Pere Chacón i Laura Coletas. Vic
Mariona Isern, nascuda a Sora l’any 1990, és una escriptora i candidata política de Junts per Catalunya. L’osonenca, que es defineix com una persona observadora i amant de la paraula, es presenta en el número 75 de la llista per Barcelona.
Actualment, degut a l’empresonament dels consellers i l’exili obligat de Carles Puigdemont, la incipient política ha deixat de banda l’escriptura per centrar-se totalment en la complexa campanya electoral del seu grup per a les eleccions del 21 de desembre. Aquesta publicació ha pogut conversar amb ella sobre la campanya electoral i la situació política actual catalana.
Quins són els principals punts del vostre programa electoral?
El primer objectiu és acabar amb el 155. Això és el més primordial, fins i tot abans que la constitució de la República, i sobretot acabar amb els presos polítics. Aquests dos, són els dos eixos bàsics. Llavors, en funció dels resultats, s’ha de veure què passa amb el Govern que està a l’exili (evidentment si guanya la nostra llista, no podem tenir el primer candidat a l’exili). També en funció del resultat de les eleccions, s’ha de veure quines forces independentistes acaben quedant per a la futura República.
Com valores aquesta campanya tenint en compte les circumstàncies actuals?
És una campanya atípica. Si t’ho mires des del dia 1-O no té molt sentit perquè són unes eleccions que no ha convocat el president de la Generalitat, sinó que ens han vingut imposades. Evidentment ens hi hem de presentar, ja que si no dónes lloc a l’altre perquè guanyi. Depens molt del que facin els altres i de la situació dels presos polítics, ja que a mitja campanya ens hem trobat que alguns d’ells han estat alliberats.
Pel que fa a la llista de Junts per Catalunya; dels 10 primers n’hi ha quatre o cinc que són els que han anat a presó, igual que ERC que també té el seu cap de llista empresonat. És evident que aquesta situació pot o no afavorir-te, però crec que és una cosa que hem d’utilitzar de cara al 21-D. No pot ser que els caps de llista d’algunes llistes no puguin defensar-se ni defensar la seva campanya, perquè precisament per defensar aquestes idees els han empresonat.
Mariona Isern (JumtsxCat): “En un altre moment, segurament no m’hagués posat en una llista electoral, ja que no és el meu món. En aquestes circumstàncies tan dures, després del 1-O, quan t’ho preguntes dius: ‘Evidentment que m’hi vull sumar!'”.
Com s’aconsegueix fer una bona campanya electoral amb el candidat a tanta distància?
La veritat és que ho fem com podem. És evident que no és una campanya com a les que estem acostumats. De fet, com que ens vam trobar els primers dies que els consellers encara estaven tots a la presó, els que hem hagut de fer campanya som una mica “els independents”, és a dir, gent que no estàvem acostumats a estar a la primera línia. Així mateix, el que ha estat molt atípic és que, quan fem un acte de campanya hem de fer una trucada a Brussel·les perquè connecti al President.
Creus que us pot afavorir tenir el candidat a l’exili en els resultats del dia 21? Creieu que hi haurà gent que se solidaritzarà amb la situació?
Crec que a la nostra llista ens pot afavorir. És cert que el nostre candidat està a l’exili, però sortosament es pot defensar. No pot venir i no pot sortir d’allà, però tothom sap què pensa el President, ha fet entrevistes… En el cas del cap de llista d’ERC la situació és diferent, ja que com tots sabem està a la presó. Possiblement, si haguéssim fet una llista unitària, segurament no ens trobaríem en aquesta situació.
Però, tan de bo no ens haguéssim de preguntar si ens afavoreix o no. En aquests moments, el què estem veient és que altres forces polítiques estan pensant de presentar un altre candidat per a la seva llista. Nosaltres tenim molt clar que canviar de candidat vol dir acatar el 155; i el 155 vol dir acabar amb la independència i amb el Govern.
Podríem dir que aquestes eleccions són per a vosaltres una ratificació del referèndum del 1-O?
