Arnau Casas i Martí Solà. Vic
La Laia Raventós és una jugadora de bàsquet que competeix amb el Cadí La Seu a la Liga Femenina Endesa. La base osonenca va arribar al club de l’Alt Urgell després d’una etapa als Estats Units vestint la samarreta dels Charlotte 49ers, on va batre el rècord històric d’assistències del club. Formada en les categories inferiors del Club Bàsquet Vic i del Femení Osona, és una de les jugadores de més nivell de la comarca i té el privilegi d’haver aconseguit 3 ors europeus en les categories inferiors de la selecció.
Després de la teva aventura als Estats Units, l’estiu passat vas arribar al Cadí La Seu, enmig d’una crisi sanitària mundial. Com et vas adaptar al teu nou equip? Et va costar al principi?
El procés d’adaptació ha estat una mica diferent aquest any a causa de la Covid-19, però tot i així l’equip ho ha portat molt bé. Al principi sí que em va costar una mica perquè vaig estar un any sense jugar a bàsquet, però tot i així, he estat molt bé amb les meves companyes i els entrenadors i m’ho han facilitat molt.
Fa dues setmanes vau viatjar a Romania per competir en l’Eurocup i, per només dos punts, no vau poder passar a la següent ronda, malgrat guanyar 2 dels 3 partits disputats. Com es va quedar l’equip després de caure eliminat a Europa?
L’última derrota a l’Eurocup ens va saber molt greu, però vam estar molt contentes de la feina feta. No ens esperàvem competir tant bé. Després de l’eliminació, ja ens vam concentrar únicament en els partits de lliga que venien.
A la lliga aneu novenes en la classificació i no heu pogut classificar-vos per la Copa de la Reina. Com valores aquest primer tram de la temporada? Esteu complint els objectius que us vau marcar a l’inici?
No ens vam classificar per la Copa de la Reina per culpa d’un inici difícil, però ara estem competint bastant bé, al nivell que volíem. Els objectius es van complint poc a poc i, partit rere partit, estem millorant.
Precisament, el proper partit que jugareu serà el derbi català a Fontajau (Girona), davant les actuals campiones. Com afronteu aquest partit tant especial pel bàsquet de casa nostra?
Els derbis sempre són molt divertits de jugar. Crec que totes tenim moltes ganes de viatjar cap a Fontajau i intentar competir contra l’equipàs que tenen les de Girona.
Quines són les principals virtuts que ha de tenir una jugadora que fa de base dins la pista? És la posició on ets sents més còmode? O has jugat en alguna altra posició?
Les principals virtuts que ha de tenir una base són saber llegir el joc i diferenciar cada situació i jugada. Però després també ha de saber transmetre la jugada a la resta de l’equip. Tant de base com d’aler em sento molt còmode i, les dues posicions m’han agradat sempre.
En el que portem de lliga, has jugat 22 partits, has anotat 104 punts (23 tirs de dos, 14 triples, 16 tirs lliures), has recollit 44 rebots i ets la segona jugadora de l’equip que més assistències ha donat (36). Què et diuen aquestes xifres? Tens ambició per poder millorar els teus números en la segona volta?
Sincerament no m’he fixat gairebé mai en les estadístiques individuals, encara que mostrin com està funcionant cada jugadora. Però sí que tinc l’ambició de millorar els meus números i aconseguir tot el possible durant aquesta temporada.
Parlant de xifres, en la teva etapa als Charlotte 49ers vas batre el rècord històric del club pel que fa a nombre assistències. Quan el vas superar, ho tenies en ment o no sabies que estaves fent història? Què va significar per tu?
Va ser bastant emotiu simplement pel fet de que sempre m’ha agradat molt assistir a les meves companyes i disfrutar del joc així. En aquell moment, no sabia que estava fent història, però va significar bastant per mi perquè li tinc molt apreci en aquella universitat.
Com va ser la teva experiència en els Charlotte 49ers dels Estats Units, un país on el bàsquet és dels esports més importants? Hi tornaràs algun dia a jugar?
La meva experiència a Charlotte va ser una de les millors que he passat amb el bàsquet i que no canviaria mai. La veritat és que no em plantejo tornar, veig una mica difícil tornar a jugar als Estats Units i, a part, ara estic molt contenta amb la lliga femenina del país.
Paral·lelament, amb la selecció espanyola has aconseguit 3 ors europeus (en les categories U16, U18, U20) i 1 plata mundial amb la categoria U17. Com has viscut aquests triomfs? T’agradaria tenir la oportunitat de disputar els Jocs Olímpics?
Poder competir en els europeus i el mundial amb les seleccions de formació va ser una gran i única experiència. M’agradaria moltíssim poder competir i disputar els Jocs Olímpics, però ara mateix ho veig molt difícil i estic concentrada amb la meva feina al Cadí i amb la meva adaptació al joc d’aquí, després d’estar tants anys a fora.
De la teva etapa formativa al Club Bàsquet Vic i al Femení Osona, quins van ser els elements que et van ajudar a arribar a on ets ara?
La meva etapa al Vic i al Femení Osona em va ajudar molt a arribar on estic ara gràcies als bons entrenadors i a la bona dinàmica de club. També perquè crec que teníem un molt bon equip i que podíem competir bé a Catalunya.
Perquè creus que el bàsquet femení, i en general l’esport femení, segueix tenint menys ressò en els mitjans de comunicació malgrat tots els esforços que s’estan fent perquè tingui més visibilitat?
El bàsquet femení i, en general l’esport femení, té menys ressò degut al pressupost. Crec que és un tema econòmic i, malgrat tots els esforços, segueix sent inferior. Està costant molt arribar al mateix nivell que l’esport masculí.
Ara mateix, en quin moment de la teva carrera esportiva et quedes? I quin t’agradaria oblidar?
Em quedo amb el primer or europeu que vam aconseguir a Bulgària amb la U17, ja que vam fer un campionat increïble. No m’agradaria oblidar cap altre moment de la meva carrera perquè tot suma.
{{ comment.text }}