Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

La demanda d’asil, l’odissea dels refugiats

El ‘Sense Boira’ ha parlat amb quatre experts que permeten entendre les dificultats en que es troben els refugiats alhora d’aconseguir l’asil polític.

  • UVic
  • 23/03/2018 | 12:08

Laia Zúñiga i Verònica Mur. Vic

El govern espanyol es va comprometre a acollir 17.337 refugiats i només n’han acollit a 1.980, és a dir, el 11.4% de la quota pactada. La Unió Europea (UE) va demanar a Espanya, de manera obligatòria, l’acollida de 9.323 persones, tenint en compte el volum de la seva economia, població, taxa d’atur i la pressió migratoria. Ara bé, Espanya no només no ha complert amb la xifra de refugiats fixada sinó que a més a la majoria d’ells se’ls hi ha negat l’asil polític . El Ministeri de l’Interior es el garant del respecte i compliment del dret a l’asil polític, i el Ministeri de Treball i Seguretat Social és l’encarregat del desenvolupament i la gestió del sistema d’acollida. En canvi, ambdues institucions no han exercit les seves funcions.

 

CEAR

Solicitants d’asil a la UE | CEAR

No és el mateix ser refugiat a Alemanya o Suècia que a Espanya, ja que és un dels països europeus on és més complex l’obtenció de l’asil polític. El blindatge de les fronteres, sobretot a Ceuta i Melilla, han provocat que moltes persones ni tan sols puguin presentar la demanda d’asil. 

L’any passat es van registrar un total de 31.120 sol·licituds de protecció a Espanya, això suposa un augment visible respecte a les 16.544 que es van presentar en el 2016, segons dades de l’Oficina d’Asil i Refugi del Ministeri de l’Interior. En aquest període de dos anys, Espanya acumula 34.800 peticions d’asil que encara no han rebut resposta per part de l’administració central. El 70% de les peticions que fan els estrangers que cerquen refugi polític són denegades i aquesta situació porta als exiliats a tenir l’estatus de sense-papers. Tanmateix, en alguns casos, les negacions d’asil s’han comunicat quan els refugiats es troben en el mercat laboral, fet que els situa en risc de perdre la seva feina perquè no compten amb una situació regularitzada a l’Estat i no poden tenir un contracte de treball. A més, tal com afirma en Jad, responsable de l’entitat El Poble Ajuda al Poble a Osona, “al no atorgar-los l’assil, quan a aquestes persones se’ls acaba el permís de residència han de marxar un altre cop. Per tant, cada cop hi ha menys refugiats”.

Un procés llarg i ple d’obstacles

El procés de la demanda d’asil és un procés llarg i ple d’obstacles. Quan una persona que vol aconseguir l’asil aterra a Espanya, el primer que rep es un paper amb una cita. Al cap de tres mesos es podrà reunir amb l’Oficina d’Estrangeria per demanar l’asil i haurà d’esperar un mes més per saber si la seva demanda és admesa a tràmit. Si ho és, requerira una espera de sis mesos i fins i tot de dos anys o més per rebre una resposta definitiva. Segons el responsable de l’entitat El Poble Ajuda al Poble a Osona, “els refugiats fa un any i mig que estàn aquí, sense permís de treball, que és el més important per tirar endavant i sobreviure amb la seva família. Nosaltres com a societat podem ajudar, però una persona que fa un any i mig que espera una resposta i que finalment no li donen és un problema. Ells no volen tornar a un país on hi ha problemes o conflictes, per tant, es quedaràn aquí de manera il·legal”. Toni Tort, director territorial de Dianova a Catalunya assegura que no tots els refugiats reben l’asil polític i aquest s’atorga a les persones que cumpleixin uns requisits bàsics: “El que estem observant des de Dianova és que les persones que surten de conflictes bèl·lics, com els sirians, al 100% se’ls hi concedeix. Les persones que venen de situacions de fam, pobresa extrema, com els subsaharians, és molt complicat que se’ls hi concedeixi. Està establert que l’asil s’adjudiqui a persones que han de fugir del seu país perquè la seva vida està en perill, per condicions bèl·liques, de societat, de condició sexual”.

