EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

Ester Arnaus: “No ens hem de tirar a la piscina”

Entrevista a Ester Arnaus, tècnica del Consell Esportiu d’Osona i responsable de les activitats i competicions, per parlar sobre la situació esportiva a la comarca


22/11/2020

Lorea Andrés, Tomás Barril i Carlos Cayuela. Osona

La nova normalitat ha resultat fallida amb relació a la situació esportiva a Osona. Tal com ens confirma Ester Arnaus, tècnica del Consell Esportiu d’Osona, quan tot començava a semblar que anava bé, “van aparèixer noves normatives a les quals han hagut d’ajustar-se amb la condició de donar la possibilitat de continuar fent esport”.

Arnaus, a més de tècnica en el Consell, està llicenciada en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (CAFE), té el nivell 2 d’entrenadora i és coordinadora de FE UE a Tona i al Vic Riuprimer-REFO. Ella és qui ens ha indicat algunes d’aquestes noves mesures afegides a la situació, desgraciadament, no millorable, de la repercussió de la COVID-19 a la comarca. A través d’aquesta entrevista donem a conèixer alguns dels detalls i preguntes més freqüents que s’estan realitzant en aquest moment al voltant del món de l’esport.

Primer de tot, i amb aquesta situació tan complicada, quina està essent l’activitat o funció principal del consell en el moment de crisi que vivim?

En un primer moment vam intentar tornar a la normalitat, ajustant noves normatives per tal que tothom se sentís segur fent esport. Quan semblava que sí que es podria iniciar vam canviar els formats de les lligues, competicions, del cross, amb ganes de començar i que la gent se sentís còmoda. 

Un cop surten les mesures, on l’esport no es pot realitzar si no és de forma individual i no es pot organitzar cap competició ni extraescolars, com a consell, quedem sense cap funció. Els extraescolars no es consideraven grups bombolla, per tant només es poden realitzar amb el “grup classe” que seria considerat un grup bombolla. Un cop les restriccions es vagin obrint la idea és ajudar en tot el possible a tornar a la nova normalitat.

Com es troba ara mateix la situació esportiva a la comarca? Quines pràctiques es poden realitzar i en quines condicions?

Només es pot anar als pobles limítrofs, que són els del costat. És a dir, si ets a Vic, pots anar a Calldetenes, pots anar a Gurb o a Sentfores, però no podries anar fins a Torelló. Això com a consell no ens ajuda en res. Com a consell no podem organitzar cap mena de competició, encara que fos a dins del municipi.

Malauradament, la comarca hi ha comptabilitzat més de 4.500 casos de coronavirus des de l’inici de la pandèmia i ara mateix té un risc de rebrot de 956,80. Com s’espera el futur més pròxim de la pràctica esportiva a la comarca?

S’espera amb moltes ganes, però hem de tenir molta cura amb com es torna. S’ha de dir que també estava vist que els rebrots no es donen en els esports sinó per les famílies i altres motius. Així i tot, som conscients des del consell que estem mobilitzant a molta gent de diferents poblacions i el control d’això és necessari. 

Si s’ha d’entrenar, es farà a porta tancada, el pares hauran de deixar als nens a l’entrada de la instal·lació i mentre no entrenen estaran amb mascareta, prendre temperatura. Màximes precaucions en definitiva.

Els clubs i les entitats esportives han de ser conscients també que al moment d’un primer cas no se segueixi entrenant ni jugant partits.

Quina considera que ha sigut la major dificultat a l’hora de realitzar i preparar les activitats esportives en aquesta etapa de pandèmia?

Incertesa. El no saber com anirà o com es comportarà la gent. Hi ha gent que apreta, que vol que comencem ja. I de vegades has de parar, mirar, analitzar bé com està la situació i després arrancar. No ens hem de tirar a la piscina. Si es fan les coses bé, crec que és una eina necessària per a la salut de les persones.

Quines són les demandes que fan els diferents agents amb els quals treballeu? Escoles, AMPA, Entitats esportives, Professionals de l’esport, etc.

La principal demanda és: què podem fer i fins a on podem arribar? La gent té molta por de fer malament les coses. Però, també moltes ganes de tornar als terrenys de joc, a les pistes i tornar-se a relacionar amb els altres. A les escoles, per exemple, volen fer classes amb els grups bombolles, o grups classe, però es troben amb molts impediments; pares que no ho veuen clar, o que no saben si es podrà obrir l’escola una hora més.

Quin missatge voleu transmetre a les diferents entitats?

Estem a l’espera que vagin sortint les notícies del PROCICAT, i molt pendents de tota notícia que surt. Ara mateix estem connectats a TV3, a notícies, a Twitter, tot el que pugui anar sortint per estar informats. Fins que no surten els oficials tampoc ens podem moure gaire, però intentem donar la tranquil·litat a les entitats que estem allà, que les estem recolzant, i que de seguida que tinguem informació les ajudarem.

La pràctica als gimnasos previsiblement es tornarà a permetre el 7 de desembre a Catalunya. El consell té alguna mena d’activitat o competència relacionada amb els gimnasos?

No, competència no. Som una entitat privada de caràcter públic perquè intentem generar esport per a tothom, però no tenim vinculació. La vinculació que podem tenir amb un gimnàs és com la que tindríem amb un club, en què els podem ajudar de difondre o generar competicions perquè ells puguin venir i fer un espectacle. Per exemple, amb els que fan dansa, fer un esdeveniment on tothom pugui venir i fer un ball, però a hores d’ara això és impensable.

Que és el que demaneu de cara al govern per tal que la gent pugui seguir fent esport?

Hem de ser molt cautelosos amb què demanem, però sí que crec que han d’intentar no parar. Actualment la societat ja és molt sedentària, ja costa molt que la gent faci activitats, cada vegada costa més que els nens facin esport, i si els mantenim molt de temps a casa, serà molt difícil arrencar-los del sofà. És molt fàcil arribar a casa i encendre una maquineta. Si això ho allarguem massa, costarà molt treure els nanos de 8 fins a 14 del sofà

Crec que l’esport és necessari. Entenc que hi ha d’haver una desescalada, que ens donin un marge i que puguem anar entrant a poc a poc.

Ester Arnaus

Llavors, establir una cultura contra el sedentarisme per evitar això al futur?

Sí, i a més és el que penso jo. A l’edat de juvenil les llicències esportives baixen una barbaritat. Els nanos a mesura que es van fent gran tenen altres coses i deixen de fer esport. Imagina’t ara un nano que porta pràcticament un any tancat… Arrenca’l ara un altre cop del sofà.

La idea que hauríem de donar al PROCICAT és que s’ha d’entendre que és necessari que la gent es mogui perquè si no d’aquí a un temps el que tindrem serà una obesitat infantil espectacular.

LA PREGUNTA

Veu bé l’avançament electoral a Catalunya?

En aquesta enquesta han votat 885 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't