Les xifres estan publicades en un mapa interactiu que recull uns 30.000 habitatges de les 100.000 propietats que es calcula que encara estan en mans del banc dolent.
Segons les dades de la PAH, els habitatges es distribueixen per gairebé totes les zones de la ciutat –vegeu mapa adjunt i llista amb els habitatges–. El carrer Rafael Casanova, al barri de Ponent, és el vial on n’hi ha més: cinc. També destaquen altres zones com el barri Congost, Can Gili, la Font Verda, Granollers Nord o al voltant d’eixos com els carrers Roger de Flor i l’avinguda Sant Esteve. Al centre de la ciutat, només hi ha un habitatge marcat: al número 14 de la plaça Maluquer i Salvador.
Des de la PAH, constaten que “a Granollers hi ha molts habitatges” de la Sareb, diu Ramon Bosch. Reclamen que l’Ajuntament “es mogui” i actuï perquè “ara la llei li permet durant tres anys agafar aquests pisos i llogar-los”. Segons la PAH, els habitatges del banc dolent es poden classificar en tres grups: els que presenten un mal estat de conservació i, per tant, no són habitables; els que estan ocupats, i aquells on s’ha regularitzat la situació de les persones que els havien ocupat. “Sabem de casos on s’ha establert un lloguer social a les persones que els ocupen”, certifica Bosch.
La PAH no promou les ocupacions però sí que, posteriorment, treballa per facilitar l’empadronament a la ciutat de les persones que han entrat en algun habitatge. També per aconseguir que l’immoble torni a tenir els serveis bàsics: aigua, llum i gas. En el cas de l’aigua, reclamen que es trobi una solució i Granollers faci com ajuntaments com el de Santa Eulàlia, que han facilitat la reconnexió a la xarxa. En el cas de l’electricitat, destaquen la predisposició d’Estabanell a trobar solucions. Per al gas, admeten, és més difícil per la manca de complicitat de Gas Natural.
{{ comment.text }}