Laura Llunell. Vic
Temperi vol dir cridòria o mal temps, però la música de Nyandú li ha donat un altre significat. El temperi que ells proposen és una música enèrgica i convincent a través de melodies pop-rock i històries quotidianes. El grup de la Torre d’Oristà tanca la gira de l’àlbum Fernando Rogelio Estévez i anuncia una aturada indefinida. Si ahir es van acomiadar a La Torre d’Oristà, la nit anterior ho feien a la Jazz Cava de Vic.
Va ser una nit amb més música que grans discursos i, des del primer minut, Nyandú hi va posar una intensitat altíssima. Glòria enllaçava amb Camps a través i, tot seguit, tocaven Fotos de calaix, un tema del seu àlbum de debut L’origen de les absències. Quasi no hi havia temps ni per aplaudir, ja que el ritme era frenètic. “Som els Nyandú i venim de la Torre però vivim a Vic”, deia Ferran Orriols Nandu, cantant i líder del grup. I de seguida tornaven a encadenar una rastellera d’èxits de l’últim disc: El club dels 27, Seguirem muntant cabanyes, T’estimo un ou i Copo de vento.
🎵No surt a compte fer-se el valent si un dia per l’altre se’n van els que estimes més. Buscarem la llum a l’altra banda del carrer. Deixa’t anar. Deixa’t anar. I si no hi ha volta enrere, què hi farem. Anar endavant, prou que fa falta🎶
A continuació, Dorm i I love you ens recordaven el seu segon disc, BUM!. En un gest de generositat, fent un petit homenatge a la bona música d’altres artistes, Nandu cantava un fragment de Ring of fire de Johnny Cash i llançava el seu reclam habitual: “Benvinguts al costat més bèstia de la vida”. Després de Barca, cielo y ola, una encertada versió del tema de Gato Pérez, els de Nyandú van sumar més eufòria a la festa amb la cançó M’encanta simplement. “Fotem un brindis tu. Ho volia dir com ho diríem a La Torre però és que no em surt”, Nandu mostrava la il·lusió de veure la sala plena i, sense donar-hi gaires voltes, el grup tornava a oferir alguns temes del primer disc: Malgrat som, Venedors ambulants, Ragazza farfalla i Absències.
🎵Agafant la copa i amb el braç alçat. M’encanta simplement, duc un somriure permanent, pel què hem viscut, pel què hem de fer🎶
A punt d’encarar la recta final del concert, ningú s’esperava un regal així. “Ens n’anem però com que serà per un temps, hem deixat la porta oberta i en fotrem una de nova: El secret més ben guardat del pop”. Nyandú tornava a demostrar que són una màquina de fer bones cançons. Sense poder acabar de processar el missatge d’aquest nou tema, el temperi de la banda del Lluçanès no permetia ni un instant de pausa. “Això es diu Vida i fa així:”
🎵Avui em sento lliure com un full de paper volant enmig dels dies sense cap rumb concret. Animals dins dels camps amb les potes saluden: “Aquí baix és igual menjar pastís o cuques”🎶
Un tancament previsible i alhora desitjat posava en un pedestal les cançons Ens tornarem a veure i Vostra. No sé quan tornarem a veure Nyandú dalt d’un escenari, però guardarem les seves cançons com tresors. Sonaran al menjador de casa, al cotxe i en tota mena de celebracions mentre esperem el seu retorn. No m’imagino uns artistes de la seva qualitat lluny de la música gaire temps.
🎵És algú que va marxar massa d’hora i d’altres que van fugir massa tard. Als meus avis que de petit em cuidaven: de gran vull ser com ells, igual de diferent🎶
{{ comment.text }}