La mancança de polítiques efectives i l’escassa voluntat del govern del Partit Popular (PP) en relació als seus compromisos en l’acollida dels refugiats i els drets humans ha causat moltes crítiques per part dels Ajuntaments i associacions. Aquestes entitats s’han responsabilitzat i han actuat com a coixí de suport per als refugiats assumint quantitats pressupostàries cada cop més elevades. “En aquest país tenim una política d’asil liderada pel PP actualment. No volen refugiats, d’aquesta manera segurament garantitzen algún vot a Espanya. La seva política ha sigut acollir a poquissims refugiats, la majoria d’aquests no provenen de països amb conflicte. El PP sabia que les condicions d’aquests refugiats no eren les suficients per la demanda d’asil”, així ho argumenta Jad. De fet, Txell Vilamala, en un reportatge de fa pocs dies a El 9 Nou, donava veu a bona part dels protagonistes d’aquesta odissea.

Els municipis catalans volen acollir

Molts municipis catalans segueixen en una lluita constant amb l’Estat espanyol per tal de seguir acollint refugiats, però aquest mostra una mínima disposició al respecte.  A Vic ara fa dos anys van rebre un primer grup de 41 refugiats provinents de camps del Libán al Seminari de Vic  els quals van ser assignats entre els diferents punts de la comarca. Aquest col·lectiu ha passat tres de les fases d’acollida establertes, per tant ja disposen d’un habitatge i tenen o busquen una feina. L’ONG Dianova va ser l’entitat designada pel govern espanyol per gestionar l’arribada dels refugiats ara fa un any. Segons Joan Carles Rodríguez, Vicepresident 1r del Consell Comarcal d’Osona, El Centre de Protecció Internacional que s’ubicà al Seminari de Vic, gestionat per l’entitat Dianova per encomana del Ministeri de l’Interior espanyol, era de 41 places. Aquest Programa estatal preveu tres fases: una primera fase d’acollida d’uns 6 mesos on s’acull als usuaris en un centre i on es cobreixen les necessitats bàsiques i on principalment es treballa formació en temes lingüístics, assessorament legal, atenció psicològica i atenció social; la segona fase d’integració que també dura 6 mesos on els destinataris passen a viure en habitatges i es rep una ajuda pel lloguer i necessitats bàsiques i on es potencia la recerca d’habitatge i d’ocupació; i la tercera fase d’Autonomia també de 6 mesos on es fa un seguiment i on es comença a reduir l’assistència a les famílies perquè ja han progressat en la seva integració.” Toni Tort, el seu Director Territorial a Catalunya explica com van treballar per garantir l’acollida: “Quan vam obtenir el finançament per desenvolupar el programa a Vic, vam estar buscant un edifici on poder-ho fer. Al final vam arribar a un acord amb el Seminari de Vic i al septembre del 2016 vam obrir el Programa de Protecció Internacional a Vic de 41 places. Vam estar desenvolupant el programa durant un any”. El conveni que hi havia amb l’entitat Dianova no ha estat renovat per part de l’Estat i no podran venir més refugiats si el govern espanyol no acredita una altra entitat perquè es faci càrrec d’aquesta primera fase d’acollida.

Representants de l'Ajuntament de Vic, la Generalitat, Càritas, Creu Roja i Dianova durant la reunió que van mantenir a Vic el 19 d'agost de 2016. // ACN

Representants de l’Ajuntament de Vic, la Generalitat, Càritas, Creu Roja i Dianova durant la reunió que van mantenir a Vic el 19 d’agost de 2016. | ACN

Mentrestant, l’Ajuntament conjuntament amb les entitats que ajuden als refugiats a la comarca, va crear una Taula d’Ajuda als Refugiats. Tal com explica el regidor de Benestar i Família de Vic, Àlvar Solà, “hi ha entitats que van formar la Taula de Refugiats arrel de tota la problemàtica surgida fa uns dos anys. I que han fet els possibles per ajudar-los i per conscienciar a tota la societat de la situació. També hi ha entitats i moltes persones a títol individual que s’han desplaçat a camps de refugiats per donar-los ajuda. Algunes entitats, que ja porten anys treballant, poden donar recolzament legal a l’hora d’aconseguir ajut per assolir l’asil, com seria la Creu Roja o bé els ajuts econòmics de l’estat o de la Generalitat, on entre d’altres es troba l’Ajuntament”. 

 

 

 

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.