Joan Muñoz i Arnau Moya. Barcelona
Les eleccions generals s’apropen. El 28A és considerat un dels dies clau per al futur general de l’Estat Espanyol. Amb quina força entrarà VOX al Congrés dels Diputats? El Partit Popular podrà aplicar un 155 permanent a Catalunya? Pedro Sànchez revalidarà la seva presidència? De tot això en parlem amb Ferran Pedret, diputat al parlament de Catalunya pel PSC.
Els teus dos pares van estar vinculats al món polític, les teves arrels per tant han estat sempre molt lligades a la política…
Sí, els meus pares van participar com a militants en diferents organitzacions i en l’època de la clandestinitat. El meu pare cap als setze anys ja estava dins d’organitzacions antifranquistes i a la que més es va vincular va ser la de treballadors per l’autogestió del socialisme. La meva mare va començar al voltant dels moviments comunistes de Catalunya i finalment es va afiliar al PSC. Ambdós encara mantenen la militància.
Com es porta que els pares siguin membres actius en política? Et va marcar?
Quan tu has nascut i crescut en una casa on la política és quelcom habitual no ho trobes estrany, simplement estàs en una casa on l’ambient fa que es parli molt de la política. Tens també un accés molt directe a pamflets, llibres i d’altres símbols que formen el teu paisatge. No és en demèrit de cap dels meus pares, la meva decisió per afiliar-me va partir de dues coses. En primer lloc, unes circumstàncies històriques concretes, em vaig afiliar amb catorze anys a les joventuts socialistes a causa de l’ascens de la dreta. A més a més, també hi ha molta influència d’alguna mestra de literatura i llengua que ens ajudava a discutir tant les qüestions literàries com les de la societat en sí.
Parlaves del moviment comunista i del socialisme més antic. Ha perdut el PSC la seva part més d’esquerres?
Aquí trobaràs opinions que et diran que sí amb tota seguretat. Considero que en general tot el conjunt de l’esquerra europea ha fet un canvi de posicions nítidament marxistes cap a moviments més socialdemòcrates. Si agafem el conjunt de l’esquerra de tradició comunista, trobarem una evolució semblant. El que sí que és important més enllà de la categorització, és l’ambició transformadora que cada projecte polític té i la seva capacitat de produir aquesta transformació i que finalment s’acabi traduint en la vida quotidiana de la gent. Des d’aquest punt de vista jo crec que qualsevol opció transformadora ha de voler, saber i poder. Hi ha hagut pocs moviments com el socialisme democràtic que hagin transformat tant les condicions de vida de tants milions de treballadors. Aquesta ha estat l’opció més transformadora.
Per què el PSC ha votat en contra de la comissió d’investigació a la Monarquia?
Nosaltres entenem que les comissions d’investigació en el Parlament, tal com diu el seu reglament, han de versar sobre assumptes que són d’interès general, però de competència de la Generalitat. Aquest assumpte, per l’abast de l’objecte que es demana en la resolució per la creació de la comissió anava bastant més enllà de les competències del Parlament i de la Generalitat. Ara bé, s’ha aprovat i el Parlament començarà a citar testimonis i ens trobarem amb el problema de l’encaix del reglament. Aquest diu que només es poden citar els testimonis per parlar de qüestions que siguin competència de la Generalitat, és molt exhaustiu l’objecte que es pretén en aquesta comissió i crec que serà complicat traslladar l’objecte genèric a coses detallades que tinguin relació amb la Generalitat.
Creu que el Rei Felip VI serà cridat a testificar?
Els grups que ho han proposat entenc que tenen la intenció de fer-ho. Ara, com he dit hi ha dictàmens del Consell d’Estat respecte el tema i diuen que les autoritats responen davant dels parlaments que tenen competències relacionades amb el càrrec que exerceixen. Hi ha hagut altres comissions que han tingut problemes d’encaix i no han trobat testimonis que vinguin a declarar.
Una altra comissió d’estudi és la del 155. Consideres que l’aplicació del 155 és adient?
El que hem tingut és un test d’estrès constitucional. En el sentit que l’article 155 que està redactat de manera que vol ser una ultima ratio, un article que en el millor dels casos no s’hauria d’aplicar mai. El que fa és ser bastant inconcret a l’hora de dir quines són les mesures que s’han d’adoptar, de fet, marca més un procediment que un catàleg de mesures. Cal recordar que el govern va aplicar algunes, però no totes; hem de tenir en compte quina era la manera menys lesiva per a restablir el funcionament de les institucions després d’un intent il·legítim de derogar la Constitució i l’Estatut i, per tant, de suprimir l’autogovern de Catalunya. Es van prendre decisions discutibles per part del Govern i que se segueixen discutint davant del TC, però que en el fons el que es va propiciar va ser el restabliment de les institucions d’autogovern.
El Partit Popular ha amenaçat que, si guanya les eleccions, aplicarà el 155. Quina és la posició del grup socialista en aquest aspecte?
Parlen de 155, però diuen coses que no tenen res a veure. Tant PP, com VOX o Ciutadans, esmenten aplicar un 155 permanent. Això és impossible. El que la clàusula de coerció preveu és intervenir l’autonomia, però no suprimir-la. La raó més clara és que l’Estat autonòmic és un dels principis constitutius del mateix Estat i de fet ho trobem a l’article 2 de la mateixa Constitució. El que no pots fer és suprimir l’autonomia. Considero que seria aplicar un dret constitucional directament inconstitucional.
