Marta Gurri i Josep López. Vic
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el càncer és una de les primeres causes de mort a escala mundial. A Espanya, es calcula que aquest 2020 els casos de càncer arribaran als 277.394 segons l’informe “Les xifres del càncer a Espanya 2020“, elaborat per la SEOM. Al llarg dels anys s’han anat creant moltes iniciatives per lluitar contra el càncer i conscienciar a la població. Per exemple, aquesta setmana s’ha celebrat a Catalunya la IX Setmana Catalana de la Prevenció del Càncer, una proposta de la Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer (FECEC) que vol sensibilitzar a la població de la necessitat d’adoptar uns estils de vida saludables segons es recull al codi europeu de mesures contra el càncer.
Contra el càncer: “Menja sa i mou-te”
“Menja sa i mou-te”, aquest és el lema de la Setmana Catalana de la Prevenció del Càncer. Tal com explica Clara Rosàs, gerent des de fa quinze anys de la FECEC, per prevenir el càncer “és recomanable mantenir un pes adequat, fer activitat física diària mínima de trenta minuts, i seguir una alimentació saludable”. Ho recull el codi europeu: “Les recomanacions que dóna, que al final són estils de vida, tenen l’evidència científica de que seguint-les el risc de tenir la malaltia és molt menor”.
Tot i les dificultats derivades de la crisi de la Covid-19, des de la FECEC han cregut que era important mantenir la celebració de la Setmana. “Cal pensar que en aquesta iniciativa hi participen, d’una manera o altra, totes les comarques. Per exemple, a Osona, ens consta que totes les escoles de Vic i Roda de Ter han participat”. Per això, davant les adversitats s’han reinventat: “S’han combinat activitats presencials i en línia. Hem fet diversos tallers retransmesos en directe, com el de dimarts amb la xef Ada Parellada”. També han comptat amb el suport de la xef Carme Ruscalleda.
Una de les activitats més destacades és “L’Hort d’en Marçal”, una iniciativa que vol promoure el consum de fruita. “Aquesta era una obra de teatre presencial a l’aire lliure i es convidava als nens de 5 i 7 anys de les escoles dels municipis. Ara però s’ha fet a les aules de P5 de cada centre a través d’uns vídeos”. Això no ha impedit que els alumnes puguin fer un tast d’unes brotxetes de fruita, com es feia abans.
Tot i això la FECEC es mostra contenta de la implicació de les escoles: “Adaptar aquesta activitat exterior a les aules ha estat difícil. Hem hagut de comptar amb la complicitat dels mestres. No ha estat fàcil coordinar una activitat com aquesta”.
La FECEC, una organització compromesa amb el càncer
La FECEC, però, no només organitza la Setmana Catalana de la Prevenció del Càncer. Rosàs explica que la Federació té tres programes. El primer engloba les campanyes de prevenció, sensibilització i divulgació de la malaltia ja esmentades i l’anomenada “Posem-li pebrots!”, una proposta organitzada amb Supermercats Condis. “És molt important per nosaltres; ens serveix molt per sensibilitzar”. Aquest 2020 s’han recaptat més de 77.000 euros amb la venda de més de 50.000 bosses de pebrots. Els diners recollits s’han destinat al desenvolupament de programes de suport i atenció als malalts de càncer.
El segon programa és la formació de voluntariat i la 16a Trobada de Voluntaris, que es farà el 21 de novembre, aquest any de forma virtual. “Els voluntaris són un puntal i un suport. Ara, però, el voluntariat presencial s’ha reduït als mínims i s’ha fet un acompanyament via telefònica o virtual”, argumenta Rosàs. La situació “ha implicat adaptar-se, de manera molt ràpida a les noves circumstàncies”, afegeix.
El tercer programa és l’anomenat “Després del càncer”. “Per sort cada vegada hi ha més persones que superen la malaltia. El programa intenta posar de manifest totes les necessitats i dificultats que hi ha un cop has acabat el tractament”.
La pandèmia no radica el càncer
La FECEC juga un paper molt important a l’hora de donar suport als afectats pel càncer, i aquesta lluita es va accentuar amb l’arribada de la pandèmia. “En el moment en què es focalitzen tots els recursos a gestionar la pandèmia, l’atenció oncològica té mancances”, diu Rosàs. Per això la Federació decideix publicar un manifest on es demana que es restableixi la normalitat en l’atenció oncològica tan aviat com es pugui. “És obvi que en aquell moment es va haver de prioritzar tots els recursos per una emergència”. Tanmateix, la Federació demana que hi hagi recursos destinats perquè no torni a passar. “Entenem que allò va ser una emergència però ara creiem que en una segona onada tot això s’ha de poder gestionar perquè hi hagi un circuit per pacients amb Covid i que els centres sanitaris continuïn amb la seva activitat habitual”. Rosàs també fa notar que, per culpa del confinament, les demandes d’atenció psicològica es van disparar: “Hi havia molta incertesa, molta angoixa perquè al final aquests pacients han viscut un confinament dintre el seu confinament”.
