Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

La revocació del tercer grau, un nou pas enrere

El Tribunal Suprem ha revocat el tercer grau i l’aplicació del 100.2 als presos independentistes. Per aquest motiu, hem parlat amb Marisa Díaz; defensora de Carme Forcadell, Dolors Bassa, Oriol Junqueras i Raül Romeva, Jordi Pina; defensor de Jordi Sánchez, Josep Rull i Jordi Turull i M. Dolores Palomo; professora de Dret de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic, perquè ens expliquin en quina situació ens trobem i quins són els propers passos a seguir.

  • UVic
  • 12/12/2020 | 12:56

Aleix Castells i Roger Isern. Vic

El passat 4 de desembre vam tenir un nou gir en el periple judicial del ‘procés’. El Tribunal Suprem va revocar el tercer grau i l’aplicació de l’article 100.2 del reglament penitenciari als presos independentistes. Fins al moment, el tercer grau els permetia passar el cap de setmana a casa i els dies laborables només anaven al centre penitenciari a dormir i, en el cas del 100.2, els donava la possibilitat de sortir de la presó per anar a treballar o fer tasques de voluntariat.

Per entendre millor el que significa la revocació del tercer grau, hem parlat amb l’advocada Marisa Díaz; defensora de Carme Forcadell, Dolors Bassa, Oriol Junqueras i Raül Romeva, Jordi Pina; defensor de Jordi Sánchez, Josep Rull i Jordi Turull i M. Dolores Palomo; professora de Dret de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic.

Què significa el tercer grau en termes jurídics?

M.Dolores Palomo defineix el concepte de tercer grau penitenciari o règim obert com la classificació donada al penat, que li permet gaudir d’un règim de semillibertat, és a dir, sortir de presó durant la setmana i tornar només per dormir al centre, podent gaudir del cap de setmana en llibertat. Tot reclús ha de ser necessàriament qualificat de primer, segon o tercer grau just en el moment d’entrar a presó. En el cas del tercer grau, sempre “s’aplica als interns que, per les seves circumstàncies personals i penitenciàries, estiguin capacitats per dur a terme un règim de vida en semillibertat”.

Fins ara, en el cas dels presos independentistes, Jordi Pina ens recorda que el 100.2, permetria poder sortir de dilluns a divendres a treballar com era el cas de Josep Rull i Jordi Turull i fer voluntariat, en el cas del Jordi Sánchez. I el tercer grau és fer també exactament el mateix, però amb la diferència que els caps de setmana tens permís i no has d’anar a dormir a la presó.

A més, ens recorda que dos dels seus tres defensats, Jordi Sánchez i Josep Rull, es troben en situació de segon grau i, per tant, poden sortir caps de setmana o poden demanar fins a 36 dies de permís a l’any perquè han complert la quarta part de la condemna. Però, en el cas de Jordi Turull, per exemple, explica que “és tancament pur i dur, no pot sortir ni un minut de la presó, està a la presó en règim absolutament tancat”. 

Com valoren la decisió del Tribunal Suprem?

Marisa Díaz, valora la decisió com un cop dur i, en part, sorprenent: ‘’La veritat és que en el cas de les dones, i no pel fet de ser-ho, sinó per la seva situació, em va sorprendre’’. Tant Carme Forcadell com Dolors Bassa tenien el tercer grau des de feia unes setmanes i ara amb la revocació es veuen obligades a tornar a la presó.

Díaz, que fa molts anys que treballa amb dret penitenciari diu que ”el TS no és expert en dret penitenciari i ha estat el gran oblidat en aquest procediment.” I afegeix que l’estratègia ha de seguir sent la mateixa: ‘‘Jo sempre als meus clients els hi dic que això és com una cursa d’obstacles. Et trobes molts impediments i els has d’anar superant”.

Jordi Pina, explica que ho va viure amb la resignació pròpia de no poder fer res, de què no hi ha res a les seves mans perquè no depèn ara dels presos. A més, reconeix que “més o menys intuíem que el Tribunal Suprem resoldria en aquests termes i ara l’única cosa que queda és esperar. Quan hi hagi la nova classificació dels penats, que es fa cada sis mesos, llavors caldrà veure la junta de tractament de Lledoners quina proposta farà, sí de segon grau o tornarà a proposar tercer grau”.

Quines vies s’obren a partir d’ara?

A partir d’aquest moment, Jordi Pina deixa clar que “hi ha l’opció de recórrer amb empara davant del Tribunal Constitucional, que és l’única possibilitat perquè el Tribunal Suprem és l’últim òrgan judicial ordinari. Des del moment en què ens ho han notificat, sobre un període de 30 dies per interposar aquesta demanda d’empara”. 

