Anna Tost i Dàmaris Rodríguez. Vic
L’11a edició dels Premis Gaudí, una producció de l’Acadèmia del Cinema Català i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), va ser celebrada el passat diumenge 27 de gener al Palau de Congressos de Catalunya, la nova seu dels premis. La gala va ser conduïda pel gran mag i il·lusionista català Mag Lari en una aposta per fer de la màgia i el seu humor peculiar, un gran espectacle per a presentar la cerimònia en un escenari ple de miralls i efectes abstractes que volia recordar i representar una frase d’Ettore Scola, el director de cinema italià: “El cinema és un mirall pintat”. Segons Lluís Danés, director de l’esdeveniment, “el que busquem amb això és posar-nos a nosaltres mateixos com a indústria i com a país davant un mirall i poder explicar el punt en què ens trobem.”
El Mag Lari, presentador de la gala. Font: David Ruano
“La gran nit del cinema català”, com es coneix a la celebració, va reconèixer les millors pel·lícules de l’any 2018 en 22 categories diferents. Ho va fer davant la presència de més de 1.600 convidats, entre ells, els principals representants de la política catalana, com el President de la Generalitat Quim Torra, la Consellera de Governació Elsa Artadi, la Consellera de Cultura Laura Borràs, el President del Parlament de Catalunya Roger Torrent i Ada Colau, Alcaldessa de Barcelona, entre d’altres.
Els triomfadors de la nit
El fotógrafo de Mauthausen i Entre dos aguas van ser les obres més premiades de la nit. La primera, el drama històric carcerari ambientat en el camp d’extermini de Mauthausen, on Francesc Boix, un geyimedicals.es jove republicà català, intenta amagar i treure del campament unes fotografies, que funcionaven com a proves, abans que la guerra i el treball forçat acabes amb ell i els seus companys. I la segona amb un Gaudí a millor direcció, va ser per a Isaki Lacuesta amb la seva història sobre dos germans que es retroben a San Fernando, on reviuen el record de la mort violenta del seu pare en un camí que els torna a unir. Aquesta última també va rebre el premi a millor actor principal per a l’actor no professional Israel Gómez Romero. L’actriu Lola Dueñas també va ser premiada en aquesta categoria per la pel·lícula Viaje al cuarto de una madre, una obra que tracta la relació d’una mare i una filla molt unides que s’hauran de separar per la cerca de la independència de la jove.
Entre dos aguas. Font: otroscineseuropa.com
El guardó a millor pel·lícula va anar per a Elena Trapé i la seva obra Les distancies, obra protagonitzada per cinc amics que descobriran que, a vegades, la distància pot canviar les coses. Els que van rebre el Gaudí a millor actor secundari van ser Anna Castillo i Oriol Pla, aquest últim per la pel·lícula Petra. Pla ja havia estat premiat en la mateixa categoria en l’edició anterior pel seu treball en el film Incerta Glòria.
El premi més esperat d’aquest any era el de la categoria a millor documental, el qual va ser atorgat a Petitet, de Carles Bosch, qui en la gala va dedicar el guardó als rumbers i els gitanos catalans. L’èxit d’aquesta obra els ha obert portes arreu de l’estat espanyol i, així ho explicava el protagonista del film, Joan Ximénez, a Públic: “El documental ha suposat un abans i un després. Tenim programats concerts a tot l’estat espanyol, en teatres. Hi anirem la formació inicial, però tocaran amb nosaltres orquestres simfòniques de cada lloc que visitem. També tenim concerts tancats a l’estranger. Un gitano sempre et dirà la veritat!”.
Joan Ximénez, protagonista de ‘El Petitet’. Font: ElPaís
Reivindicació per a la indústria
Aquest any la cerimònia va mantenir un caràcter reivindicatiu amb un lema clar: “Ens cal el vostre cinema”. Per una part, els actors del cinema català estan lluitant per la reivindicació del seu cinema, per aconseguir més pressupostos per exercir la seva professió i afavorir a la indústria cinematogràfica catalana, tenint en compte que aquesta va ser una gala marcada per la baixa producció de pel·lícules en llengua catalana (7 de 33), unida al mal moment que travessa el sector cinematogràfic català. A més, davant la situació en la qual es troba el nostre país i la manca de llibertat que s’està deixant veure, es va voler fer una crida a la llibertat d’expressió, “Els premis ajuden el sector, i sobretot els espectadors, a visibilitzar-lo i a creure-se’l, tot i que estem en un moment dramàtic, i mirarem de parlar-ne a la gala. Necessitem un punt de militància, d’estar convençuts que en aquest país es poden fer pel·lícules i es poden fer en la nostra llengua”, afirmava Danés abans de la celebració.
