Mireia Largo i Laura López. Vic
Jordi Arqués és director i professor de l’Escènic Vic. S’autodefineix com una “formigueta”, ja que, amb els anys ha anat aprenent cada cop més sobre el món del teatre i considera que tot el treball, el sacrifici i la passió per la seva feina ha fet que sigui un privilegi dedicar-se al que és la seva professió, el teatre en viu i en directe. Està llicenciat en Art dramàtic i ha cursat el Postgrau de pedagogia teatral a l’Institut del Teatre. Arqués, també és cofundador de la companyia Corcia Teatre i JoGio i ha portat la coordinació acadèmica de l’Institut del teatre de Vic durant molts anys. Actualment és professor del batxillerat en arts escèniques a l’EART de Vic i compagina la feina d’actor de teatre, cinema i televisió amb la d’artista pedagog i la de director d’escena a l’Escènic de Vic.
- Quan va començar a interessar-se pel teatre?
Des de molt petit. Els meus pares em portaven a veure teatre de molt petit a l’orfeó de Vic i allà vaig veure una manera d’obrir-me al món, d’aprendre història de tot plegat a partir del que veia a sobre de l’escenari, és per això em vaig interessar molt aviat en tot aquest tema. Vaig decidir pujar sobre l’escenari, perquè de vegades és una cosa que dius “bueno, jo estic al públic” però, després sobre l’escenari no et veus en cor o no t’agrada o el que sigui, però jo vaig veure que m’agradava i llavors ja vaig decidir enfocar la meva vida cap aquest cantó.
2. Si va començar de tant petit, ho va haver de compaginar amb els estudis?
Sí, sempre m’hi he dedicat, és una vocació, jo crec, és molt emocional perquè amb les arts escèniques no et fas ric, bé, n’hi ha que sí, però almenys jo, no pas. I com que és una cosa molt vocacional, jo m’hi he dedicat tota la vida. El que passa és que dins d’aquest món has de compaginar coses, en el sentit de les direccions, la pedagogia… Jo de fet, cada cop em sento més pedagog perquè durant molt temps semblava que la pedagogia teatral estava menys valorada, i això està canviant i ha anat creixent durant els últims anys, per sort.
3. Què és Escènic de Vic?
Escènic és una escola de teatre, és un projecte que tenim unes companyes i jo en el qual hi estem dedicant molt esforç, molta energia i molta il·lusió perquè creiem que la pedagogia teatral és una gran eina educativa i com que creiem això, hem vist interessant poder tirar un projecte d’aquestes característiques endavant.
4. Quan neix l’Escènic?
Neix el 2013. Nosaltres formàvem part de l’Institut del Teatre, però l’Institut va prendre la decisió que no volia fer estudis superiors i va ser aquí quan vam decidir crear Escènic, que va començar com una associació de professionals de la categoria del teatre.
5. Va ser només pel fet de cursar estudis superiors que van decidir emprendre aquesta nova aventura?
No, també per una qüestió de que nosaltres volíem anar creixent com a escola lligada amb Vic i amb la comarca d’Osona a nivell de formació i pedagogia teatral i vam veure que la millor manera era aquesta. L’Institut del Teatre tirava més per un altre cantó i nosaltres vam creure que ens aniria millor pel nostre.
6. Exactament quins estudis es fan a l’Escènic i quant anys porta sent-ne el director?
Nosaltres fem formació teatral des dels quatre anys fins a l’edat adulta i treballem teatre i musicals. Pel que fa a ser director, sempre he estat jo.
7. Hem vist que el dia 12 de març de l’any passat van anunciar el tancament de l’Escènic a causa de la pandèmia. Com els va afectar això?
“Podem dir que som els que pitjor ho hem pagat, perquè som els primers a tancar i els últims a obrir sempre que surten aquestes onades.”
A nosaltres, per exemple, les parades que hem hagut de fer ens ha suposat molt alumnat perdut, encara que, hi ha alumnes que fa molts anys que són aquí i, per tant, també els hem d’agrair, sobretot, que hi ha hagut una continuïtat per part seva. Tot i això, ens hem adonat que hi ha una mica de desànim general pel ritme que portem, entre classes online i presencials i això fa que els alumnes es desmotivin.
És una situació una mica estranya, quan estem parlant de teatre i classes online també hi ha una dificultat extra, no és el mateix el fet de trobar-se cara a cara, que haver d’assajar davant d’una càmera. I també val a dir que la gran majoria d’alumnes que tenim ara és jovent, que tenen unes ganes boges de tocar-se, d’estar junts de fer activitats conjuntes, de moure’s…
8. Per tant, podem dir que l’ensenyament telemàtic no va anar del tot bé?
Al contrari, ens en vam sortir prou bé, però clar, és una cosa molt nova. Quan ens hi vam trobar amb el primer confinament, l’any passat, vam dir “osti i això com ho fem”. Però ara, com a mínim, ja hem après coses que podem fer o que no podem fer perquè ja ho vam fer l’any passat, ja n’hem après una mica. Tot i això, no és el mateix fer classes presencials que classes telemàtiques, és evident.
9. Econòmicament, se n’estan ressentint molt amb aquesta situació de pandèmia? Han rebut algun tipus d’ajut per part de les entitats públiques?
Respondré això a final de curs, per veure amb perspectiva com ha anat tot plegat. En aquest sentit estem en una situació que és una mica complicada. Les escoles que són reconegudes per la generalitat poden obrir, però les escoles de teatre no poden obrir perquè no són reconegudes per la generalitat. A la vegada, però, a la generalitat no hi ha cap escola de teatre que estigui reconeguda, per tant, és una cosa que, vulguis o no, ja ens deixaven fora de tot aquest tema de subvencions i ajudes. Sí que podríem dir que ens hem sentit una mica sols en aquesta situació.
