El risc d’intent de suïcidi ha pujat un 50% durant la pandèmia

Professionals sanitaris de la comarca alerten de l’impacte del coronavirus en la salut mental


18/10/2021
Granollers

La pandèmia ha fet disparar el risc d’intent de suïcidi. És un dels factors que destaquen diversos professionals sanitaris del Vallès Oriental a l’hora d’avaluar l’impacte de la coronacrisi en la salut mental. Entre 2020 i 2021, el complex assistencial Benito Menni de Granollers va activar en 169 ocasions el Codi Risc Suïcidi. La xifra suposa un augment del 50% de les intervencions en el marc d’aquest protocol respecte dels anys anteriors a la Covid-19.

“Aquest increment es va començar a notar sobretot a principis de 2021, quan ja feia gairebé un any que estàvem en pandèmia. De fet, durant els mesos més durs del confinament la temptativa de suïcidi s’havia reduït notablement, perquè en una situació de crisi d’aquelles característiques el que primer s’activa en la ment d’una persona és l’instint de supervivència.

Però al cap d’un any, la suma de factors com l’esgotament o l’impacte psicològic del coronavirus, va fer aflorar molts problemes”, apunta la cap d’àrea de Salut Mental de Benito Menni a la capital vallesana, Belén Gías.

En la mateixa línia s’expressa la psicòloga Cristina Domínguez, responsable d’Espai Situa’t, projecte integrat a l’Associació de Familiars per a la Salut Mental Daruma de Granollers. “Sobretot a partir del mes d’abril passat, quan ja sumàvem un any de pandèmia amb totes les seves conseqüències, vam començar a rebre moltes trucades tant de familiars com de persones que, o bé havien fet temptativa de suïcidi, o bé havien tingut ideació suïcida.”

Espai Situa’t va atendre durant els primers nou mesos de 2021 un total de 110 persones per casos de salut mental, les mateixes que havia atès en tot el 2020. “Han augmentat les consultes entre el col·lectiu infantojuvenil i també els casos de més complexitat. No podem dir del cert si aquesta tendència és conseqüència directa de la pandèmia, però sí que parlem d’una simptomatologia que va associada a un cúmul de malestar general. I els casos que ens toca atendre són cada cop més greus”, alerta Domínguez.

En aquest sentit, Gías es refereix a l’augment de les urgències psiquiàtriques durant el 2021. “Des de començament d’any ja hem atès 1.981 casos, un 14% més que el 2020. Ja feia alguns anys que observàvem aquesta tendència a l’alça, però va ser amb l’arribada de la pandèmia quan es va disparar.

El tancament dels ambulatoris va impossibilitar la detecció de moltes patologies que ens han acabat arribant a nosaltres a través d’urgències. D’altra banda, les restriccions derivades de la Covid-19 han tingut un impacte en el benestar emocional de les persones, ja sigui per la pèrdua de xarxes afectives, per les dificultats econòmiques o per la incertesa general.”

A l’augment de la pressió a Urgències cal sumar-hi també un increment de les hospitalitzacions. “Les visites més freqüents han estat per trastorns d’ansietat i depressió, també pel consum de tòxics. Aquest tipus de patologies són les que més s’han incrementat durant la pandèmia. Els ingressos han estat sobretot per qüestions més greus com poden ser els trastorns psicòtics o bipolars”, afirma Gías.

Més recursos

Coincidint amb la commemoració del Dia Mundial de la Salut Mental, diumenge passat, el sector demana més recursos a les administracions. “A hores d’ara tenim 4.500 pacients amb historial actiu. No és tota la gent del nostre àmbit de referència que necessita suport assistencial, sinó el que podem atendre ara mateix amb els recursos de què disposem, que són molt escassos”, afirma la coordinadora de l’Hospital de Dia i de la Unitat d’Hospitalització a Domicili de Benito Menni, Marisi Guillamón.

“La saturació ve de lluny però ha augmentat amb la pandèmia. Si abans donàvem hora a dos mesos vista, ara són quatre”, afegeix la coordinadora del Centre de Salut Mental d’Adults de Benito Menni, Blanca Navarro. “Si no pugem més enllà dels 4.500 pacients no és perquè no hi hagi més gent que ens necessiti, sinó per manca de recursos”, insisteix la responsable del Programa de Suport a Primària del complex, Francesca Jiménez.

LA PREGUNTA

Està d’acord que els ajuntaments incorporin l’ús del català als requisits per adjudicar contractes públics?

En aquesta enquesta han votat 499 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't