El pla especial de Gallecs en què treballen l’Institut Català del Sòl (Incasol ) i el Consorci de Gallecs, preveu que només es conservin les masies i cases que estiguin lligades a explotacions agrícoles.
D’aquesta manera, l’Incasol i el Consorci, on hi ha la Generalitat i els sis ajuntaments que hi tenen part del terme (Mollet, Parets, Lliçà de Vall, Santa Perpètua, Palau-solità i Plegamans i Montcada), descarten la petició reiterada de l’Associació de Veïns i l’Ateneu de Gallecs de conservar almenys una trentena de cases que, tot i no ser històriques, poden tenir un ús social.
El director de l’Incasol, Albert Civit, ha afirmat a EL 9 NOU que el Pla Director Urbanístic (PDU) del 2005, estableix aquesta condició. “El PDU declara la zona com a no urbanitzable i això vol dir que les edificacions han de quedar estretament lligades amb l’ús agrícola. I el pla especial determinarà que cada edificació tindrà una parcel·la agrícola per conrear.”
Civit detalla que s’ha fet un estudi sobre els paquets de sòl agrícola que hi pot haver a Gallecs i s’ha creuat amb les edificacions històriques. A partir d’aquest estudi s’ha determinat quines masies i cases històriques s’inclouran en el pla especial.
Civit insisteix que “Gallecs no està pensat per viure si no el conrees”. “Entenc que costi d’entendre, però quan el Pla Especial estigui aprovat i es faci el pla de gestió caldrà que els veïns acreditin la seva vinculació a l’activitat agrícola i es farà per pública concurrència.” El director de l’Incasol no tanca la porta que es consideri la possibilitat d’una cessió vitalícia a persones que hi viuen des de fa molt de temps. En tot cas, fa una puntualització: “Serà el Consorci i els ajuntaments els que podran adoptar les decisions, però no podem convertir Gallecs en un semipoble.”
Civit també es pronuncia sobre la possibilitat que algunes masies històriques buides o ocupades irregularment es puguin cedir a entitats o col·lectius amb projectes socials: “Es pot produir excepcionalment que algunes masies puguin funcionar com un equipament, però no és la regla general, és l’excepció.”
El criteri restrictiu de l’Incasol topa frontalment amb les peticions de l’Ateneu de Gallecs i l’Associació de Veïns que ha elaborat una llista amb més de 30 edificacions que, segons el seu criteri, caldria conservar. Unes perquè són anteriors al 1956 i estarien emparades per la llei d’urbanisme i altres per la funció social que podrien jugar –vegeu gràfic adjunt.
L’any 2019, l’Ateneu ja va elaborar un document en què denunciava la manca de custòdia d’algunes cases i apuntava que el control social del territori i les cases només la dona l’habitatge d’ús quotidià. “Defensem que totes les cases de Gallecs han de ser habitades per persones amb un projecte vinculat al territori tal com pretén garantir el Pla Especial”, deia. Fa un mes, l’Ateneu va fer una proposta detallada amb les cases que podrien tenir un ús social, especialment en un context de forta crisi econòmica i d’habitatge.
En aquest sentit, la directora del Consorci, Gemma Safont, ha dit que “tant l’equip redactor del POUM de Mollet com del pla especial, valoraran la informació que faci arribar de nou l’Associació de Veïns”. I el regidor de Gallecs de l’Ajuntament de Mollet, Raül Broto, diu: “Si hi ha elements que tinguin valor patrimonial, estem d’acord que s’afegeixin, però no volem que esdevingui un model urbà.”
{{ comment.text }}