del Kurdistan o l’Afganistan i no els deixaven passar”, afegia Cámara, que també deia que “potser influeix” el seu aspecte físic. En arribar a Cracòvia els dos fotògrafs es van traslladar a Przemysl, on van a parar molts dels ucraïnesos que travessen, i al centre comercial que s’ha habilitat com a punt d’acollida. Després van arribar fins just el pas fronterer de Medyka, per on han travessat milers de persones però “només dones i nens”, ja que els homes fins a 60 anys tenen prohibida la sortida del país per si han d’acabar anant al front. Això fa que en aquest punt s’hi visquin escenes doloroses per a moltes famílies que s’han de separar, i veure això “et trenca el cor”. Dones i nens que s’acomiaden del pare a qui no saben si tornaran a veure mai més. “Ells marxen amb els ulls negats cap enrere i elles amb els nens a fer una cua” que durarà hores fins a poder creuar fins a un lloc més segur. Fins allà hi han arribat després d’un llarg camí. Molts dels qui arribaven aquests dies, deien Sanyé i Cámara, “de seguida marxaven cap a altres països”. Probablement, apuntaven, “tenen mitjans econòmics i algú conegut a l’altra banda”. Cámara comentava que el van impactar molt els nens i la gent gran. Els més petits perquè com al film de La vida és bella “no tenien tanta consciència” real de què està passant. I els més grans, que “s’han de veure en aquesta situació a la seva edat marxant amb unes maletes en què només s’hi poden endur una petita part de la seva via i conscients del que deixen enrere”. Sanyé, dissabte, amb el passaport i el carnet de premsa, va decidir-se a creuar la frontera a la inversa, cap a Ucraïna, i endinsar-s’hi sis o set quilòmetres. Entrava en una zona en què “no sents res, no veus tancs ni vehicles militars” però “estàs en un territori en guerra i no saps com poden reaccionar”. Allà hi va captar les llargues fileres de persones que s’havien decidit a abandonar, forçats, casa seva. “No veies el final de la cua”, on el va sorprendre que hi havia “molts animals de companyia”. També veia que moltes altres persones, sobretot noies joves, “ploraven just creuar la frontera, no sé si pel que havien deixat o pel que els vindrà”. Tots dos retrataven una realitat que realment ningú voldria viure i “sense deixar de pensar que podries ser tu o els teus”, apuntava Sanyé. Ells van allà a mostrar què passa. Cámara envia imatges a Nació Digital, i també fa les fotografies per al departament de comunicació del Servei Jesuïta al Refugiat (SJR), per a qui ha treballat en altres ocasions. El fotògraf d’EL 9 NOU Marc Sanyé aquest dimecres havia venut tota la sèrie de fotografies a l’agència de notícies Associated Press (AP) i que les pot distribuir a tot el món: “He tingut sort perquè els ha interessat la història”, deia. Veure les imatges commou l’espectador però fer-les és difícil: “Tinc clar que ajudarà molt a la crisi, els voluntaris hi van perquè han vist fotos i vídeos”, deia Sanyé. Cámara assegurava que davant de determinades situacions “tens sort de l’autofocus de la càmera perquè et queien les llàgrimes fent-les”. Sanyé afegia que a vegades la mateixa càmera “et fa d’escut entre l’acció i tu”. Una protecció que malgrat tot no fa desaparèixer la crua realitat de qui la guerra els ha capgirat, d’un dia per l’altre, les seves vides. Marc Sanyé va captar aquesta imatge a cinc quilòmetres de la frontera, a la banda ucraïnesa, a la carretera que va a Volytsya per on passen caminant amb tot el que poden els que marxen de la ciutat de Lviv.

Més que mil paraules

Govern espanyol i sindicats pacten la reducció de jornada a 37,5 hores sense perdre salari i amb control horari

La sisena edició del Tocafusta de Torelló estrena format d’un sol dia

Centelles obre la 17a edició de la Fira de la Tòfona

Expulsen un regidor i dos més marxen molestos del ple a Manlleu

LA PREGUNTA

Creu que tirarà endavant la jornada laboral de 37,5 hores?

Cau una bastida d'obra mentre l'estaven muntant, al centre de Vic

Accident entre quatre cotxes a la C-17 a Gurb

Un poble de pessebre fet pessebre

Enxampats dos lladres que volien robar a la cafeteria de l'Hospital de Vic

Un detingut per robar 13 patinets elèctrics de treballadors dels escorxadors d'Osona

Alerta a Vic i a Manlleu per la circulació de bitllets falsos

Enxampen a Manlleu tres lladres reincidents

Encasten un cotxe a la botiga de Movistar de Ripoll i se n'enduen material

Una llúdriga es deixa veure a la resclosa de les Adoberies de Vic

Comencen les obres per millorar la connexió de la C-17 amb el polígon del Dolcet de Manlleu