Posem-nos en la situació que el PP planteja un 155 igual que el primer, hi ha prou motius per aprovar-lo?
Ara tenim clar que no. No és un botó que puguis prémer, de fet és un botó nuclear, t’ho has de pensar molt per a fer-ho. Hi ha d’haver unes causes per al·legar i justificar l’aplicació de l’article i a mi em sembla que el govern actual de la Generalitat de Catalunya no ha traspassat de manera greu cap llei ni l’ordenament constitucional. Ara bé, si com diu el senyor Torra el setembre o l’octubre torna a declarar unilateralment la independència de Catalunya, doncs haurà tornat a cometre el mateix error. En cap cas la solució passa per una suspensió eterna de l’autonomia, ja que políticament no soluciona res i és anticonstitucional.
Quina seria la solució que proposaria el PSC per acabar amb el conflicte català?
Pel broc gros nosaltres el que proposem és un Estat Federal. El federalisme com a forma per articular l’Estat i afavorir la pluralitat i la diversitat. Quan la gent ens diu que no és possible aquesta gestió, jo els convido que es llegeixin els papers que hem fet. Crec que si un s’aproxima a la realitat política que tenim com ho fa Ciutadans, que pretén simplement vèncer als que han estat partidaris de la independència durant els darrers set o vuit anys fa una mala aproximació. No n’hi ha prou amb clamar “arrepentíos pecadores”, així no estàs posant cap projecte polític damunt la taula. El cúmul d’errors que s’han produït en la política nacional en els darrers anys han anat fent que hi hagi un problema molt complexa. Uns o altres (ciutadans o els partits independentistes) pretenen tallar el problema per la meitat i ens sembla que això no acaba de ser satisfactori. Les identitats no es poden negociar. Nosaltres no volem tallar-ho per la meitat, volem anar fent de mica en mica per generar un clima de confiança i poder negociar.
Com esteu seguint la celebració del judici del procés?
L’estem seguint amb molta atenció, però pensem que hem de ser molt prudents amb les declaracions i valoracions. Ens sentim amb la responsabilitat de no convertir-nos en uns tertulians que el comenten. Quan hi hagi una sentència si cal ja comentarem el que calgui, però pensem que més val deixar treballar les defenses i el Tribunal. Ara, el que és veritat és que la celebració del judici dificulta enormement el trobar espais on dialogar i on poder trobar una solució política. No hem d’esperar que la situació estigui molt pitjor per intentar anar desescalant el conflicte.
Quina és la seva valoració de l’actuació del govern de Pedro Sánchez?
Valorem molt positivament que s’hagi recuperat el diàleg. Com a mínim s’ha reprès el contacte institucional, que és allò mínim que no s’hauria d’haver perdut. La majoria dels organismes bilaterals previstos en el propi Estatut no s’estaven reunint des de feia molts anys: almenys han començat les reunions. No hem vist grans conquestes, però en alguns temes em consta que s’estan desbloquejant i això ja és una bona notícia. Sabem que això és molt difícil.
Creu que existeix la possibilitat d’eleccions anticipades a Catalunya?
A veure, si un ha de jutjar per com està la legislatura des del punt de vista d’iniciatives del govern i de projectes polítics, diria que està acabada, però jo crec que és difícil imaginar que es produeixin en breu. De totes maneres, pels passadissos no seria el primer cop que hi ha algunes veus que diuen que potser a la tardor, cap a l’octubre o novembre, podria haver-hi eleccions al Parlament de Catalunya.
Què esperen de les eleccions generals?
És difícil perfilar bé què passarà perquè els escenaris de participació i els escenaris de fidelitat als partits són molt més volàtils que als anys 80 i 90. Nosaltres el que esperem és que hi hagi una coordinació espontània del vot progressista al conjunt d’Espanya per intentar reforçar-nos com a opció de Govern de progrés. També veiem amb preocupació que l’enfortiment de la nostra opció política sigui provocada bàsicament gràcies a un debilitament d’altres opcions progressistes. Fem una crida a una mobilització extraordinaria de tot elector progressista que no vulgui una involució reaccionària per tal de reforçar una opció com la nostra que pot articular majories plurals i evitar que hi hagi una mena de tripartit a l’andalusa que algunes formacions polítiques ja han dit que volen revalidar.
Els preocupa la possible consolidació de VOX a Espanya?
Ens preocupa aquí i allà [a Madrid], però ja ens preocupava abans [la irrupció de l’extrema dreta] en el panorama europeu. Hem de tenir en compte, però, que així com a l’esquerra tradicionalment li ha perjudicat anar dividida al ser construccions petites, a la dreta també li pot perjudicar electoralment. Esperem que les prediccions s’equivoquin.
Creu que el gran volum de cites electorals està cansant a la societat?
Una certa estabilitat política sempre és desitjable. No tinc res en contra de la participació política tan freqüent com sigui necessaria, però cridar contínuament a les urnes pensant que això per sí sol pot solucionar les coses… Això no és una partida de cartes! No hem de repartir-les contínuament per veure si surten d’una o altra manera. Això és difícil en escenaris de molta polarització, és el que acostuma a passar en el moments de crisi, en aquest cas econòmica, territorial, institucional… En aquest sentit, però, certs adversaris òbviament queden fora del rang del que nosaltres podem concebre i per tant amb VOX per exemple no podem pactar. Amb ells no hi ha els mínims imprescindibles per poder seure, però hi ha una altra sèrie de forces polítiques amb les que no hauríem de renunciar a parlar de tot.
{{ comment.text }}