Jan Santaló és alcalde de l’Ametlla des del juny de 2023 després que el seu partit guanyés les eleccions municipals. Van aconseguir 6 dels 13 regidors del plenari i han governat en minoria.
Aquest 2026 encara no tenen pressupost. Com van les negociacions?
Estem negociant i ens agradaria poder-lo portar al ple de maig per tenir temps per implementar-lo. L’any passat també el vam aprovar al maig i hem pogut desenvolupar-lo.
Negocien amb els dos grups?
Sí, tot i que cada grup és diferent i amb algun ens costa més que amb d’altres. Però sempre hem buscat tenir el màxim consens possible
Fins ara havien anat aprovant cada any ordenances i pressupost. Quina ha estat la clau?
Estem molt contents. No només ordenances i pressupost, pràcticament tot el que hem portat a ple ho hem aprovat per unanimitat. Teníem molt clar que a l’Ametlla volíem crear un oasi on la prioritat fos el projecte i no la política de partit. Això no és només un mèrit meu, és de tots tres grups. És un mèrit compartit.
És útil el consell del consens que van crear?
Sí, tot i que hi havia escepticisme. Per treballar plegats, calia donar a l’oposició els espais adequats per discutir, debatre i posar en comú certes coses perquè no n’hi havia prou amb els òrgans col·legiats existents. És un espai molt útil per posar en comú certes coses. I, quan algun cop no ho hem fet, des de l’oposició ens ho han recriminat i els hem donat tota la raó.
Han reconegut la tasca de l’oposició amb un increment de les retribucions.
Hem duplicat els imports que es cobren per assistir a plens o comissions però segur que el percentatge d’increment de la seva feina ha estat molt més elevat. Tot i que encara crec que les retribucions continuen sent injustes per la feina que fan.
Ja tenen dia per a la reobertura del complex esportiu municipal?
S’inaugurarà per festa major. És una bona data. Els primers dies serà gratuït i, a partir de l’1 de setembre, ja es pagarà.
La maquinària per donar-ho a conèixer ja s’activa?
Sí. Aquest maig ja anunciem portes obertes i preinscripcions. Tots aquells que estaven apuntats a l’antic Illa Activa quan va tancar no pagaran matrícula.
El procés per reobrir no ha estat fàcil…
Hem estat a punt de tenir una ruïna enmig del poble sense un propietari clar. Ha estat dels projectes més complexos que hem afrontat per la delicadesa dels acords. El gimnàs havia tancat però el contracte seguia vigent, calia negociar amb el BBVA amb qui hi havia un deute de tres milions de l’empresa concessionària. Després, han vingut les obres, que tampoc han estat fàcils perquè el centre estava molt trinxat. I la famosa licitació, que va ser objecte d’impugnacions. Malgrat tot, el balanç és positiu.
Tampoc ha estat fàcil la reforma de la Sala Municipal del Teatre.
Vam ocupar molt titulars per fer fora l’empresa però això ha garantit que la subvenció no es perdés. Ens correspon seguir fins al final de les conseqüències perquè aquesta empresa no faci patir altres ajuntaments com ens ha passat aquí. Però hi ha una querella de l’empresa contra la meva persona i encara s’ha de resoldre. Confiem que s’arxivi aquest any.
Actuaran com a Ajuntament contra l’empresa?
Quan es tanqui la querella i es descarti qualsevol causa de mala acció per part l’Ajuntament, llavors podrem aixecar el dit i reclamar a l’empresa, i ho farem.
Quin calendari tenen pels pisos socials de Can Draper?
La idea és que les obres acabin a l’estiu i que, a la tardor, ja hi puguin viure persones del poble. És un projecte pioner i cal reconèixer la tasca feta en l’anterior mandat per aconseguir finançament.
Quin perfil de gent?
Gent de 18 a 35 anys o de més de 65 anys. 500 euros al mes per 72 metres quadrats. Són gent que potser ha hagut de marxar del poble, que encara no s’ha pogut emancipar o que potser la casa que tenen els ha quedat gran.
Van fer una opció de compra pel terreny de Ca n’Aimerich. Com està?
Tenim l’opció de compra i aquí volem fer-hi la següent promoció focalitzada en un projecte d’habitatge dotacional per a la gent gran. És molt atractiu per a persones que es valen per elles mateixes però que poden tenir serveis comuns. Creiem que donarà molta vida i resoldrà molts problemes a gent gran.
Cal més habitatge social?
Demanem aprendre dels errors del passat. L’any 2006 es va fer un pla per generar més habitatge suposadament per a la gent jove i gent gran del municipi. Però s’ha fet amb iniciativa privada i amb els preus que s’han venut no hi ha gairebé ningú de la comarca que hi hagi anat a viure. Per això, creiem que on cal treballar i de valent és en habitatge públic de propietat pública i gestionat per l’Ajuntament.
Els pisos del Maset Nou tenen garantida la continuïtat com a HPO?
Sí. Tot i que estem pendent de què s’acaba fent amb la Sareb, que ara n’és el propietari. Hem fet ofertes de compra però ens posen un preu que ens indica que no busquen vendre. Tenim l’interès que acabin sent nostres però no sabem què passarà. Mentrestant, estem garantint les condicions dels habitatges.
Van aconseguir replantejar el tipus d’habitatges i la construcció en un dels solars de Can Draper. Satisfet de la solució?
