Andreu Miralles i Roger Saladrigues. Vic
L’exposició fotogràfica Visions Vigatanes 2.0 ha tancat les seves portes aquest 31 de gener després d’oferir al públic, durant 50 dies, la perspectiva més personal de la capital osonenca del veterà fotògraf Ignasi Costa Riera. La mostra ha tingut lloc a l’Espai Romeu de la Biblioteca Joan Triadú on s’han exposat 21 de les més de 100 imatges que l’artista vigatà té a la seva col·lecció.
Amant de la fotografia des dels 14 anys, Costa va començar a capturar les seves primeres imatges i fer les primeres passes del que ja és una llarga trajectòria. Amb blanc i negre gràcies als seus pares, la seva primera eina de treball va ser una Werlisa de la marca Certex, fabricada a Vic als anys seixanta.
Avui en dia, Costa Riera encara és un d’aquells fotògrafs amb arrels analògiques, a qui de tant en tant, li agrada abandonar les plataformes digitals per trobar un espai físic on exposar les seves obres. Tot i que en plena era digital, on no és fàcil trobar publicitat, ni molt menys una bona sala per exposar i el cost d’imprimir i emmarcar les fotografies no és assequible per tothom. Amb tot això, el reporter ha aconseguit omplir tot un espai de la Biblioteca i fer que la seva obra hagi estat tot un èxit. “Moltes persones que no conec em paraven al mig per felicitar-me”, explica sorprès. “Fins i tot gent del sector artístic”, conclou orgullós.
21 reflexos amb identitat pròpia
Algunes d’elles dels indrets més reconeixibles, com per exemple, la plaça. D’altres, però, de petits racons desconeguts. Aquells on només l’ull i l’objectiu del fotògraf aconsegueixen arribar després d’hores i hores de passejades i d’atenció. Les formes i composicions geomètriques són el pilar de l’obra. Amb una vista especial i única per a les petites particularitats, però a l’hora grans detalls que donen vida a façanes, edificis i carrers de Vic. Tots ells, desapercebuts per a l’ull del vianant. Des d’un mascaró de proa fins a les figures de dalt del sostre del cinema cooperativa.
Tot això, i des de la modèstia de l’artista, amb un clar objectiu. “Despertar la curiositat de la gent per conèixer Vic”, comenta Costa. “Vull que els vianants mirin constantment perquè descobreixin aquests racons ocults”, detalla l’artista.
Fotografies amb color i amb blanc i negre, però amb element constructor principal (l’ombra) i l’absència d’un altre (les persones). Això si, les de color, parcialment dessaturades, prova dels seus inicis amb blanc i negre. “És la fotografia que m’agrada, sense arribar generalment el blanc i negre faig una saturació que queda d’un color terrós, de la gamma dels taronges, que per mi li dóna un toc personal”, explica així Costa com treballa les imatges.
Fotografia: Ignasi Costa Riera
De format horitzontal o vertical segons l’objecte o escena a il·lustrar. Amb unes mides gairebé panoràmiques que permeten emmarcar dintre un mateix enfocament, torres, xemeneies, espais i altres construccions de grans dimensions.
A Visions Vigatanes 2.0 podem veure com l’autor construeix formes i objectes només amb el seu reflex. L’obra provoca que l’espectador sigui qui hagi d’endevinar i pensar que pot ser. Només en 4 imatges apareix el perfil de formes humanes desdibuixades per donar un to humanístic però alhora fred a l’exposició. Tot, per crear el que l’autor anomena com a “objectes invisibles”. “Hi ha moltes fotografies que la imatge la dóna l’ombra, com per exemple la del Temple Romà que es veu una ombra d’una columna. Sense ensenyar-ho, l’ombra explica on i que és l’objecte”, agrega el professional.
Amb tot, tot i el pas del temps, la vida d’un fotògraf ni canvia ni para. La propera sorpresa que prepara el vigatà, serà realitzar un “timelapse” només amb ombres de llocs determinats. “Vull que les ombres es moguin”, assegura convençut Costa.
{{ comment.text }}