Malgrat això, afegeix que “encara no ho hem fet ni ho hem valorat. Aquesta setmana al dijous, quan vagi al centre penitenciari, valorarem què fem. Si interposem recurs d’empara o no”. (declaracions del passat 7 de desembre). 

M. Dolores Palomo, davant la denegació del Suprem de mantenir el 3er grau, diu que no es pot fer res fins que no es torni a reunir la junta de tractament (qui ho fa cada 6 mesos), atès que és l’última instància a la qual es pot recórrer. A més, afegeix que la Junta presumiblement torni a informar a favor del 3er grau per als presos del “procés” quan torni a reunir-se i pot passar que es recorri o no la decisió del jutge de vigilància. Després el Tribunal ho pot confirmar o ho pot tornar a denegar.

Proposta de modificació del delicte de sedició

Fa unes setmanes, el ministre de Justícia espanyol, Juan Carlos Campo, va assegurar que l’executiu de Pedro Sánchez aprovarà la reforma del delicte de sedició abans d’acabar l’any. Segons Campo, les tasques al Ministeri de Justícia ‘estan bastant avançades’ i un cop superi tots els tràmits parlamentaris la reforma del delicte de sedició es podrà aplicar als presos polítics, si inclou una modificació a la baixa de les penes.

Marisa Díaz, creu que la modificació seria positiva si es fes una reducció de la condemna. ”Si fos de 3 a 5 anys seria una molt bona notícia, ja que gairebé en l’actualitat és el temps que porten els presos independentistes a la presó.” La proposta està sobre la taula i des del Congrés dels Diputats, tant ERC com JxCat, han valorat positivament la proposta.

Jordi Pina, per la seva banda, considera que “els presos sempre han dit que la primera opció és l’amnistia. També és més complexa perquè comporta uns tràmits molts més feixucs i al final això depèn d’aquells que governen”. Afegeix que “l’amnistia no només afectaria els presos polítics sinó que també a tots els represaliats pel procés”.

Sobre la modificació del codi penal explica que “l’ideal és l’eliminació de la sedició que ha comportat aquesta condemna perquè després tots aquells que hagin pogut estar condemnats o aquells que se’ls pugui imputar un delicte de sedició desapareixeria si es despenalitzés aquest tipus penal”. De totes maneres, recorda que hi ha alguns dels condemnats que també tenen malbaratament de cabals públics i, per tant, per molt que es modifiqués el delicte de sedició i es despenalitzés quedaria pendent el tema de la malversació.

M. Dolores Palomo, explica que “en qualsevol cas, fins que això no passi, en aquest període pot succeir que arribin els indults que ja estan sent estudiats pel govern espanyol o fins i tot, que s’aprovi la reforma del Codi Penal respecte al delicte de sedició. La reforma dependrà de si s’aconsegueix la majoria absoluta al Congrés per a procedir a aquesta, dit que en tractar-se d’una llei orgànica qualsevol aprovació o modificació requereix aquest quòrum”.

La situació actual dels presos independentistes

La revocació del tercer grau ha estat un nou pas enrere per la llibertat dels polítics independentistes. Marisa Díaz afirma que ‘’ha estat un cop dur, perquè significa que vulguis o no has de tornar a la presó i ho tens present dia a dia’’. Díaz també afegeix que és ‘’una condemna política si parlem de la quantitat d’anys als quals estan condemnats’’.

Pina explica que el cop dur ja va el van tenir a l’estiu, ”perquè no hem d’oblidar que des del 28 de juliol estan una altra vegada dins. Per tant, en aquesta data ja va venir la patacada forta, perquè de sortir cada dia a treballar o sortir cada dia a fer voluntariat i de cop i volta tornar una altra vegada a estar tancat a dintre de la presó, sense poder sortir, no va ser fàcil. Un exemple clar és que el Jordi Turull, que no pot gaudir de permisos fins al febrer, està tancat de dilluns a dilluns cada dia a la presó. I acaba afirmant que ”anímicament ja estaven preparats” perquè eren conscients de la decisió que podia prendre el Tribunal Suprem.

Davant la pregunta de si considera que és una condemna política, respon que ‘‘evidentment estem davant d’un procediment polític i davant d’uns presos que estan tancats per les seves idees polítiques, ja que si no, no ens plantejaríem per exemple, sortir a la televisió parlant de política. Aquesta és la tristesa i això és la resposta clara de què és un procediment polític.”

I tanca explicant que quan sent que el TS diu ”en este país no se condena a nadie por sus ideas políticas, em posaria a riure si no fos perquè en realitat em vénen ganes de fotre’m a plorar.”

COMENTARIS

LA PREGUNTA

Està a favor que es legalitzi i reguli el cànnabis?

En aquesta enquesta han votat 1229 persones.
 

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.