Núria Perera / Ester Puigdellívol
Arribem a la població de Pardines, al Ripollès, població petita, rural i amb un cert encant fascinant, ho fem a través d’una carretera amb corbes sinuoses i un paisatge de muntanya idíl·lic. Un cop allà, un agent cívic amb un peto taronja fluorescent, i amb un entrepà de botifarra a la mà, ens indica on aparcar. Des de l’aparcament, algunes corbes més avall de l’entrada del poble, caminem menys de 10 minuts i comencem a sentir les proves de so de la banda The Rusties Blues Band.
Entrem al poble, on es comencen a intuir les primeres terrasses dels bars acabades de muntar, ja amb algun client matiner esmorzant. Una mica més endavant, veiem les paradetes de cervesa artesana, algunes per muntar, altres a mitges i algunes ja preparades per rebre als aficionats de la beguda de civada. Quan ja ens hem endinsat a la plaça del Padró, just davant de les parades de cervesa artesana, trobem els Embotits de Planoles, amb fuets, secallones i xoriços que fan goig, i els formatges de Montbrú, així com una parada artesana, però aquesta no és de cervesa, sinó d’estris de ceràmica i fang.
Si aixequem una mica la vista, entre la gent que s’acumula just al centre, observem al Manelic i la Núria, els gegants de Ribes de Freser. Els més petits s’hi acosten curiosos i potser amb certa por, mentre que els més grans també ho fan, però no precisament als gegants. Als seus peus la colla de grallers del poble, vestits amb camises de quadres negres i liles, posen a punt les gralles i els tambors, preparats per guiar i acompanyar eixeridament el cercavila.
A mesura que passa l’estona el petit poble, rural i acollidor a la vegada, comença a omplir-se de gent. Les paradetes estan totes llestes, tant la de Bripau, la Minera, la Folls com l’Art. La música gegantera comença a sonar i els gegants ballen al seu ritme mentre els més aficionats, o els més curiosos i atrevits, comencen a fer cua davant les cerveseries artesanes. Es respira un ambient familiar, alegre, que podria ben ser per l’efecte de l’alcohol artesà, però no és el principal motiu. Els gegants comencen a desfilar cap a les entranyes de Pardines, amb un seguici de petits, no tan petits i grans al darrere.
Aleshores, les terrasses dels bars del principi ja no estan tan tímides, estan plenes de gent degustant el sabor artesà de la cervesa, també cal dir que continuen havent-hi cafès i alguna coca-cola. Així doncs, sota el sol intens de la muntanya, relaxat per un airet glaçat que no deixa acabar de treure’s la jaqueta, comença la Fira de la Cervesa Artesana de Pardines d’enguany, que seguirà fins ben entrat al vespre amb diverses activitats per tothom, acompanyada de bona música, i, sobretot, de bon beure.
{{ comment.text }}