Mireia Largo i Laura López. Vic
El món de la tauromàquia ja no és el que era durant els últims anys i, amb l’aparició, cada cop més freqüent, d’associacions animalistes i antitaurines, aquesta tradició ha vist reduït el nombre de festejos al 40% aproximadament. Però, el sector segueix generant llocs de treball, això és fonamentalment perquè viu de les subvencions.
Tal com ho evidencia un estudi realitzat per l’Associación de Veterinarios Abolicionistas de la Tauromaquia y del Maltrato Animal (AVATMA), des del 2002 la tauromàquia a Espanya ha rebut més de 430 milions d’euros de subvencions europees. Però, ara els han tancat l’aixeta. El dia 22 d’octubre, el Parlament Europeu va rebutjar que la ramaderia de lídia continués rebent ajudes a través de la Política Agrària Comú (PAC).
Què és la PAC?
La PAC és una política comuna per tots els països de la Unió Europea creada l’any 1962 i que representa una associació entre Europa i els seus agricultors i ramaders, que té com a finalitat garantir-los un nivell de vida raonable i mantenir l’economia rural, impulsant l’ocupació en l’agricultura, les indústries agroalimentàries i els sectors associats a partir de subvencions.
El problema apareix quan, tal com es detalla en l’estudi, les subvencions les reben famílies “de l’aristocràcia i determinades sagues familiars propietàries de grans finques i deveses a diverses províncies” que “en moltes ocasions, s’han arrelat a través d’aquesta activitat i es compren i venen entre ells aquests tipus d’explotacions i d’animals. Es tracta d’una activitat endogàmica”. És per això que EQUO, juntament amb el Partit Verd Europeu, va fer arribar al Parlament Europeu una esmena pel repartiment de la PAC, que es va votar del 20 al 22 d’octubre.
L’esmena proposava eliminar totes les subvencions a la tauromàquia
Concretament es van presentar esmenes als articles 17.3 a) amb el text: “El càlcul del pagament bàsic no ha d’incloure la superfície proporcional dedicada a terres de pastura, cultius farratgers o altres fonts d’alimentació d’animals el destí final dels quals sigui la seva venda per activitats relacionades amb la lídia o les corrides de toros, bé directament o mitjançant intermediaris” i el 33.2 b) que deia: “Dels pagaments associats a la producció seran proporcionalment exclosos o reduïts el nombre de caps de bestiar el destí final dels quals sigui la venda per activitats relacionades amb la tauromàquia, bé directament o a través d’intermediaris”.
El dia 22 d’octubre, el Parlament Europeu va acceptar l’esmena i, per tant, va anunciar el seu desacord amb el fet que la ramaderia de lídia continués rebent ajudes a través de la PAC, “l’esmena aprovada deixa clar que el Parlament Europeu no dóna suport a la tauromàquia i no vol finançar cap activitat de cria que tingui relació amb les corrides de toros” assegura Florent Marcellesi, coportaveu d’EQUO i eurodiputat dels Verds Europeus. “És un èxit moral, molt bona notícia que novament el Parlament Europeu rebutgi destinar fons europeus per mantenir la tauromàquia. No obstant això, tal com estan les regles del joc, és difícil transformar aquesta declaració en mesures efectives que tanquin del tot l’aixeta a la tauromàquia, però farem tot el que estigui a les nostres mans per aconseguir-ho”, afegeix Cristina Ibáñez, Coordinadora a Barcelona d’AnimaNaturalis International.
La tauromàquia és cultura?
Paco Palmer, President de l’Associació de Criadors de Bous de les Terres de l’Ebre, exposava en un debat del programa Obrim Fil de RTVE: “Crec que els correbous són un valor patrimonial, clar que sí, igual que les ramaderies de brau, són un valor patrimonial que estem preservant i que s’ha de preservar”.
Des que es van prohibir les corrides de toros a Catalunya l’any 2010, els festejos taurins sense mort que se celebren en quaranta poblacions catalanes han estat en el punt de mira de moltes associacions animalistes, ja que per ells no té cap sentit que se segueixin permetent els correbous. L’Associació Prou Correbous, a finals de l’any 2019, va fer una crida a la ciutadania per exigir als diputats catalans que s’asseguessin a debatre sobre l’abolició del maltractament animal a les festes tradicionals i prohibir els 450 actes que es fan a l’any amb la participació del bestiar.