D’aquesta manera, més enllà dels missatges en contra de la situació política i els gestos de complicitat amb la lluita feminista, que l’any passat van tenir més pes, enguany el tema principal que s’ha abordat ha estat la situació crítica que pateix el cinema (en) català.
Radiografia de l’actual situació de la producció i taquilla del cinema (en) català
Tot i que en 2017 el pes del català a la producció va passar de no arribar a l’1% a assolir el 5%, gràcies a l’impacte de les pel·lícules Estiu 1993 i Incerta glòria, s’ha mantingut el baix nombre de candidats en llengua catalana als Gaudí. El President de PROA considera que 7 pel·lícules en català el 2018 (una menys que l’any passat) és un “drama”, quan el total de llargmetratges era 33, dels quals els 26 en llengua no catalana representaven el doble que l’any passat. L’any 2010 Catalunya era el 40% de la producció de l’audiovisual a tot l’estat espanyol, mentre que aquest 2018, no ha arribat al 20%. Altres xifres mostren que els espectadors en versió catalana llavors eren 419.000, mentre que en 2018 no han arribat als 39.220.
Isona Passola durant el discurs. Font: CCMA
Respecte a això, Isona Passola, presidenta de l’Acadèmia del Cine Català, afegeix que el resultat és conseqüència directa de la caiguda de finançament de TV3, ja que és a la televisió pública a qui li correspon fer de suport al cinema en la seva llengua. Culpa a l’anul·lació per part del tribunal constitucional de la taxa de les operadores i a la disminució de les aportacions públiques. També, Ventura Durall pensa que la llengua passa a ser un problema quan TV3 posa menys diners i els films necessiten finançament. Així ho ha fet saber a través de declaracions a TV3: “Les nostres fonts de finançament s’estan globalitzant, i si la teva font és Netflix, com passa molt ara, els compradors internacionals, normalment no volen més llengües locals”. És a dir, sempre que la pel·lícula en català s’ofereixi rodada no hi ha cap problema, aquest es presenta quan TV3 no funciona com a motor, proporcionant ajuda per aixecar-la. Per aquest motiu, la major part de la producció es fa en castellà.
Cartell 1a Setmana del cinema en català. Font: elcinèfil
En resposta a aquesta tendència, aquest mes ha nascut un nou projecte que, sota el nom de Setmana del Cinema en Català i en format de festival no competitiu, té l’objectiu de visibilitzar, per després incrementar, tant el cinema rodat en català com el doblatge en llengua catalana de pel·lícules en altres llengües. Es projectaran, així, més de 20 produccions, de les quals en va destacar la preestena del Cinema amb ç, un documental de Toni Pinel i Cris Gambín que, a través d’entrevistes a professionals relacionats amb el cinema, aborda la situació actual del cinema en català. Ells mateixos confessen a El Cinèfil, impulsor de la iniciativa, que van “començar fent curtmetratges en castellà, perquè pensàvem que tenia més ‘sortida’ que el català”. En aquest sentit, Jordi Balló creu que el català ha de sorgir d’una forma pròpia dels autors, així que el problema no pensa que siguin únicament les subvencions.
A la conclusió que s’arriba és que rodar un llargmetratge en català requereix molt d’esforç, i el primer obstacle es troba en el finançament. A menys finançament i suport, menys produccions o produccions més petites que, com a conseqüència, han de lluitar amb desavantatge amb la gran oferta nord-americana per aconseguir bones xifres de taquilla. Són pel·lícules petites i amb poca comercialització. Respecte a això, cal destacar que, sense tenir en compte Super López, El mejor verano de mi vida, El fotógrafo de Mauthausen, Les distàncies i Petra, els altres films candidats als Premis Gaudí no arriben als 18.000 espectadors.
De cara al 2019 es preveu més suport pel setè art
Davant la reivindicació durant la gala dels Premis Gaudí, el ministre de cultural, José Guirao, ha anunciat aquesta setmana que si els pressupostos del 2019 tiren endavant, es contempla un augment de vint milions d’euros destinats a la cinematografia. Es preveu, per tant, el retorn del conegut “fondillo”, el finançament que el PP va retirar en 2012. Dels partits catalans en depèn, però, la seva aprovació, la qual donarà suport al cinema en les diverses llengües de l’Estat, com així ho va reclamar Passola. Això és perquè un dels criteris que es valorarà pel repartiment del fons, que s’amplia, són les llengües.
Ada Colau, José Guirao, Isona Passola, Quim Torra i Roger Torrent als Premis Gaudí 2019. Font: Albert Garcia
L’audiovisual a Catalunya té un bon estat de salut qualitativament parlant, però el fet de no tenir diners li impedeix lluir-se com a instrument d’identitat, amb el català. Amb el suport que es preveu, neix una esperança pel panorama del cinema (en) català que fa anys que està en crisi, però que enguany està una mica pitjor.
{{ comment.text }}