Emma León i Anna Mencos. UVic
L’objectiu principal és que les persones que no dominen el català puguin aprendre-ho i practicar-lo i, al mateix temps, familiaritzar-se amb la cultura de Catalunya. D’altra banda, també permet a la persona catalana aprendre l’idioma i la cultura de la seva parella lingüística.
QUI POT FER DE PARELLA LINGÜÍSTICA?
Qualsevol persona que tingui ganes d’ensenyar el català i aprendre una altra llengua indiferentment de l’edat, els estudis o el sexe.
La Universitat de Vic, és una de les organitzacions que s’encarreguen d’organitzar aquest programa. Independent de qualsevol curs de llengua impartit per la Universitat, ambdós estudiants acorden mútuament el lloc i la freqüència de les trobades i la manera de fer l’intercanvi lingüístic. Malgrat la bona iniciativa, des del servei UHUB de la Universitat declaren al Sense Boira, que el programa no acaba de funcionar.
“Fa temps que no s’hi apunta ningú o bé si s’apunten a nosaltres no ens arriba, sinó que ells mateixos queden per parlar”
Elisabet Fernandez- Treballadora del Servei a la Comunitat Universitària (UHUB)
AVANTATGES DEL PROGRAMA
Aquest programa és una manera oberta, informal i simpàtica de conèixer gent i alhora millorar les mateixes habilitats lingüístiques. A més, permet estar en contacte amb un parlant de la llengua que vols aprendre, millorar o practicar en situacions de conversa reals.
D’una banda, facilita l’autoorganització del pla d’aprenentatge, ja que, juntament amb la parella lingüística, s’adapta com a cada persona li convingui millor, centrant-se en les mateixes necessitats lingüístiques i interessos culturals.
D’altra banda, és una gran oportunitat per conèixer aspectes culturals i socials d’altres països on es parla la llengua.
EXPERIÈNCIA D’UNA PARELLA LINGÜÍSTICA
Josep Maria Vinyals, de 80 anys, va formar part d’una parella lingüística fa un parell d’anys. Declara al Sense Boira, que poder ensenyar la llengua i la cultura del nostre país i alhora rebre la d’un altre, va ser una experiència molt satisfactòria.
“Em feia molt feliç sortir una vegada a la setmana, i només passejar amb ell per la ciutat, conversar, i explicar-li diferents vivències.”
Josep Maria Vinyals
En Josep Maria explica que li va fer especial il·lusió veure que la seva parella lingüística era un home de mitjana edat que feia uns quants anys que vivia a la ciutat i que volia aprendre a parlar correctament el català. Posteriorment, per culpa de l’arribada de la pandèmia, va deixar de ser l’acompanyant, però recorda amb gran alegria els mesos que van passar aprenent l’un de l’altre.
{{ comment.text }}