Els antitaurins no només posen en qüestió la protecció dels animals durant aquests espectacles, sinó també la seguretat dels participants i la del seu públic: “Els incidents ocorreguts en tots aquests anys, fins i tot d’agressió manifesta cap a persones espectadores, així com les imatges de patiment dels animals i les constants denúncies interposades per aquests fets, demostren que no es pot garantir la seguretat de les persones participants i del públic i la protecció dels animals”, explica Ibáñez qui, a més, assegura que cada cop són més les persones que rebutgen els correbous.
“Des d’AnimaNaturalis sí que ens dediquem a difondre les imatges del maltractament als animals i sí que hem ajudat moltes persones a conèixer aquesta veritat. De fet, hi ha persones que no sabien que a Catalunya encara se celebren correbous”, esmenta la coordinadora d’AnimaNaturalis, que finalitza dient: “Els animals no són nostres, han de ser lliures. No compensa una vida en semillibertat per haver de patir aquest maltractament cada vegada que la persona propietària ho decideix”.
D’altra banda, hi ha entitats que defensen la tauromàquia i la defineixen com bona part de la cultura que, de generació en generació, ha format part de la vida dels catalans. Paco March, president de la Federació d’Entitats Taurines de Catalunya (FETC), pensa: “La tauromàquia és cultura i la cultura no se censura”, de la mateixa manera que Palmer va defensar que “l’animal no pateix, sí que es pot cansar de sortir potser massa vegades durant la temporada, però treballa per actuació 12 minuts, pot fer 4/6 actuacions durant l’any, estem parlant, en el pitjor dels casos, d’una hora i quart. És a dir, és un animal que treballa una hora a l’any i viu en semillibertat durant la resta de l’any”. Ells tenen clar que els toros formen part de les seves vides i que perdre’ls seria un fet que no estan disposats a acceptar.
Els toros a Catalunya
Els municipis de Catalunya tenen a la seva memòria històrica les corrides de toros que es feien per cada temporada, “mentre que a Andalusia n’hi havia una o dues l’any, a Catalunya n’hi havia totes les temporades. La plaça de toros Monumental i Las Arenas de Barcelona sempre estaven plenes, ara estan tancades”, explica en Jordi Clerch, president de la Penya Taurina de Manlleu.
A Catalunya hi havia quasi una vintena de places de toros fixes, un fet que demostra la popularitat que tenien els toros durant el segle XX. Segons explica Clerch, l’associació manlleuenca sorgeix pel fenomen antitaurí, per fer-los entendre que a la comarca d’Osona i la Garrotxa hi ha molta afició taurina i que els toros formen part de la història i cultura catalanes.
La plaça de Braus d’Olot i la de Vic sempre han estat molt populars. Aquesta primera és la més antiga de tot el territori català i la segona d’Espanya i compta amb el Proyecto Olot, un projecte impulsat pel torero Abel Robles, natural d’Olot, amb el suport de la Fundación El Toro de Lidia i la FETC, entre d’altres, amb la finalitat de poder torejar a la seva ciutat natal i tornar els toros a les places catalanes. “El meu somni és torejar a Olot perquè allà estan les meves arrels i a la seva plaça vaig aprendre les meves sorts taurines. Tinc dret a perseguir aquesta il·lusió fins a veure-la realitzada, Olot no és qualsevol plaça, és la plaça dels meus somnis”, explica Robles.
Durant el transcurs del segle XXI la tauromàquia ha anat perdent interès entre els joves, el president de la penya taurina de Manlleu, Jordi Clerch, explica que la persona més jove de l’organització té cinquanta anys i que serà difícil continuar amb la penya si les coses continuen així a les terres catalanes.
Per incentivar a la població a mantenir els actes taurins, la penya de Manlleu va decidir l’any 2015, presentar el llibre Saluda a l’afició, escrit pel periodista Pep Costa que, com diu Clerch, va tenir molt bona acollida. “La gent venia a buscar el llibre a la penya, va ser l’èxit que teníem previst, només vam fer una edició”. Un any més tard, van fer una exposició a la Casa Federica Montseny sobre la història del món taurí de Manlleu i Vic, on es relata el transcurs d’un segle, aproximadament, explicat amb imatges de toreros populars, entre ells, El Niño de la Brocha, molt conegut a la comarca d’Osona. L’objectiu va ser donar a conèixer a totes aquelles persones que mai s’havien interessat pel món dels toros, la cultura taurina de la comarca o inclús, arribar a convèncer a algun antitaurí. “També hem fet exposicions d’escultures i de pintures, abans fèiem 5 o 6 actes cada any, però això va ser a l’època que hi havia més esplendor. A partir del 2016, amb tanta prohibició, la gent s’ha fet gran”, explica Clerch.
{{ comment.text }}