Sara Roy, Vic.
Després d’Entre els dits (2015) i Fosc, cançons per veure-hi clar (2017), dos discos de temes propis amb un so acústic i orgànic, la cantautora Anaïs Vila presenta ara el seu últim treball discogràfic. Contradiccions revela la seva evolució a través d’un canvi de sonoritat on les guitarres elèctriques i els sintetitzadors en són els protagonistes. “Ha canviat el moment que vivim, la música que escolto, la tecnologia que cada vegada embolcalla més la música…i sobretot he canviat jo”, afirma la cantant bagenca que juntament amb els seus amics i productors Andreu Moreno i Pep Soler, han aconseguit trobar el món sonor idíl·lic per aquest tercer àlbum.
Friccions n’és el primer avanç. En aquesta cançó, Vila, ens parla de la seva lluita interior a l’hora d’establir una relació amb el seu entorn, defineix la manera en què ho fem com a “plàstica”; “Crec que vivim en una societat que maltracta allò desconegut, que ens mirem al melic i que ens ajudem molt poc els uns als altres…”, una clara crítica social que com la cantant explica es veurà reflectida en cada una de les cançons de l’àlbum.
Comença amb un to desolador, en el moment precís entra la percussió fent camí entre les onades del sintetitzador, i apareix la guitarra elèctrica que aclareix la soledat i porta amb la veu l’abric de la llar. Així és com comença aquest primer single anomenat Friccions, un dels temes que agraden més a Vila i per aquest motiu el primer a veure la llum. Dos cançons més hi van darrere que es podran escoltar abans de la sortida del disc el mes de gener del 2020.
En aquest nou treball la cantautora vol fer treure la part més crítica dels qui l’escoltin. Amb els seus temes ens parlarà de l’egoisme present en la nostra societat, del materialisme, dels patrons establerts que hem de seguir com una obligació, … “També hi ha bona part de crítica des del meu jo més introspectiu, a nivell de sensacions… que segurament és una crítica ja des d’un to més poètic”, explica Vila.
La cantant assegura que la preproducció ha sigut una de les etapes més importants en l’elaboració de l’àlbum, una feina prèvia, als sis dies de gravació a l’estudi, que va ajudar a tenir les coses clares a l’hora d’executar els temes d’avant dels micròfons dels Estudis Medusa del Manu Guix. També, tot el treball de construcció i gravació del sintetitzadors va ser en aquesta primera etapa. “Un cop a l’estudi, ja amb tot molt marcat, qui va donar el toc final van ser les guitarres elèctriques del Jordi Bastida, que tot i estar molt marcades, va tenir llibertat per donar-hi el seu toc. I va ser fantàstic!”, exclama Vila.
Fer cançons forma part del dia a dia de l’Anaïs Vila; “És cert que quan decideixo fer un disc, l’activitat s’intensifica, però va molt amb mi. I jo em considero una persona en moviment i en constant evolució”, i és per això que cada disc defineix un moment diferent de la vida de la cantautora.
{{ comment.text }}