Clàudia Simón, la Garriga.
Al carrer Calàbria, el carrer principal que creua gairebé tot el centre de la Garriga i on està situat el Frankfurt, està ple de gom a gom a les set de la tarda. Famílies vestides de la mateixa temàtica, joves amb la llauna d’estrella a la mà, petits corrent, observen la rua de comparses amb molta fascinació. Des de la barra del Frankfurt, en el petit “balconet” que hi ha al costat de la cafetera, es respira l’ambient festiu de carnestoltes, però la rua es veu d’una forma tímida.
Onze comparses i gairebé set-cents cinquanta persones formen la rua de Carnestoltes que ha acabat a les set al carrer Calàbria. A aquesta hora, de cop i volta, el Frankfurt s’ha omplert tant que s’ha hagut de canviar la manera habitual de treball per una més dinàmica, adaptant-se a la situació. És surrealista, gent demanant des del carrer, menjant de peu o asseguts al terra del carrer. Avui, sembla més un “food truck” que un bar on prendre i menjar alguna cosa tranquil·lament.
Són les vuit de la tarda i segueix arribant gent, el Frankfurt comença a mancar d’espai i de personal. Treballant els caps de setmana sempre són deu, sis noies i quatre nois, i normalment són suficients per donar un bon servei un cap de setmana habitual. Però, avui el local se’ls hi fa gran i van de cul traient la llengua per la boca. Ja han passat dues hores i aparentment la calma ha arribat.
Des de dins el local se sent un rebombori que ve del final del carrer, on està l’estudi fotogràfic Andreu. Els treballadors es miren entre ells desitjant que aquests joves afamats que vénen del corre bars organitzat per La Bordalla no vinguin a sopar. Des del fons de la barra s’escolta: “no pot ser”. De cop i volta, entren per la porta tots els joves disfressats i beguts preguntant si són a temps de sopar alguna cosa. Evidentment, pels qui porten el negoci, dir que no hagués estat una estupidesa pels diners que haguessin perdut. Són les onze de la nit i el Frankfurt torna a estar a arrebossar. Gent de la barra comenta “mira que bé que s’ho passa el jovent”, mentre que les cares del jovent que els atén no diuen el mateix.
Ja són les dotze de la nit i es pot dir que la calma ha arribat per quedar-se al carrer Calàbria, però no dins el Frankfurt. S’ha substituït la gentada per tota la quantitat de brossa que s’ha generat durant la nit. Pels treballadors i treballadores ha arribat el moment més pesat: la neteja. S’ha generat tres bosses de brossa de més, el qual indica el moviment que hi ha hagut durant la nit de Carnaval. Els treballadors més joves es canvien, algunes es disfressen de Harley Quinn, per començar la nit de Carnestoltes i els més grans tenen clar que marxen cap a casa. Després d’una hora i mitja de neteja, s’apaguen les llums del Frankfurt.
{{ comment.text }}