L’any 2023 va ser, de llarg, el més càlid des que n’hi ha registres

Un nou informe de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) constata que l’any 2023 es van tornar a batre rècords i “en alguns casos es van polvoritzar” pel que fa als nivells de gasos d’efecte d’hivernacle, temperatures en superfície, calor i acidificació dels oceans, augment del nivell del mar, capa de gel marí de l’Antàrtida i reculada de les glaceres. En aquest sentit, la secretària general de l’OMM, Celeste Saulo, va indicar durant la presentació de l’informe el març passat que “la comunitat de l’OMM està fent sonar l’alerta vermella en el món”. Segons l’Informe sobre l’Estat del Clima Mundial, l’any passat les onades de calor, les sequeres, els incendis forestals, les crescudes i la intensificació dels ciclons tropicals van provocar desgràcies i caos “trastornant la vida quotidiana de milions de persones” i ocasionant pèrdues econòmiques de milers de milions de dòlars. El treball subratlla que l’any 2023 va ser el més càlid dels 174 anys de registres, amb una temperatura mitjana mundial d’1,45ºC per sobre dels nivells preindustrials. De fet, mai no s’havia estat tan a prop, “tot i que de moment de forma temporal”, afegeix Saulo, del límit inferior d’1,5ºC de l’Acord de París sobre el canvi climàtic. Els aspectes que més preocupen són l’escalfament dels oceans, la reculada de les glaceres i una pèrdua sense precedents del gel marí antàrtic. De fet, l’extensió de gel marí a l’Antàrtida va ser l’any passat la més baixa de la que es té constància. A finals d’hivern era inferior en un milió de quilòmetres quadrats a la de l’any rècord anterior, “la qual cosa equival a la grandària combinada de França i Alemanya”, diu l’informe. Pel que fa als nivells de CO2, són un 50% superiors als de l’era preindustrial. Aquest fet provoca la retenció de calor a l’atmosfera i subratlla que, a causa de la vida perllongada d’aquest, “les temperatures continuaran pujant durant molts anys”. “El desafiament essencial al qual s’enfronta la humanitat” La crisi climàtica és “el desafiament essencial al qual s’enfronta la humanitat”, diu Saulo, “i està estretament interrelacionada amb la crisi de desigualtat”, com demostren l’augment de la inseguretat alimentària, els desplaçaments de població o la pèrdua de biodiversitat. En aquest sentit, l’informe apunta que el nombre de persones que pateixen inseguretat alimentària aguda a tot el món “s’ha més que duplicat” i afegeix que els extrems meteorològics i climàtics en són factors agreujants. Un altre aspecte preocupant és l’escalfament del mar. Així, l’any passat es van registrar temperatures excepcionalment elevades a l’Atlàntic Nord oriental, el golf de Mèxic i el Carib, el Pacífic Nord i en àmplies zones de l’oceà Austral. A més, el nivell del mar va arribar a un màxim històric. Pel que fa a les glaceres, les dades apunten que el conjunt global de glaceres de referència va patir, entre el 2022 i el 2023, la pèrdua més gran de gel des que n’hi ha registres. A Suïssa les glaceres han perdut prop del 10% del seu volum en els dos darrers anys i les de l’oest d’Amèrica del Nord, un 9% entre els anys 2020 i 2023. L’informe també recull un seguit de fenòmens meteorològics extrems com ara ciclons i huracans. També episodis de calor extrema al sud d’Europa i al nord d’Àfrica. Es van registrar màxims històrics a Tunis (49ºC), Agadir (50,4ºC) i Alger (49,2ºC). La temporada d’incendis forestals al Canadà va ser la pitjor des que n’hi ha registres. La superfície total cremada al país durant l’any va ser de 14,9 milions d’hectàrees. L’incendi forestal de Hawaii va ser el més mortífer des de fa més de 100 anys als Estats Units. Si bé totes aquestes dades són preocupants, l’informe fa una menció especialment positiva de la generació d’energia renovable. L’any passat les incorporacions de capacitat renovable van augmentar gairebé un 50% respecte del 2022, arribant fins als 510 gigawatts (GW), el major ritme observat les dues últimes dècades. També assenyala que un dels aspectes essencials per reduir l’impacte dels desastres és disposar de sistemes eficaços d’alerta primerenca. De fet, per abans del 2027 està previst que tot el món estigui protegit per aquests sistemes en una iniciativa anomenada Alerta Primerenca per a Tots. El cost de la inacció és més elevat que el de l'acció L’estudi fet públic per l’OMM remarca el gran dèficit de finançament per frenar el canvi climàtic. Els fons de finançament climàtic sotmesos a seguiment només representen l’1% del PIB mundial. En un escenari de mitjana per a una trajectòria d’1,5º les inversions anuals en finançament climàtic “s’han de multiplicar per més de sis”, arribant als 9 bilions de dòlars l’any 2030 i uns 10 bilions de dòlars més fins al 2050. Això no obstant, asseguren que “el cost de la inacció és encara més elevat: s’estima en 1.266 bilions de dòlars per al període 2025-2100”.

L’any 2023 va ser, de llarg, el més càlid des que n’hi ha registres

La crisi del Golf reobre el miratge nuclear en plena transició energètica

Ormuz sacseja Catalunya: energia, guerra i dependència en un sistema vulnerable

Dinamarca i el vent

Menys aigua per produir a Towa, la indústria s’adapta a les sequeres

LA PREGUNTA

Creu que les converses d’alto el foc entre Iran i els EUA arribaran a bon port?

Aina Machuca, de l'Ametlla, guanya Eufòria de TV3

Trenquen els vidres a cops de destral i roben en una joieria de la Porxada, a Granollers

[ACTUALITZACIÓ] Extingit l'incendi de vegetació al Montseny, dins el terme de la Garriga

Forcen el pany i roben el calaix amb els diners del canvi en una botiga del centre de Granollers

La trobada de Marcs que havia de batre un Guinness i que promou un jove de Granollers s’ajorna al 2027

Ferit un participant del Correllengua a Cardedeu per un impacte al coll

Detingut un mestre de Granollers que publicava pornografia infantil a les xarxes

Montornès demana col·laboració per caçar els autors d'unes pintades al patromini local

Martí Pujol: “Aquest juliol tindrem piscina d’estiu a Llinars”

Salvador Illa pateix dolor i pèrdua de força a les cames i estarà ingressat dues setmanes mentre li fan proves i rehabilitació