Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

La indústria dels videojocs, a l’ull de l’huracà

La indústria dels videojocs és relativament jove, però sempre ha estat focus de polèmica. En aquest article analitzem si els videojocs han de patir censura.

  • UVic
  • 16/11/2018 | 12:45

Víctor Berro i Marc Garcia. Vic

Els videojocs ocupen gran part del temps d’oci dels joves actuals. Segons un estudi de ESET una compañía de seguridad informática, una de cada deu persones admet que han jugat un videojoc de forma contínua entre 12 i 24 hores, mentre que el 6% d’aquests jugadors va confessar haver jugat de forma continuada durant més de 24 hores alguna vegada. Per tant, els videojocs s’han convertit en un hobby que pot influir en la nostra forma de pensar i d’actuar.

El passat 26 d’Octubre va sortir a la venda el videojoc Red Dead Redemption 2, el nou joc de la companyia Rockstar Games i ja s’ha colat en la llista de jocs més venuts de l’any, recaptant més de 635 milions d’euros en sol tres dies. Cada vegada que la companyia americana llança un nou producte no ve acompanyat solament d’èxits, sinó també de polèmica. Red Dead Redemption és un videojoc de món obert en el qual tenim llibertat absoluta: en el joc es pot fer el bé o el mal en el seu mode lliure, però a la història ens posem a la pell d’Arthur Morgan, un pistoler del llunyà oest que al costat de la seva banda han de fugir de l’autoritat.

Videojoc Red Dead Redemption 2, Arthur Morgan sobre el cavall. Font Google imatges

Uns dies després del llançament del videojoc circulava per internet un vídeo d’un youtuber americà en el qual es veia a Arthur Morgan segrestant a un NPC (Non player character) que demanava el sufragi femení i la llençava a un cocodril perquè la naturalesa fes la resta. El vídeo va aconseguir milions de visites en poques hores i això va enfurismar a moltes persones que en xarxes socials clamaven contra la companyia. En diversos tweets demanaven a Rockstar que tal com en el videojoc no es poden matar a menors d’edat, que haguessin fet algun sistema perquè no poguessin atemptar contra les dones sufragistes.

Això va tornar a aixecar l’etern debat de si els videojocs fomenten la violència entre els joves. Donald Trump després dels tirotejos de Florida, ha decidit prendre partit a l’assumpte de la violència al seu país. Però, no prohibint les armes, sinó atacant els videojocs. Parlant amb gamers hem trobat diferents visions. Per l’Araceli López, jugadora de videojocs desde que era petita, “no crec que hagi d’estar permès un 100% de llibertat, els desenvolupadors haurien de posar un límit”; això reforçaria la idea que Rockstar deuria posar cert filtre a les accions que el jugador pugui realitzar dins d’aquest. D’altra banda, Sarai Puga diu: “Limitar el que es pugui fer en un món obert no canvia la mentalitat del jugador, si el jugador vol fer alguna cosa el no donar-li l’opció no canviarà que no ho volgués fer”. Veiem per tant que la comunitat gamer també està dividida.

D’altra banda, un recent estudi de la National Academy of Sciences d’Estats Units defineix l’efecte dels videojocs en el comportament de la joventut com alguna cosa menor, però també com un element a tenir en compte estadísticament rellevant. En ell es va esbrinar que els nens que jugaven a videojocs violents eren els més castigats en el seu col·legi.

Els desenvolupadors també es posen la seva pròpia censura: és molt complicat veure sexe explícit en un videojoc. En canvi, la violència podem veure-la explícita en el videojoc Manhunt de la mateixa desenvolupadora que el recent Red Dead Redemption 2: en el videojoc som un assassí que hem de crear pel·lícules snuff, veiem violència en tota la seva esplendor sense cap tipus de censura.

slus-20827-game-ss-1

Manhunt videojoc desenvolupat per Rockstar. Font: Google imatges

Una vegada arribat a aquest punt, caldria preguntar-se si la societat sap què és el sistema PEGI (Pan Entertaninment Game Industry)? Entrevistats als diferents gamers, sens dubte tots han respost un rotund “sí”. Però, el PEGI a part dels jugadors, qui de debò ha de saber què significa són els pares. El Sistema PEGI és el mecanisme d’autoregulació dissenyat per la indústria per dotar als seus productes d’informació orientativa sobre l’edat adequada per al seu consum.

edades_recomendadas_en_los_videojuegos_una_asignatura_pendiente_1

Taula del sistema PEGI. Font: Google imatges

La majoria dels nens juga a jocs no recomanats per a la seva edat pel desconeixement dels pares del producte que estan comprant. El cinema té un sistema d’edats, i segurament un pare no porti al seu fill de 10 anys a veure una pel·lícula amb alt contingut eròtic o violent al cinema, doncs amb els videojocs aquesta censura no la imposen les figures paternes.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.