Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

“Aquesta experiència està sent un somni del que no vull despertar mai”, María Rios

La María Rios és una estudiant de Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat de Vic i, des de fa uns mesos, una de les ballarines de les Rosalía Dancers, cos de ball que acompanya a una de les estrelles revelació del moment.

  • UVic
  • 23/11/2018 | 12:55

Anna Tost i Dàmaris Rodríguez. Vic

“Tinc 23 anys. Visc a Hospitalet de Llobregat i estudio Publicitat i RRPP a la Universitat de Vic. Em defineixo com una persona perfeccionista, treballadora i eficient. No m’agrada pensar massa en el futur, sóc més de viure el dia a dia i si de cas, planejar què faré demà. La meva passió és el ball i formar part de les Rosalía Dancers.”

Amb quants anys i per què vas començar a ballar?

Vaig començar a ballar als 9 anys. Als 7 anys vaig començar a fer gimnàstica artística i vaig veure que el ball estava molt relacionat i vaig decidir formar-me també d’això. Als 17/18 anys vaig deixar la gimnàstica, però vaig seguir amb el ball i cada vegada més i més.

On van ser els teus inicis al ball?

Després de 9 anys formant-me, la meva primera experiència professional va ser en una pel·lícula de Bollywood. Van ser 4 dies meravellosos, no vaig poder estrenar-me millor en aquest “mundillo”. A més d’aportar-me coneixement, vaig conèixer a gent que després em va obrir moltes portes. Perquè al cap i a la fi, el 70-80% de treballs al món del ball els aconsegueixes per recomanacions.

Sempre t’hi has volgut dedicar professionalment?

La veritat és que no… Adoro ballar, és el que més m’agrada i tant de bo pogués viure d’això tota la meva vida. Què hi ha millor que guanyar-te la vida fent el que més t’agrada, no? Però, encara que actualment m’apassiona, aquest món és molt complicat, poques vegades tens treball fix, has de viatjar molt, no existeix la rutina; en una època et truquen per a molts treballs, però després passen setmanes i fins i tot mesos sense trucar-te… Per aquestes raons em fa una mica de por fiar-me del ball per guanyar-me la vida, i per això ho combino amb els meus estudis de Publicitat i RRPP.

Des que vas començar, pensaves que arribaries tan lluny o t’ho prenies més com un hobby?

Quan vaig començar a prendre’m més de debò la meva formació com a ballarina, mai m’hagués pogut imaginar les coses que he viscut en aquests anys. Encara que em deixava la pell a les classes i m’apuntava a moltes formacions, el ball era únicament el meu hobby. No em formava amb la intenció de poder viure d’això ni molt menys. Em formava únicament per sentir-me millor amb mi mateixa i poder ballar diferents estils.

A més del ball, tens alguna altra afició?

L’acrobàcia van ser els meus inicis i sempre serà per mi una passió i una cosa molt important. I a més d’això, la veritat és que toco el violí des dels 9 anys, aquests últims anys vaig deixar de prendre classes i ho vaig deixar de costat per centrar-me únicament en el ball i els meus estudis universitaris. No obstant això, no tanco les portes a reprendre-ho de nou en un futur.

Estàs estudiant Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat de Vic, a part de dedicar-te al ball. Per què vas decidir estudiar aquesta carrera?

Va ser un dels impulsos més bojos de la meva vida. Jo vaig estudiar el batxillerat tecnològic, després vaig fer un cicle superior de Disseny Gràfic i posteriorment un curs de Disseny Web. I una nit de l’estiu de 2016, vaig començar a donar-li voltes al cap en què anava a fer amb la meva vida ara que havia “acabat d’estudiar”, o si realment el que havia estudiat era el que volia fer la resta de la meva vida. Així que vaig encendre el meu ordinador i vaig començar a veure la llista de carreres universitàries, fins que vaig arribar a Publicitat i RRPP, i em va cridar l’atenció des del segon 1.  Com era Juliol, no podia inscriure’m en cap prova d’accés, així que havia d’acudir a una universitat privada/concertada. El matí següent vaig trucar a la UVic, i tot va ser súper fàcil de gestionar. I no me’n penedeixo gens, és una de les millors decisions de la meva vida.

