Rubén Ruiz i Enric Serra. Vic
Jornada rere jornada, sessió rere sessió, pinzellada rere pinzellada i moments de desesperació rere moments de desesperació formaven part de la rutina del gran pintor i escultor Alberto Giacometti. El misericordiós James Lord hagué d’aguantar les anades i vingudes de l’artista suís en els darreres setmanes de la seva vida amb l’encàrrec de realitzar-li un retrat. La tempestuosa relació del geni helvètic, amb el taller a la capital francesa, amb els diners i les relacions amoroses l’acompanyaren al llarg de la seva carrera creativa. El fil històric de la trajectòria personal i professional de Giacometti l’ha desgranat amb precisió i detall el doctor en Història de l’Art Miquel Pérez en la xerrada prèvia a la projecció de la pel·lícula Final Portrait (2017).
La Sala d’Actes del Museu Episcopal de Vic ha acollit la xerrada i la posterior mostra del film dirigit per Stanley Tucci. El públic assistent, que ha ocupat aproximadament la meitat de l’aforament de l’espai, no és novell en les sessions de cinema i s’ha retrobat en un espai ja familiar. Intrigat abans d’iniciar-se la xerrada s’ha deixat anar amb comoditat davant les paraules de Pérez qui, amb tocs d’humor en la presentació d’alguns períodes de la vida de Giacometti i la mostra de les seves obres més importants, ha captat l’atenció dels assistents. Un cop el Doctor en Història de l’Art ha agafat ritme en l’exposició el públic l’ha seguit amb ganes, però l’atenció ha minvat a causa de la durada de la sessió.
El seguiment de la pel·lícula ha sigut senzill gràcies al context i explicacions de Pérez. Els diferents personatges que hi apareixen com Giacometti i el seu germà Diego, James, Annette i Caroline no són desconeguts per al públic i han gaudit dels 90 minuts de metratge. A diferència del pintor i escultor helvètic, que es caracteritzava per no poder acabar les seves obres, la pel·lícula protagonitzada per Geoffrey Rush ha conclòs per finalitzar la sessió de Cinema i Art.
{{ comment.text }}