10. Ara que ja es pot tornar a fer classes presencials, com s’organitzen? Treballen de la mateixa manera que abans de la pandèmia o han hagut de fer alguns canvis?
No, les classes les fem amb grups reduïts, estem treballant amb mascaretes absolutament sempre, amb distàncies, amb ventilació, amb totes les mesures que ens demanen. Rentat de mans, abans i després, si fem alguna activitat que demani que hi hagi contacte entre els alumnes, després de cada activitat a fora, un altre cop, rentar-se les mans i fer la neteja necessària, es ventila entre sessió i sessió…
11. I les representacions teatrals que estan assajant ara, les estan assajant amb la intenció de representar-les en algún teatre amb públic o aquesta opció ha quedat descartada?
Ara estem assajant i segurament les estrenarem la segona o tercera setmana de juny, encara que els dies no els tenim concretats. Evidentment, com que hem hagut de suspendre sessions concretes per confinament i hem hagut de tancar, hem anat acumulant hores i les recuperarem després. Una de les coses que hem après és que ara no es poden fer projectes a llarg termini, hem d’anar dia a dia perquè, veient una mica els números d’aquests dies i veient la situació, és molt possible que després de setmana santa ens tornin a tancar. Haurem de veure com avança tot plegat.
12. Si és així, ens pot avançar el nom de l’obra o, al menys, de què tractarà?
N’hi ha moltes, perquè n’estem fent una amb cada grup, des dels petits fins als grans. Pel que fa el tema, nosaltres intentem parlar amb l’alumnat abans de començar a preparar obres, pensar idees o fer-los propostes de tallers o de projectes i sí que vam veure que hi havia una idea en comú bastant general, que era dir “siusplau, volem deixar la pandèmia ja, que n’estem molt farts”. En resum, representarem diferents tallers i diferents textos, coses de creació pròpia i jugarem amb una proposta mixta de presencial més virtual.
13. D’on va sorgir la idea de fer aquesta combinació de presencial i virtual?
“Aquesta paraula fantàstica i fastigosa alhora, que és la de reinventar-se, nosaltres també ho hem hagut de fer.”
En algunes ocasions ens hem trobat de dir “com ens plantegem això perquè ho podem presentar”. Una cosa que jo també crec que és molt important que és que nosaltres tenim alumnes de totes les edats, però dels que més en tenim son adolescents i penso que, tots plegats, com a societat, estem sent força injustos amb aquestes edats. Fa temps que diem que els joves estan massa estona amb pantalles i durant aquest any i mig els estem obligant al fet que estiguin connectadíssims. Per un altre cantó, a més, estem sent super injustos en el sentit que els estem culpabilitzant absolutament de tot el que passa en aquesta pandèmia, si els tanquem aquests espais de lleure els hi estem tancant tot i, això, és una cosa que es nota al dia a dia en les classes presencials també.
14. Es nota en quin sentit?
En l’ànim, en l’energia, en les ganes, en el problema aquest que et deia abans dels projectes a llarg termini o a mitjà termini, de dir “osti farem això, farem allò”, ara hi ha un punt de dir “bueno, bueno ja veurem si no ens tanquen”, vull dir, que es nota en tots els sentits. Per altra banda, cada cop que ens han dit que les classes podien tornar a ser presencials ha sigut un “xute” d’energia considerable.
15. A part de treballar a l’Escènic, també hem vist que és professor de batxillerat…
Sí, faig classes de batxillerat escènic. És un batxillerat relativament nou, té nou anys o deu.
“És un batxillerat que t’obre una via que, els que fa vint anys ens volíem dedicar a això, haguéssim matat per fer fer-lo.”
Que dins de l’estudi i dins dels plans educatius et posessin teatre, dansa i música, és a dir, et posessin tot el que a tu et crida l’atenció, en lloc de fer física i mates, és una cosa que s’agraeix molt.
16. Perquè n’hi ha algun altre a la comarca d’Osona?
A Osona no n’hi ha cap més. Se n’està parlant de fer a Torelló, em sembla.
17. Per finalitzar, creu que el món de la cultura és el que ha sortit més afectat d’aquesta pandèmia?
Sí, sempre. És una mica en el gremi de la cultura que sempre que passa alguna cosa es retalla més, quan crec que la cultura hauria de ser la base de tot. Però el concepte de cultura és molt ampli, ja que, poden haver-hi sectors de la cultura que hagin sortit més perjudicats que d’altres.
Ara seré una mica polèmic, però quan als mitjans de comunicació es parla de l’estat de la cultura i es deixen de banda exemples que han sortit molt perjudicats doncs, d’una manera o d’una altra, diríem que el que s’està ensenyant és una situació poc real. Per això dic, que quan parlem de cultura, sí que hi ha hagut ajudes, però sempre van a parar als mateixos.
Jordi Arqués ha explicat que ell, com a actor, també ha hagut de suspendre algunes actuacions en les quals participava, com la que realitza anualment amb la seva companyia al Museu del Ter. Tot i això, va haver algunes que van passar a fer-les en vídeo i també van fer-ne algunes en streaming. A més, esmenta que, a causa de la pandemia, tots els que treballen en aquest terreny es troben en la mateixa situació: hi ha moltes representacions que s’han anulat però també n’hi ha moltes que s’han posposat i, ara, es troben que se’ls acumula tot entre aquesta primavera i l’estiu, cosa que farà més complicat compaginar-ho.
{{ comment.text }}