Míriam Feu: “Hem d’evitar que la gran exclusió social per culpa de la covid es torni crònica”

Míriam Feu, coordinadora del Grup de Treball d’Anàlisi Social de Càritas

VIATGE AL FONS DE LA COVID
Míram Feu, de 44 anys, és una de les signants de l’Informe sobre exclusió i desenvolupament social a Catalunya, de la Fundació Foessa de Càritas. Hi ha una dada demolidora: 1 de cada 3 catalans viu en exclusió social.

L’exclusió social ha crescut fins al 29,1% de la població catalana durant la pandèmia. Per què?
Són diferents motius. Tenim deficiències al nostre model socioeconòmic que la covid intensifica. Una és la gran precarietat que genera el nostre mercat laboral. Moltes persones que tenien una situació precària abans del 2020 ara han caigut en exclusió i fins i tot exclusió severa.

Què vol dir exclusió?
El concepte d’exclusió intenta anar una mica més enllà del de pobresa. La pobresa s’identifica amb mancances econòmiques, però la gent que s’acosta a Càritas pateix molt més que anar justes de diners. Moltes vegades no tenen accés a drets bàsics, com el d’un habitatge, o tenen xarxes de relacions molt febles, com la gent gran que viu sola. Persones en exclusió social severa són, per exemple, els qui no tenen llar i viuen al carrer fins a casos de famílies d’una mare amb fills que treballa al mercat informal i que ha de sumar feinetes d’hores per pagar una habitació de relloguer perquè no li arriba per a un pis.

La reforma del mercat laboral aprovada la setmana passada servirà per corregir l’exclusió?
Penso que s’ha de valorar la intenció de dialogar amb els diferents agents (patronals i sindicats), això és positiu. Però per acabar amb la precarietat que s’ha generat cal una reforma en profunditat. Es necessiten canvis a gran escala i a llarg termini, fins i tot en el model productiu. Això no es fa d’un dia per l’altre. Sí que s’estan fent passos i es té clar el diagnòstic: aquest mercat laboral tan generador de precaritat no pot continuar igual. Ja veurem si aquesta darrera reforma comença a fer alguna cosa. No és una fita, és un primer pas.

La manca d’habitatge també genera exclusió. Què s’hauria de fer?
La gent té dificultat per accedir-hi i té dificultat per mantenir un habitatge digne. Contrasten els preus dels lloguers tan alts amb els sous tan baixos, a causa de la precarietat de què parlàvem abans. A Catalunya, 588.000 persones queden en pobresa severa un cop han pagat les despeses de casa seva. Això vol dir que has de triar: o pago casa meva o pago la resta de coses. És un altre dels gran problemes que tampoc no se solucionen d’un dia per un altre. Les tres administracions (local, catalana i estatal) han de treballar plegades i han de generar un parc d’habitatges de lloguer social. Mercat laboral i habitatge són els dos gran reptes que tenim sobre la taula.

Reptes pendents que des de Càritas alerten de fa molts anys.
El 2019 van presentar un altre informe que avisava d’aquestes debilitats. Ha vingut la covid i les ha intensificat, molta gent ha caigut en l’exclusió. Crec que ens cal repetir que calen polítiques públiques enfocades als sectors més vulnerables, cal posar-los al centre. No podem acceptar una societat que avança i que està deixant tanta gent enrere.

Dol que Catalunya sigui una comunitat tan rica i tingui una exclusió social tan gran?
A Catalunya, les persones amb més pobresa són les que més han empitjorat amb la covid. I les persones amb millor situació han continuat millorant-la. Buscant les causes d’això tornes a adonar-te que té a veure amb el mercat laboral. Pensem en els joves, que encadenen contractes precaris, pensem en les dones o pensem en les persones estrangeres…

Sense pandèmia, milloraran les dades d’exclusió social?
Hem d’evitar que aquesta gran exclusió social per culpa de la covid es torni crònica. És difícil fer el camí invers si es viu massa temps en exclusió. És un gran repte per a les administracions: ajudar les persones a sortir d’aquesta situació com més aviat millor.

Míriam Feu, coordinadora del Grup de Treball d’Anàlisi Social de Càritas / Griselda Escrigas

LA PREGUNTA

Veu bé l’avançament electoral a Catalunya?

En aquesta enquesta han votat 858 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't