Aleix Castells i Roger Isern. Vic
Lluís Verdaguer ha estat durant 12 anys al capdavant de l’Ajuntament de Taradell. La seva vinculació amb el consistori, però, comença el 2003 quan va entrar com a regidor de Cultura, en el mandat de Josep Munmany. D’altra banda, i ja des de fa uns anys, n’és el director de la Residència Vilademany. Per aquest motiu, hem parlat amb ell perquè ens expliqui de quina manera viurà les pròximes eleccions del 14-F a Catalunya, com a president d’una mesa electoral i per conèixer de quina manera els residents podran o no anar a votar. Aquesta entrevista es va fer el dia 1 de febrer i, per tant, encara no hi havia constància dels protocols de votació.
Creus que les eleccions s’haurien d’haver ajornat?
Bé, és molt fàcil dir-ho ara però jo crec que l’errada es que s’havien d’haver ajornat sapigent la possible repuntada de la pandèmia després de les festes de Nadal. A partir de la convocatòria del 14F s’haurien d’haver ajornat, però la decisió va acabar al jutjat i ja sabem que sempre que acaben allà el resultat és indecís, és un risc dependre del jutjat des del meu punt de vista.
«Jo crec que l’errada es que s’havien d’haver ajornat sapigent la possible repuntada de la pandèmia després de les festes de Nadal.»
Tens por a contagiar-te o contagiar a la mesa de les votacions?
És cert que tinc la bona o mala sort de treballar en el sector residencial i ja estem acostumats a treballar amb material clínic i de protecció. El meu dia a dia ja és així des de fa un any, passant tests de la Covid-19 cada setmana i això fa que no tingui por a ser el causant perquè estic molt controlat per motius professionals. La majoria de persones que estaran a les meses no estan acostumats ni potser han passat tests fins a hores d’ara. Puc entendre que la gent tingui por, perquè realment tindrem contacte amb molta gent i per la meva part he vigilat molt ens el darrers mesos, només tenint contacte amb la meva família. En aquestes eleccions tindré contacte amb molta gent i l’endemà hauré de tornar a anar a treballar amb un centre d’alt risc com és la residència. Confio amb que les coses es faran bé i si es fan així el risc d’estar exposat és mínim, però bé, millor haver-ho pogut evitar.
Entens que hi hagi por a anar al col·legis electorals per part dels votants?
Sí, sobretot al col·lectiu de risc és normal la preocupació. També es barreja amb la indignació, ja que amb les diferents mesures no es permeten fer moltes coses però el 14F es pot anar a votar i pot ser que això es tradueixi en baixa participació.
«Les eleccions s’havien de fer, però el febrer no era la data idònia.»
Creus que han prevalgut els interessos polítics per davant de la salut?
Per la situació del país arran de la inhabilitació de Quim Torra es necessita un govern esclar, però crec amb un any d’experiència crec que es podrien haver aplaçat. Ve després de Nadal i sembla evident que els mesos d’hivern són més crítics per la propagació del virus. La decisió va acabar a judici i ja sabem que sempre tenim les de perdre, a partir d’aquí amb les lleis ja m’hi perdo. Les eleccions s’havien de fer sí, però el febrer no era la data idònia.
De quina manera podran votar les persones que viuen a la Residència?
Aquesta és una de les coses que un any després a mi encara em segueix indignant. No estem suficient informats fins que surt a la televisió, a la premsa o ho llegeixes per internet. És a dir, falten pocs dies per les eleccions i no sabem absolutament res. Jo el que sé, perquè ho he vist per la televisió, és que les residències, els directors i les patronals es pregunten de com es farà amb els residents. De fet, ja és un tema no resolt amb unes eleccions normals. Jo havia intentat que la gent pogués exercir el seu dret a vot i veies que el procediment era l’habitual per tothom. Anar a correus, presentar-se-hi físicament, esperar que t’arribin els vots i tornar-hi anar presencialment. Per votar per correu també havia intentat de fer-ho per via notarial i al final acabes abandonant.
«Seguirà quedant sense poder anar a votar un perfil de gent perquè no s’ha resolt, però no en pandèmia, sinó en situació normal.»
Això en processos normals, és a dir, un dia normal d’una persona que té dificultats per desplaçar-se o que l’estat cognitiu d’aquesta persona té mancances, però no les suficients com per està incapacitat. No està resolt i, per tant, aquesta gent acaben no anant a votar. Doncs imagineu-vos en situació de pandèmia, que en teoria els tenim confinats a dintre. Sí entenc que tenen el dret a sortir els més autònoms i que tinguin familiars que puguin venir, m’imagino que serà com sempre. Però seguirà quedant sense poder anar a votar un perfil de gent perquè no s’ha resolt, però no en pandèmia, sinó en situació normal. No sé com, però crec que qui munta les eleccions ho hauria de saber. També s’ha parlat de si serien els funcionaris de correus, després han de ser els membres de les meses que es desplacessin en certs centres per poder-ho fer presencialment. En resum, a dia d’avui no sabem res de com es farà això, tenim la solució com per tota la població, és a dir, fer-ho per via correu però això és impensable i més ara. Sí de normal ja no ho fem pel trajecte que suposa, imagineu-vos anar amb tots els residents que durant 9 mesos els hem tingut aquí dintre a fer cues a correus perquè puguin anar a votar. Serà molt difícil.
