Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

La tornada a les terrasses

Les terrasses tornen a donar vida a la ciutat de Vic

  • UVic
  • 19/05/2020 | 23:33

Tamara Garcia i Sonia Ortega, Vic

El sol tronava a brillar el primer dia de la fase 1. A la Plaça Major de Vic tornava a estar plena de vida. Els comerços obrien les seves portes després d’un llarg confinament però el que més anhelaven els vigatans eren les terrasses dels bars on prendre un refresc. Tot i això, no tots els bars estaven oberts en aquell moment, molts esperaven cautelosos les noves mesures del govern.


La plaça ha estat sempre el centre de la ciutat, el símbol de Vic per excel·lència juntament amb el fuet i les pizzes de can Tarradellas. I ara, després de mesos amb la seva essència difosa pel virus, tornava a ser el que sempre havia estat, amb algunes modificacions. L’anomenada nova realitat. Les mascaretes eren la peça clau en la vestimenta de les persones que trepitjaven i passejaven pel seu voltant de la plaça o seien esperant a ser atesos en algun bar. Podies escoltar de tant en tant alguns murmuris de la gent: “quines ganes tenia de treure’m la mascareta“. Aquesta era de les frases més repetides entre les persones.


En la terrassa d’un dels bars més populars de Vic s’ajuntaven colles d’amics que feia temps que no es veien. Tots ells, amb mirades plenes de felicitat i un somriure que ho corroborava. “No saps el temps que portava esperant aquest moment” deia un noi d’uns 25 anys que prenia una cervesa en el bar Petit Bistro. Estava acompanyat de tres amics més i compartien entre tots unes patates braves i unes olives. Més enllà, una parella de quaranta anys esperaven a ser atesos per un cambrer que, amb molta cura, prenia nota de les poques taules que podien utilitzar.


La gent anava arribant a la plaça a mesura que passava el matí. El campanar observava de lluny el ressorgiment de la ciutat de Vic mentre, de fons, s’escoltaven les notícies d’algun bar on explicaven el primer dia del desconfinament. La plaça s’havia passat de propagar nostàlgia a propagar la felicitat en qüestió d’hores. Els riures, les mirades còmplices i les ganes de sortir de la situació que havia comportat una malaltia contagiosa, s’havien convertit en els protagonistes de la jornada.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.