Avui, tothom a Osona associa castanyes amb Viladrau. En bona part és gràcies a una proposta, la Fira de la Castanya, que aquest mes d’octubre va celebrar la 25a edició. Viladrau ha aconseguit, amb aquest producte autòcton del Montseny, consolidar una cita de referència dins del calendari firal de la comarca. I ho ha fet amb un fil conductor marca de la casa, que li dona sentit i personalitat. Un exemple similar el va protagonitzar, encara fa més anys, Espinelves, amb la multitudinària Fira de l’Avet: l’any que ve arribarà a la 40a edició.
Aquests últims anys, les fires s’han multiplicat a Osona i el Ripollès, sovint amb la voluntat d’aportar algun tret diferencial. L’últim exemple l’ha protagonitzat Torelló. La torneria de fusta ha format part de l’ADN de la Vall del Ges, i la joguina i el joc de fusta han estat productes que històricament s’han elaborat a la seva indústria local. D’aquí la idea de muntar el Toca Fusta, una fira centrada en el joc i la joguina de fusta. L’alcalde, Marçal Ortuño, reconeixia en la presentació que van buscar un element propi de la zona, que no fos “un bolet” ni s’assemblés a activitats “que fan els pobles del voltant”. De moment, la iniciativa promet.
Una setmana abans es va celebrar a Roda una nova edició de la Fira de Pont a Pont. Va néixer fa 10 anys com una evolució de la històrica Fira del Pessebrisme, però a imatge i semblança de les fires de Santa Llúcia, que tant s’estilen per aquestes dates arreu del territori català –i que a Osona té dues cites històriques, les de Prats i Taradell–. Deu anys després, des de Roda mateix pensen que els cal donar a la fira una nova clau de volta. “L’hem de dotar de contingut perquè tingui un contingut pedagògic, un sentit”, reflexionava l’actual regidor de Promoció Econòmica, Joan Moreno. Dotar-la de singularitat.
També a Vic es va intentar fer arrelar una Fira de Santa Llúcia, a la plaça dels Màrtirs. Va néixer fa set anys de la mà dels mateixos comerciants del barri. La iniciativa, però, no va acabar de quallar, i aquest any es va decidir d’integrar-la dins el macroprograma del Mercat Medieval, on caldrà veure quin recorregut li espera.
Fugir de l’adotzenament és el gran repte per a molts ajuntaments. Tothom vol tenir una fira, però tocar la tecla adequada no sempre és fàcil. Tampoc no ho és trencar les dinàmiques, sobretot quan la valoració és simplement quantitativa. A Tavèrnoles, per exemple, van ser valents a l’hora de sacsejar la seva Fira de Sant Galderic, que també havia superat la desena d’edicions, que havia caigut en la reiteració. L’han reconvertit en la Festa Remença, amb un muntatge teatral, La presa del castell de Savassona, que li ha donat renovat caràcter local. És l’esquer.
Hi ha diversos exemples de propostes amb empremta que han arrelat, com la Fira d’en Perot Rocaguinarda, a Olost, ja amb 11 edicions, o la Fira de les Bruixes, a Sant Feliu, que ha fet 20 anys. Totes dues han creat marca a partir de fenòmens amb derivades locals. Un altre cas recent s’ha viscut a Camprodon, poble de fires, que fa tres anys va crear la de la Galeta per la seva vinculació amb una històrica marca d’aquest producte. A Montesquiu, en canvi, tenen la Fira de la Nou, però el lligam amb aquest producte ha estat més artificial. Aquest any, en la seva vuitena edició, ja van apuntar propostes de reformulació. A Sant Joan, en canvi, ha arrelat bé la seva aposta per la Fira de la Carbassa, ja amb 10 edicions al darrere. Per contra, aquest any van decidir deixar de fer el Mercat Medieval que vinculaven al Cicle de Representacions del Mite del Comte Arnau, conscients que l’oferta de mercats medievals està saturada. En canvi, a Vic el seu Mercat Medieval ha esdevingut fenomen de masses, gràcies a un entorn que el fa creïble. Ciutat de fires per antonomàsia, a Vic una de les apostes més recents és a l’entorn del món de la tòfona, amb el permís de Centelles, on en aquest àmbit van ser pioners. I és que si fa 25 anys va néixer la Fira de la Castanya de Viladrau també ho va fer el Pla Estratègic Osona XXI, Avui ja està enterrat, però és oportú recordar que el pla instava a coordinar, també en l’àmbit de les fires i mercats, l’oferta dels diferents municipis de la comarca. Un quart de segle després, fugir de la política de campanar, en aquesta matèria, continua sent un repte.
{{ comment.text }}