Com creus que s’hauria de fer, per exemple, com va passar a Portugal on es van constituir meses provisionals als centres residencials?
Sí, sens dubte. De fet a nosaltres es dona la casualitat que el dissabte passat vam rebre la segona vacuna, és a dir, la vacuna es dona quan hi ha un consentiment firmat, però també requereix un procés administratiu en què van venir uns funcionaris, en aquest cas personal d’infermeria a administrar-les aquí. Així doncs, per què no fer el mateix amb els centres residencials? Al cap i a la fi estem facilitant les coses perquè estem agrupant gent en un sol centre. De la mateix manera que es dedicarà una hora a les persones que han donat positives, també es podria dedicar una estona de la jornada electoral i que es desplacessin fins aquí. Jo crec que en el moment que hi ha els presidents de mesa o els vocals tenen una certa potestat per decidir si aquella persona és apta per votar i ho fa lliurament sense que ningú la coaccioni. Al cap i a la fi, en els col·legis electorals els presidents hi són per això també, per veure que ningú està coaccionat a l’hora de votar.
«Hi haurà l’abstenció de la por i de la persona que està indignada perquè no accepta que les eleccions passin per davant de moltes altres qüestions de la vida.»
Pel que fa als possibles resultats electorals. Tems que hi hagi un buit de legitimitat del govern elegit, a causa de la més que probable abstenció?
Jo com que part de la meva vida havia estat condicionat a les eleccions perquè havia estat càrrec electe, et dona molta més força quan surts guanyador d’un resultat en què hi ha hagut, per exemple, un 70% de participació. Això et legitima moltíssim. Sí surts escollit quan probablement ni tant sols el 50% de la població ha anat a votar, jo crec que és un govern flac. Dies enredera a Portugal ha sortit elegit un president amb majoria absoluta amb un 39% dels vots. La lectura que es pot fer també és que com que ja estava claríssim qui era el guanyador, la gent l’ha votat més. Els polítics tendeixen a fer la lectura més favorable. Qui no ha anat a votar se sobre entén que ja està bé el que surti. I, per tant, els vots van per mi dels que no han anat a votar. Jo crec que aquesta vegada hi haurà el vot de la por, però també molt gent no hi anirà perquè fa la reflexió de “com que no podem anar a comprar roba al poble veí, doncs tampoc vull anar a votar i arriscar-me”. Hi haurà l’abstenció de la por i de la persona que està indignada perquè no accepta que les eleccions passin per davant de moltes altres qüestions de la vida. Hi ha restaurants o comerços que ho estan passant molt malament per la pandèmia, i en canvi, un dia concret farem sortir tota la població al carrer. I que per molt bé que s’organitzi tots sabem el que implica això… També és cert a vagades que m’ha tocat prendre decisions que és molt difícil fer-ho bé per a tothom. Quan estàs governant és molt complicat, però és cert que les coses es podrien fer millor, segur.
«Diria que hi haurà un tripartit»
Creus que hi tornarà haver un govern independentista o creus que podem tornar a tenir un tripartit?
Jo diria que hi haurà un tripartit. El que no us puc dir és si serà encapçalat pel PSC o ERC. Sí el més votat és el PSC jo crec que hi haurà un tripartit segur i si els més votats són ERC, tinc més dubtes, però crec que acabaria sent un tripartit igualment. I pel que fa a Junts, crec que pot fer un molt bon paper i fins i tot té possibilitats de guanyar. Però és clar, els vots de PDECAT no els sumarà i sempre que hi ha fraccionaments és molt difícil de liderar. Crec que han passat masses coses els últims anys com perquè Junts aclapari tots els vots que havia tingut l’antiga convergència. També és cert que per mi l’aval del president Puigdemont val molt i ha demostrat ser una persona ferma i amb moltes conviccions, i més que la resta de partits que s’autoanomenen independentistes. Per mi Carles Puigdemont ho ha demostrat i ha anat fins el final amb l’independentisme. Per tant, això és un mèrit que cap altre partit té. Però la seva situació és molt complicada, està a l’exili i prendre decisions és molt complicat. A més, no pot ser president, però per mi tenen el recolzament total en aquest sentit, perquè el què han dit ho han fet. Una altra cosa és que els jutges i els tribunals han posat totes les traves possibles.
{{ comment.text }}