“El bàsquet en cadira de rodes m’ha permès conèixer molta gent amb una realitat semblant a la meva”

P: Com va descobrir el bàsquet en cadira de rodes?

R: Jugant a Scalextric, ja que va venir un company, l’Enric i em va dir que volia muntar un equip a Vic. Em va proposar que anés a veure un partit on jugava la selecció catalana contra el Barça. El vaig anar a veure, però el primer moment em va semblar molt violent. Un dia vaig anar una carrera de Fórmula 1 i vaig trobar un company que estava situat en la mateixa zona que jo i em va dir que si ho volia provar. Li vaig dir que si i allà vaig conèixer l’equip de Sant Celoni. També he provat el pàdel i el tenis.

P: Quins beneficis creu que l’hi aporta fer esport?

R: Em porta molts avantatges que són similars tant si vas amb cadira de rodes com si no. En el meu cas, m’ajuda molt a estar en forma, ja que si no no faria res d’esport i mentalment m’ha permès conèixer molta gent amb una realitat semblant a la meva i fer nous amics.

P: Pensa que l’esport adaptat té suficient visibilitat?

R: No, aquí a Espanya només interessa el futbol i els altres esports queden una mica apartats del focus mediàtic. Però això no només passa amb l’esport adaptat. Per exemple, a mi m’agrada molt el bàsquet femení i soc un gran seguidor de l’Uni Girona, aquest equip és un dels més importants d’Europa i crec que no està prou visibilitzat. A més, hi ha esports com el bàdminton i el criquet que tampoc són famosos aquí a Espanya.

P: Creu que la gent amb una discapacitat física té més dificultats a l’hora de practicar un esport?

R: Per practicar l’esport no. Però hi ha coses al darrere que sí que impliquen un esforç. Per exemple, en l’àmbit econòmic necessites una cadira de rodes esportiva diferent depenent de l’esport que jugues. També no hi ha tants equips per persones amb discapacitat i t’has de desplaçar molt més lluny per trobar-ne un.

P: Quines associacions coneix que ajudin a fomentar l’esport adaptat?

R: L’associació Mifas, que treballen per a la inclusió social de les persones amb discapacitat física, orgànica i sensorial a Girona. També, en conec un altre que és a Barcelona i es diu Comkedem. Aquesta és una escola d’esport adaptat per a adolescents on a part de fer diverses activitats lúdiques també tenen escoles de bàsquet i hoquei adaptat.

P: Aquesta temporada heu quedat enquadrats en el grup A de Segona Divisió, i haureu de jugar contra Costa Daurada, CEM l’Hospitalet, ADEIN Tenerife, Discaesports Mallorca i Petraher Valencia. Creu que es poden classificar pels play-offs de la lliga?

R: No, no ho crec. Un dels equips és massa superior i el nostre equip està el mig.

P: Creu que hi haurien d’haver més subvencions pels equips i esportistes que practiquin esport adaptat?

R: Sí, sobretot ajudes pel material i pel desplaçament. Jo soc de Vic i no hi ha cap equip de bàsquet adaptat a Osona. Per això, haig d’anar fins a Girona i això ja m’implica una despesa pel trajecte. També, pel material sobretot per les cadires que són molt cares, ja que una d’econòmica costa 2000 € i no està prou preparada per competir a lliga nacional. Per tant, t’obliga a comprar-te una més cara d’aproximadament 5000 €.

P: Pensa que una persona amb diversitat funcional física es pot dedicar professionalment i guanyar-se la vida practicant un esport adaptat?

R: Sí, ja que si no ets molt bo els sous no són prou alts per poder viure dignament. Tot i això, penso que és important formar-se mentre estàs competint en un equip d’alt nivell, pel fet que quan siguis més gran i et retiris hauràs de treballar.

P: En coneix algun?

R: A l’Oscar Onrubia, que juga a l’AMIAB Albacete i en Biel Carbó, de l’UCAM Murcia BSR. D’altres esports, conec en Roger Puigbò que ja està retirat i és d’aquí la comarca. Ell havia sigut professional en l’atletisme.

P: Imaginem que compaginar la pràctica de l’esport amb la seva professió ha de ser díficil…

R: Els horaris d’entrenament són a les 9 del vespre i acabem a les 12 de la nit. A mi em va bé l’horari perquè no treballo al matí i així puc dormir. Però hi ha gent que estudia o treballar als matins que no els hi és tan còmode.

P: Què els hi diria a la gent que té una discapacitat física per animar-los a practicar un esport?
R: Que no s’ho pensin gaire i que passin a l’acció. Una manera de saber quin esport et pot agradar és provar-ne diversos. Tot i que també és important que es puguin practicar a prop d’on vius. També els hi diria que els hi anirà molt bé tant físicament com mentalment fer esport, ja que molta gent amb discapacitat no està en forma, perquè pensen que no poden fer activitats físiques. A més, ajuda a socialitzar i a conèixer gent amb una realitat com la teva.