Alba Jaumandreu i Irene Mas. Vic
La pel·lícula que segueix el fil narratiu de la novel·la incloent diàlegs i reflexions de l’obra literària, no acaba d’estar immersa dins el món literari de Piñol, ja que no inclou una adaptació palpable de la seva prosa. Tot i ser una adaptació d’una obra literària catalana, la producció l’ha dut a terme un director francès i la interpretació és a càrrec d’actors reconeguts anglesos, David Oakes i Ray Stevenson.
La novel·la narra la història de dos militars destinats a una illa perduda enmig de l’oceà, que cada nit s’han de resguardar en un far de l’assetjament d’unes estranyes criatures marines, i el tema principal és l’acceptació de l’altre i la seva por. Tot i que el gènere de la novel·la és el terror i l’adaptació també està inclosa dins d’aquest gènere, on realment t’endinses és en un món fantasiós a l’illa dels “granutots”; als quals l’autor presenta com a “humans que han evolucionat d’una manera diferent”, no com a monstres; tot i això, al final de la pel·lícula no s’acaba desvetllant qui són, d’on venen i què pretenen fer amb els humans que habiten a l’illa.
El fil argumental de la pel·lícula es perd entre tres eixos: la vida dels “granutots”, que ataquen contínuament als invasors de l’illa; la relació entre els mariners, entre la por d’estar sol i la necessitat d’estar acompanyat i la relació d’amor entre l’Aneris (Aura Garrido), una de les criatures marines, i els mariners. Un amor que, com sempre, acaba fent aflorar els sentiments més profunds de l’ésser humà i portant la irracionalitat a les relacions personals.
Els actors aconsegueixen transmetre l’angoixa i la por d’estar sols a una illa al mig de l’oceà. Tot i aquests tres eixos argumentals la narració no s’endinsa en la realitat dels personatges. L’espai, molt adequat a la realitat del film, transmet claustrofòbia tot i estar en un espai sense fronteres. Les altes expectatives del públic i el resultat d’una novel·la exitosa traslladada als cinemes, es dilueix durant els 90 minuts de projecció.
{{ comment.text }}