Com compagines el ball i la universitat?

No ho sé ni jo!! Aquesta pregunta me la fan diàriament totes les persones del meu entorn. No us mentiré, no és gens fàcil, però amb esforç i responsabilitat es pot. Hi ha hagut algunes vegades que hem estat de viatge per algun concert, i en els temps lliures les meves companyes van decidir anar-se de compres o fer alguna cosa divertida i jo vaig haver de quedar-me a la meva habitació estudiant o acabant treballs. O altres vegades en què he hagut d’aixecar-me a les 4 del matí per poder acabar algun treball abans d’anar-me’n de viatge.

També depèn molt del professor de cada matèria. Per sort, la majoria dels que he tingut han entès la meva situació i no m’han posat massa traves per no assistir molt a classe o fins i tot m’han ajudat quan ho he necessitat.

En conclusió, cal tenir molta força de voluntat i paciència. I a més, per sort, tinc dues amigues meravelloses estudiant amb mi la carrera, que sempre m’ajuden a estar al dia quan no puc anar, no sé què faria sense elles.

Què creus que et depararà el futur, seràs més publicista o ballarina?

No m’agrada pensar massa en el futur, sóc més de viure el dia a dia i si de cas, planejar què faré demà. Crec que ningú pot saber el que li oferirà el futur perquè sempre sorgeixen imprevistos. Així que per aquest motiu, jo seguiré formant-me tant en publicitat com en la dansa. I que passi el que hagi de passar.

Com i per què vas començar a ballar amb les Rosalía Dancers?

A finals de març d’aquest any, si no recordo malament, em vaig presentar a un càsting per ballar al Sonar 2018 per a una cantant (no ens van dir quina cantant seria fins al dia abans del càsting). Es van presentar noies de molt nivell, i em vaig posar molt nerviosa en la prova. No obstant això, no vaig deixar que s’exterioritzés. I aquí estic, sóc molt afortunada de viure aquesta experiència.

María amb Rosalía

Com definiries l’experiència d’estar en un grup com aquest?

Inigualable i gratificant. Crec que aquests dos adjectius podrien resumir una mica com sento aquest projecte. És meravellós treballar amb gent que estima la dansa tant com tu, amb gent divertida i honesta, que es deixen la pell en cada actuació i en cada assaig. Formem un equip molt bonic i m’encanta compartir escenari amb elles.

Cal dir que també hi ha darrere tot un equip de mànagers, tècnics, coristes, etc. estupends, que han estat un gran descobriment i és genial compartir això amb ells també.

Què significa per tu, personalment, estar participant en el grup de ball?

Moltes vegades ni m’ho crec… Quan vam començar amb Rosalía, i vam escoltar les cançons de El Mal Querer, vam saber que li encantaria a la gent, però no m’imaginava com m’anava a sentir vivint això. Gaudeixo cada segon de tots els concerts, però també tots els assajos i viatges.

Com és treballar amb una persona com la Rosalía, la qual està cada cop creixent més en l’àmbit musical i s’està fent cada cop més coneguda dins el panorama musical internacional?

Treballar amb ella és molt fàcil i agradable. Ella s’involucra al 100% en els assajos, està amb nosaltres sempre i transmetent-nos molta força i bona energia. Sens dubte, no podria dir res dolent d’ella, la seva honestedat i esforç l’estan fent brillar tal com mereix.

Parlem del grup de les Rosalía Dancers. Quin és el vostre paper?

Nosaltres li donem moviment a les seves paraules i intentem expressar amb el cos el que ella diu amb les seves paraules. No és un simple acompanyament, crec que és més que això. En l’escenari estem constantment connectades amb Rosalía, totes som una.

El grup el formeu vuit ballarines, us coneixíeu abans o us ha unit aquest projecte?

Coneixia a algunes d’elles, i a altres de vista o perquè havia sentit parlar d’elles. Però sens dubte aquesta aventura ens està unint moltíssim, passem moltes hores juntes i compartirem moltes vivències. Puc considerar-les les meves amigues, i compartir el treball amb amigues és molt bonic.

