Més de 200 persones s’han sumat aquest dissabte a Granollers a la crida d’Obrim Fronteres i diversos col·lectius del Vallès Oriental per reivindicar, en el Dia Mundial del Refugiat, la regularització dels immigrants presents al país.
Granollers ha estat una de les poblacions on s’han fet concentracions per reclamar que el govern espanyol posi en marxa de manera urgent una regularització, permanent i sense condicions, de les persones en situació administrativa irregular que hi ha a l’Estat. També s’han fet actes a Barcelona, Girona, Mataró, Olot, Sitges, Reus, Vic i Vilafranca.
La reclamació es produeix en un context en el qual conflueixen diverses problemàtiques. La sortida de la crisi per la Covid-19, que accentua les desigualtats i deixa en una situació encara més vulnerable els immigrants en situació irregular, la situació produïda al camp de Lleida, amb treballadors que havien de participar en la campanya de la fruita que ha quedat sense sostre, l’anunci de reobertura dels Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) o, en el context internacional, l’esclat de les protestes contra el racisme policial als Estats Units -convertit en global-.
Moltes d’aquestes qüestions van estar presents en els parlaments de representants de les diferents entitats convocants durant la concentració.
La situació també té derivades locals. Les dificultats d’alguns ajuntaments, també a la comarca, per facilitar l’empadronament és en la base de l’acció de diferents entitats de suport a les persones immigrades al Vallès Oriental. Ramon Bosc, un dels portaveus de les entitats convocants de la concentració d’aquest dissabte, explica que “l’empadronament és la porta d’entrada perquè les persones tinguin drets”. “Se’ls està negant aquest dret bàsic a persones que són aquí i, en molts casos, viuen aquí des de fa molts anys”.
“La pandèmia, que ha afectat tothom, hauria de fer reflexionar sobre cap on va el món: entre els humans no hi ha diferències”, reivindica Yonko Camara, arribat fa 12 anys a Catalunya des del Senegal. “Sense donar papers, hi perdem nosaltres, però també hi perd l’Estat”, argumenta. La feina que fan els immigrants sense papers, condemnada a formar part de l’economia submergida, deixa l’Estat sense els ingressos que correspondrien si es pogués fer degudament regularitzada. “L’explotació que s’ha pogut veure a Lleida es dona perquè no hi ha papers”, es lamenta.
{{ comment.text }}