Penso que ho hauria de ser per a nosaltres i per a la resta del món. Malauradament, el dia 1-O va passar el que va passar amb la repressió policial i, de cara a Europa, no es va reconèixer la legitimitat de la votació i dels resultats. Per a nosaltres no són un altre referèndum perquè ja vam anar a votar. De cara al món, després de tot el que ha passat des del dia 1-O i si surten guanyant les forces independentistes, penso que sí que es veurà com un altre referèndum.
En el cas que la situació judicial impedeixi la investidura de Puigdemont, teniu un candidat alternatiu?
De cap de les maneres! Em semblaria fer una campanya en contra. Considero que, estant en aquesta situació amb el president a l’exili, li estaríem fent un lleig si canviéssim de candidat. Crec que el més clar és dir “Ell és el nostre candidat i és el President que hem votat la majoria de catalans”. Nosaltres no l’hem cessat. Aquesta ha estat una de les primeres conseqüències de l’aplicació del 155 : acabar amb el govern de Catalunya. Si nosaltres mateixos ho permetem, ens estem tirant pedres a nosaltres mateixos.
Per tant, si guanyés Junts per Catalunya el president Puigdemont seria investit sí o sí?
Sí, però també s’ha de veure quines majories hi ha favorables a la independència. Un altre factor que pot influir pot ser, per exemple, si Oriol Junqueras ja és fora de la presó.
En cas de que les forces independentistes guanyin, com preveus el panorama polític futur? Hi ha realment pensada una estratègia per aconseguir una futura República Catalana?
El 27 de setembre vam aconseguir un 48% dels vots. Crec que, perquè passi alguna cosa, hem d’aconseguir superar aquest 48 i amb un mínim d’un 50%.
Penso que, després de tot el que ha passat els últims mesos, hi hauria d’haver una majoria, ja no per a la independència, sinó també per a la nostra seguretat. Reitero que hi ha d’haver més d’un 50% perquè és el que voldrà Europa. Europa mirarà quin tant per cent de vots i escons surten. Això els permetrà veure que hi ha un 51% de persones (o més) que volen alliberar els presos, acabar amb el 155 i proclamar bé la República. A part de tot això, cal posar-nos en el lloc dels presos polítics. Si s’adonen que hi ha una gran majoria que els vol alliberats, aquest recolzament pot representar un valor afegit per a ells.
Hi ha una estratègia real pensada per a tirar endavant una hipotètica República Catalana?
Per proclamar-la el 22 de desembre, no. Crec que encara s’han de fer molts passos. Si ens anem una mica enrere, el 27 d’octubre es va proclamar, però no es va arribar a publicar enlloc. Penso que el que no podem fer tampoc és, el dia següent, sortir allà al balcó i.. Considero que no ens podem precipitar. Primer cal treballar bé com s’ha de declarar la República. És un procés que no es fa així com així, sinó que hi ha d’haver unes lleis, uns passos a seguir.. Depèn molt també de les tres forces, de la unió que hi hagi.. unió que fins fa poc estava molt clara i que fins el dia 27 d’octubre ningú no qüestionava. Ara comença a haver-hi una mica de “separatisme”. Això és perquè ens apropem a les eleccions i tothom va mirant pels seus interessos.
Com compagines el fet de ser escriptora amb la política?
Bé, t’has de saber organitzar. En un altre moment, segurament no m’hagués posat en una llista electoral, ja que no és el meu món. En aquestes circumstàncies tan dures, després del 1-O, quan t’ho preguntes dius: “Evidentment que m’hi vull sumar!”. De fet, a la nostra llista la majoria som independents, som gent que està relacionada amb el món de la cultura, el teatre… però no ens has vist mai fent un míting. Això també ajuda a sumar-te en una llista que, si tots fossin polítics, jo evidentment no m’hi adheriria. Es tracta d’una llista molt oberta; això fa que t’hi sentis bé.
{{ comment.text }}