Aleix Castells i Roger Isern. Vic
El moviment feminista ha guanyat pes a la nostra societat ens els últims anys i les manifestacions ens han deixat estampes úniques i inimaginables per les nostres mares o àvies. Enguany, però, la pandèmia condicionarà totes les activitats plantejades arreu del territori i forçarà a les diferents entitats a reformular les seves propestes en un format telemàtic.
Però més enllà de les concentracions feministes, hem viscut en els darrers dies manifestacions per la defensa de la llibertat del raper empresonat, Pablo Hasél, coincidint que fa un any que va començar el malson del coronavirus Això ens deixa dues pregunta a l’aire: s’ha avançat prou en la lluita per la igualtat de gènere? I de quina manera està garantit el dret de manifestació en els temps que vivim?
El 8-M 2021, una edició marcada per la pandèmia
Aquest pròxim 8 de març tindrà lloc les concentracions a favor de la igualtat de gènere. Una diada marcada per les restriccions de la pandèmia del coronavirus, que obligarà a les associacions feministes a dur a terme activitats en format en línia.
Però més enllà de la manera com es desenvoluparan les activitats, quin és el paper que té la dona en l’actualitat? Maria Godayol, de l’Associació Som Dones de Taradell, ens explica que “la dona es troba com sempre, no se li valora el treball, sobretot el treball de cures. De fet, fins i tot amb la pandèmia, la majoria d’infermeres i de personal sanitari de cures són dones. I com estan?”.
“Van molt més per feina. Tot i que sempre ho hem vist perquè jo des de jove ja veia aquestes diferències, però tenia que callar.”
Maria Godayol. Som Dones Taradell
D’altra banda, creu que amb la pandèmia la seva situació ha empitjorat en alguns aspectes, ja que “moltes dones i nenes han tingut que estar confinades amb el seu maltractador i és clar, això no canvia i en tots els països és igual”. Una lluita que considera que està avançant cap a la plena igualtat, però que encara està “molt lluny” d’aconseguir aquesta equitat.
No obstant, es considera optimista de cara al futur més pròxim gràcies a les noves generacions més joves que “van molt més per feina”. Agefeix que “tot i que sempre ho hem vist perquè jo des de jove ja veia aquestes diferències, però tenia que callar. Nosaltres fins ara no ens n’hem adonat compte de coses que teníem tant assumides i considerades com a normals i que hauríem d’haver-ho tallat.” I acaba recordant que és optimista perquè “els nois també hi estan entrant en aquesta lluita, un fet vull que anys enrere era bastant impensable.”
El factor Pablo Hásel a la retina
Les manifestacions en els últims dies a Catalunya han estat de les més tenses i violentes que es recorden en els últims anys. L’empresonament fa uns setmanes del raper lleidatà Pablo Hásel, va ser la guspira que va encendre la traca de la crispació i ràbia de la societat. Diversos van ser els aldarulls que es van produir, un dels més cridaners va ser la destrossa de la comissaria dels Mossos d’Esquadra a Vic. La capital osonenca va viure una de les nits més tenses del últims anys, amb crema de contenidors i llançament d’objectes contra la policia.
Una línia per part dels manifestants gens vista darrerament i amb la lupa posada al dret a la manifestació. La comarca d’Osona es mobilitzarà en massa, tenint en ment donar la imatge exemplar i pacífica que s’ha mostrat en les manifestacions a favor dels drets de la dona. Diverses organitzacions com Amnistia Internacional, Omnium i ANC es va posicionar en contra de l’empresonament del raper i defensat el lliure dret de manifestar-se. “L’entrada a la presó de Hasél és injusta i desproporcionada, ningú hauria de ser processat penalment per expressar-se en xarxes socials o cantar coses que es puguin considerar desagradables o escandaloses”, explica el Dani Vilaró, portaveu d’Amnistia Internacional Catalunya.
A la memòria, el record del passat 8M, esquitxat per la pandèmia i posat a l’ull de l’huracà per alguns partits polítics.
Aquest proper dilluns amb motiu del dia de la dona, les convocatòries són múltiples arreu del país i des de les associacions encarregades de l’organització es tenen ben present les últimes manifestacions. També a la memòria el record del passat 8M, esquitxat per la pandèmia i posat a l’ull de l’huracà per alguns partits polítics.
La llibertat d’expressió protagonista al 8M
Maria Godayol explica que ‘’ha sortit una companya que explica que no fem la manifestació, que les dones ens quedem a casa. Per això, a tot arreu i surt l’etiqueta #jonoemquedoacasa. Ha sortit fins i tot un manifest on ens diuen que siguem bones noies i ens quedem a casa i diem, no. Per aquí no va la cosa, que en sortiran menys, segur, però se sortirà. Com en les manifestacions del Pablo Hasél, no tots vam anar-hi a manifestar-nos però la gent que ha sortit, ha sortit.’’
”Per aquí no va la cosa, que en sortiran menys, segur, però se sortirà.”
Tanmateix, la denúncia del retrocés de la llibertat d’expressió a Espanya no significa que aquest dret no hagi de tenir límits, convenen les entitats. “La llibertat d’expressió no és un dret absolut i té límits fixats per la legislació internacional, quan es creua la frontera entre el que és expressar una opinió i fer apologia de l’odi, per exemple a determinats col·lectius o persones, sí que s’han d’establir límits. Ara bé, han de ser proporcionals i no atacar la mateixa llibertat d’expressió, que és el que està passant a Espanya”, opina Vilaró.
Una postura que comparteixen des de l’IDHC i recorden que el TEDH ha manifestat que no és el mateix manifestar-se sobre persones privades o públiques, on l’àmbit per a la crítica és molt més ampli.
Quin futur li espera a la llibertat d’expressió i manifestació?
Un any després ha quedat demostrat que la pandèmia ens ha fet retrocedir en drets i llibertats. Malgrat tot, les manifestacions a favor de Hasél o les que tindran lloc el pròxim 8-M seran l’exemple que tot depèn de la consciència social dels individus, el fet de garantir o no el dret de la llibertat d’expressió i manifestació.
És cert que les restriccions ha aconseguit apaivagar certes voluntats de reivindicacions, que quan s’han produït han estat criminalitzades per alguns sectors de la societat. El clar exemple s’ha vist en les darreres eleccions del 14-F, que es va posar a disposició totes les facilitats per anar a votar, que no van existir en altres moments de necessitat de la ciutadania. Així doncs, l’empresonament de Hasél i les reivindicacions feministes han d’obrir un nou horitzó cap a la recuperació de drets i llibertats tan castigats aquest darrer any.
{{ comment.text }}