Què diries que us defineix?

Si hagués de dir tres paraules, diria: Precisió, força i sentiment.

Precisió perquè assagem moltíssim abans de cada concert, la nostra coreògrafa, Charm La Donna, és molt perfeccionista i sempre treu el millor de nosaltres. Força perquè en general, les nostres coreografies són pura energia, donem el 100% de nosaltres en cada show.

I sentiment perquè per ballar les cançons de Rosalía cal escoltar-les i sentir-les des de dins i exterioritzar aquest sentiment cap a fora.

Charm La’Donna, que ha treballat amb artistes com Madonna, és una de les coreògrafes més valorades! Com és transmetre les seves idees sobre l’escenari?

És un privilegi poder ballar les coreografies de Charm, l’admiro moltíssim. Ella crea màgia cada vegada que fa una nova coreografia, per això en cada assaig, totes donem el 100% de nosaltres i intentem ser molt disciplinades per estar a l’altura dels seus requeriments.

Amb trajectòries diferents, com ho feu les ballarines a l’hora de trobar-vos per assajar a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats de Barcelona?

Sí és cert que totes tenim vides molt diferents, però estem molt involucrades en aquest projecte, per això sempre intentem fer tot el possible per assistir a tots els assajos que ens posin.

Quant de temps dediqueu per preparar cada performance?

Cada show és un món… Hem fet diferents versions del show, per això en cada actuació dediquem diferents dies, depèn dels canvis que vulguin fer. No obstant això, els dies previs al show sempre dediquem moltíssimes hores perquè tot surti perfecte.

Recentment Rosalía ha actuat en els Grammy Latino 2018, on ha triomfat amb dos premis grammy. Què ha suposat per tu pujar als grans escenaris?

Bé, nosaltres no vam ser a Las Vegas, però les ballarines dels Latin Grammy ho van fer increïble. On si vam estar recentment va ser als MTV EMA de Bilbao, escenari que moltes desitjàvem trepitjar i va ser màgic. Ballar en l’escenari on han cantat artistes com Janet Jackson o Jason Derulo és algo que no es pot explicar amb paraules… D’això puc explicar-te una anècdota de la qual ara ric però com vaig plorar! Després de ballar amb Rosalía, ens vam asseure a la sala VIP a veure la resta de la gala i va haver-hi un moment en què Janet Jackson va passar pel meu costat amb els seus guardaespatlles, i sense pensar-ho em va sortir de dins cridar-li: “Janet I love you!”. Ella es va girar cap a mi, em va dedicar un gest d’agraïment i una salutació. De seguida em vaig posar a plorar com una nena petita, no podia parar. No podia creure’m tot el que m’estava passant.

Creus que ara mateix pots dir que has complit un somni?

Sens dubte, sí. Aquesta experiència està sent un somni del que no vull despertar mai.

Quins reptes personals et marques cap al futur?

Seguir com fins ara tot el que el meu cos i ment aguantin, sobretot no perdre la força de voluntat que m’acompanya cada dia.

Amb Rosalía he complert moltíssims somnis com anar a Nova York, ballar a Los Angeles, o ballar en uns MTV EMA (entre molts), per la qual cosa seguiré formant-me per poder oferir la millor versió de mi mateixa en el que queda d’aquesta aventura de El Mal Querer.

A María Rios la podrem veure tant entre llibres a la biblioteca de la universitat com als passadissos ballant la versió salsa de Tu amor me hace bien, de Marc Anthony, camí al pròxim assaig. Això sí: Sempre treballant.  Creu que amb constància i esforç tot és possible. I si té un mal dia, ella ho té clar: Perfectly Wrong de Shawn Mendes o Chemicals de Dean Lewis, són sempre bones opcions.

COMENTARIS

LA PREGUNTA

Veu bé que s’apugi el sou als funcionaris fins a un 9,5% en tres anys?

En aquesta enquesta han votat 761 persones.
 

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.