De tot plegat s’ha derivat un altre problema, la detecció a temps del càncer. Clara Rosàs diu que aquí, a Catalunya “ens consta que el més urgent s’ha continuat fent”. El cert, però, és que no a tot arreu això ha pogut ser així.
El 21 d’agost, la periodista i fotògrafa basca, Olatz Vázquez va iniciar un fil a Twitter explicant com havia afectat la Covid-19 a la seva salut i el seu futur. A partir d’ara rebrà el tractament a l’Hospital de la Vall D’Hebron. El seu testimoni, juntament amb altres casos com el de Sonia Sainz-Maza, qui va morir el 13 d’agost de càncer de còlon en estat IV, ens reflecteix la destitució de l’ordre del dia que han patit molts pacients amb malalties igual o més mortals, com n’és el càncer.
I després de la Covid, el càncer què?
L’investigador sènior del Cima de la Universitat de Navarra i degà de la Facultat de Ciències de la mateixa universitat, Luis Montuenga, va publicar un article al portal The Conversation parlant sobre les lliçons que ens està fent aprendre la Covid-19. Una de les lliçons més importants per Montuenga és “la capacitat que té la investigació científica de reaccionar ràpidament i buscar respostes a problemes concrets”. Afegeix que “el que està passant en el món de la investigació (…) no té precedent”. Montuenga també vol fer una reflexió: “El càncer estava abans de la Covid-19, conviu amb la pandèmia i seguirà present quan ens desfem d’ella”. Cal pensar que “tot i la millora en les xifres de supervivència, vuit milions de persones, moren cada any de càncer” a tot el món. Luis Montuenga denuncia que són xifres enormes de mortalitat anual: “Requereixen un esforç més intens en la seva lluita”.
Segons ens relata, l’objectiu de “Misión contra el cáncer” és que en deu anys, es puguin salvar tres milions de vides. Luis Montuenga creu que “és ambiciós, però no impossible”. I és que en paraules de Clara Rosàs,”és una roda que no para. Hem de continuar, adaptar-nos a la situació i continuar buscant fons per poder atendre a tothom”.
Pel bé de tots, cuidem-nos i deixem-nos cuidar!
L’associació Osona Contra el Càncer és membre fundadora de la FECEC. La seva secretària, Cristina Herrera, ha explicat el que ha significat la Covid-19 per l’associació. “Nosaltres estàvem acostumats a organitzar el sopar anual, amb conferència prèvia inclosa, a participar en la volta solidària del Club Atlètic Vic, a muntar el “Menjar Fruita” a diferents municipis de la comarca… i enguany ens trobem amb l’inconvenient que, per prudència, a causa del coronavirus, hem de deixar de banda moltes activitats i carregar-nos de paciència. No podrem fer el sopar anual, per exemple.” La campanya en què si han participat ha estat la proposta de la FECEC, “Menja Sa i Mou-te” que com bé ha dit Clara Rosàs, “s’ha hagut de reinventar”. “Ens feia una mica de por el resultat, però l’experiència ha resultat gratificant i enriquidora”, explica Herrera.
Setmana Catalana de la Prevenció del Càncer|Osona Contra el Càncer
Des d’Osona Contra el Càncer “no hem deixat d’estar al peu del canó, tot i tenir les nostres oficines tancades”. Herrera també ens explica que les xarxes socials han estat un punt clau durant aquesta pandèmia. “El correu electrònic i la pàgina web ens han facilitat que la gent es posés en contacte amb nosaltres. Facebook, Twitter, Instagram i també la nostra web han fet possible transmetre avisos, novetats i notícies, i tot el relacionat amb la nostra tasca”. D’ençà que tot es va reactivar han tornat a atendre els dimarts a la tarda de forma presencial, però amb cita prèvia, al despatx que tenen a l’Hospital Universitari de la Santa Creu de Vic.
Com a col·lectiu, “ens hem sentit i ens continuem sentint molt impotents”. I detalla que “no estem acostumats a no poder-nos bellugar i això ens neguiteja. Voldríem fer molt més i voldríem aconseguir molt més per poder ajudar tothom.” Cristina Herrera apunta que “és època de ser molt prudents i de fer molts equilibris per continuar”. Però així i tot, parla amb optimisme de què des de l’associació “aquí estem, amb la moral ben alta i buscant solucions. Si no podem sortir al carrer a fer els recaptes, ja trobarem altres maneres d’obtenir recursos”. I afegeix que des d’algunes juntes locals, ja han començat a fer “propostes imaginatives que tiraran endavant per convidar la gent a col·laborar”.
Herrera creu que “tenim un sistema sanitari amb uns professionals magnífics que han estat, estan i continuaran estant al peu del canó, però només si els cuidem com es mereixen. No els podem deixar perdre” i afegeix que “aquesta experiència penso que farà que moltes de les coses que van passar a la primera onada no es repeteixin. Però la ciutadania també ha de col·laborar”.
{{ comment.text }}