Un artista que s’autoatribuïa llicència per mirar la realitat amb els ulls de la imaginació o mostrar-se incoherent fent servir l’essència de la seva antiga bohèmia

Tinc la sensació que la millor manera d’evitar la culpabilització individual davant l’aparent fracàs és assumir que quan les coses ens surten millor, tampoc són mèrit nostre