Fiscalia demana 18 mesos de presó per a l’alcalde i sis regidors de Lliçà d’Amunt per contaminar un torrent

La Fiscalia de Medi Ambient demana 18 mesos de presó i inhabilitació per a càrrec públic i multes de 10.800 euros per a l’actual alcalde de Lliçà d’Amunt, Nacho Simón (PSC), i sis regidors i exregidors més, per l’abocament d’aigües residuals sense depurar.

El 9 Nou
16/02/2015

La Fiscalia de Medi Ambient demana 18 mesos de presó i inhabilitació per a càrrec públic i multes de 10.800 euros per a l’actual alcalde de Lliçà d’Amunt, Nacho Simón (PSC), i sis regidors i exregidors més, per l’abocament d’aigües residuals sense depurar de la urbanització de Ca l’Artigues al torrent de Can Paiagua, afluent de la riera Seca, entre els anys 2008 i 2010. El judici ha estat fixat per al dia 12 de març al Jutjat Penal número 3 de Granollers.

Els altres acusats són Joaquim Ferriol (ERC), alcalde entre els anys 2003 i 2007; Francisco León (ICV-EUiA), regidor d’Obres entre el 2003 i el 2007; Pere Grau (CiU), regidor de Medi Ambient entre el 2007 i 2011; Maria Marcos (PSC), regidora d’Obres i Serveis des del juny del 2007, i els dos regidors que van ocupar l’àrea de Medi Ambient entre els anys 2003 i 2007, Ferran Miralles i Ferran Gellida (ERC).

En l’escrit de conclusions, Fiscalia diu que els acusats, “incomplint les seves obligacions legals” i, “per eludir el cost econòmic” que suposava la construcció d’un col·lector, van permetre que una part de les aigües residuals urbanes de Ca l’Artigues anessin a parar sense depurar a la llera del torrent. Segons el ministeri públic, procedien dels carrers Penedès, les Garrigues i Priorat, i s’abocaven al torrent a través d’un punt del carrer Penedès.

DENUNCIA VEÏNAL

Els fets els va posar en coneixement de la Fiscalia, el setembre de l’any 2008, l’Associació de Veïns de Ca l’Artigues, presidida per l’exregidor d’ICV-EUiA Antonio Manso. Segons el mateix escrit del fiscal, la Unitat Central de Medi Ambient dels Mossos D’esquadra estima que la situació era similar almenys des de l’any 2006. Des de l’octubre de l’any 2008 i fins al març de l’any 2009, els Mossos i tècnics del Servei de Toxicologia i Medi Ambient de l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses de Barcelona, van prendre mostres que van determinar la contaminació de les aigües superficials i subterrànies del torrent. El desembre de l’any 2009, es va firmar un conveni entre l’Ajuntament, el Consorci del Besòs i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per a les obres de connexió del nucli de Ca l’Artigues amb el sistema de sanejament de l’estació depuradora de Montornès. Les obres es van iniciar el març de 2010 i van acabar el desembre del mateix any.

L’alcalde, Nacho Simón, no s’ha volgut pronunciar sobre l’acusació, però l’any 2009 explicava a EL 9 NOU que la situació era coneguda des de feia 30 anys i que quan ell va arribar al govern, l’any 2007, va demanar a l’ACA els estudis corresponents per solucionar-ho. “En dos anys, hem fet el que no s’ha fet en 30; no se’ns pot demanar més responsabilitat”, deia llavors Simon.

Joaquim Ferriol, per la seva banda, diu que el procés penal no ajuda a resoldre el problema de fons i afegeix que s’actua en contra dels responsables municipals quan la competència a les lleres de rius i torrents és de l’ACA. “L’alcalde és el culpable, però a la vegada no pot fer el que vulgui a la llera del riu”. En aquest sentit, considera que el codi penal està mal fet. “Equipara coses que no són equiparables. Una cosa és tenir una empresa que no posi col·lectors per estalviar-se diners i l’altra és un alcalde que no té competències en les lleres dels rius”.

L’actual portaveu i candidat a l’alcaldia per ERC, defensa la gestió que va fer el seu govern i diu que es van arreglar els punts d’abocaments més importants, com el de Can Xicota, que abocava directament al Tenes. “És molt difícil separar l’acció municipal, nosaltres vam prioritzar arreglar l’enllumenat públic que estava en mal estat i era perillós per al ciutadà”. Segons ell, l’abocament existeix des de fa 40 anys. “En aquell moment l’ACA va decidir que no li compensava fer un col·lector de dos quilòmetres per 30 o 40 cases”, diu.

LA PREGUNTA

Està d’acord que els ajuntaments incorporin l’ús del català als requisits per adjudicar contractes públics?

En aquesta enquesta han votat 474 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't