El nou POUM dirà que aquest tipus d’habitatges tan allargats i amb tanta façana ja no es podran fer per l’impacte que tenen. I vam arribar a negociar amb un privat que tenia tot el dret per executar un àmbit. Vam permutar perquè una de les dues parcel·les que seguien pendents de construir-se, la més propera a la rotonda, no es fes. I ara estem negociant per la segona. El nostre objectiu és que a Can Draper no es faci res més del que ja hi ha construït. El barri és força dens i falten parcs o alguns serveis. L’Ajuntament havia de fer un esforç per revertir errors del passat.
I què faran amb aquest solar que ja és municipal?
Estaria bé que hi hagués un parc o una zona verda. Amb el nou POUM, aquesta edificabilitat l’hauríem de moure a altres zones on l’impacte seria menor. Sempre amb el model de l’Ametlla: de casa jardí. A banda, hi ha una parcel·la d’equipaments que estem valorant si estaria bé que acollís la nova comissaria de Policia Local amb Protecció Civil.
En quin punt està l’aprovació del nou POUM?
La idea és que a la tardor portem a ple el primer pla urbanístic de la història del poble que parla d’aturar el creixement. Crec que arribarà 20 anys tard. Dirà que no hem de créixer més i que tot el que està consolidat es faci amb el menor impacte possible i seguint un codi estètic… El POUM serà molt ambiciós a desclassificar tot allò que es pugui desqualificar.
Limitar el creixement no els pot portar problemes?
Queden prou pocs plans per desenvolupar per poder-ne parlar propietari a propietari. Garantint que es complexin els seus drets, podem mirar que es compleixin els criteris del nou codi estètic.
Per què han recuperat el projecte de reforma de la Nau Feliubadaló?
El projecte de Feliubadaló ens agradava però creiem que havia d’estar supeditat a una possible subvenció perquè és un projecte molt subvencionable. Sí que hem cregut, i coincidim amb Junts, que calia prioritzar l’espai jove, que ocuparà una ala de la nau. És prou gran i s’està definint de manera participada amb els joves.
I la resta?
La idea és que funcioni com un centre cívic, deixar-hi una zona de bar i crear un espai polivalent que permeti fer activitats diverses.
Han aconseguit solucionar els problemes recurrents dels ascensors de la passera de la C-17?
La passera era un projecte necessari però, amb la voluntat de reduir costos, es van posar uns ascensors amb un sistema hidràulic que falla tot sovint. Els arregles, i al cap de res tornen a no funcionar. Ara, coincidint amb la implantació de Casa Ametller en un solar de l’entrada, hem arribat a un acord amb ells perquè inverteixin 80.000 euros per renovar el sistema dels ascensors i que puguin funcionar de manera continuada. Bona part de l’obra ja està feta.
També van arribar a un acord amb una altra empresa per instal·lar-se darrere del Centre Comercial Sant Jordi perquè fes millores d’accessibilitat amb una nova rotonda. Com està?
Amb Synerkos, hi ha dos projectes diferents: la urbanització de nous carrers al barri de Pinar de Rosanes i la rotonda d’entrada al centre comercial. En aquest, ens falta un informe de la Generalitat. Crec que aquest mateix any podrem veure l’inici de les obres. És un dels projectes dels quals estem més orgullosos. Amb l’arribada de Synerkos, i de Druids, al polígon L’Ametlla Park, és com si haguéssim apujat l’IBI un 10% pels ingressos que ens generaran cada any. Això és molt important per a la sostenibilitat financera de l’Ajuntament.
A l’Ametlla Park, encara hi ha espais disponibles?
Sí. Estem parlant amb els propietaris perquè creiem que estan demanant uns preus per les parcel·les que són elevats i dificulten l’entrada de noves empreses.
L’ampliaran?
Amb el nou POUM, ho havíem plantejat però no podem per la reserva existent del quart cinturó, que ens sembla un despropòsit. Com a alternativa, estem parlant amb l’Ajuntament de les Franqueses per plantejar la possibilitat d’ampliar el polígon de Llerona cap a l’oest en terrenys que són terme de l’Ametlla. Parlem d’indústria neta per donar valor afegit en una zona on no faria cap nosa. No de logística.
Han pogut actuar per millorar l’estat dels carrers?
Teníem un projecte molt ambiciós que començava per fer que fos segur circular. Estem parlant de carrers on en 30 anys gairebé no hi havia hagut inversió i, en tres, n’hem invertit més que en els darrers 15. Hem arreglat els forats de carrers que eren perillosos i hem començat repavimentar artèries principals com la carretera de Puiggraciós. Ara farem Pep Munné i carrer Major. I seguirem amb el carrer Alzina i el camí de Mas Fabrera. I no només pavimentem. Comencem a fer els carrers per sota renovant clavegueram, canonades d’aigua perquè no calgui actuar-hi en 20 o 30 anys. Li dona coherència però vol dir més diners i més paciència.
Ho fan al carrer Major.
Hi havia un tub molt petit per recollir tota l’aigua residual que baixa del Serrat i de la Miranda. Quan hi havia pluges, els veïns veien com els pujaven les aigües grises pels vàters i les dutxes. Ara hi haurà un tub dimensionat a les necessitats reals.
Demanen a la Diputació mesures per pacificar la carretera de Sant Feliu.
Sí. El trànsit ha crescut molt i ara hi passen uns 15.000 vehicles al dia i només un terç són de l’Ametlla. Anem gairebé a un accident o incident a la setmana. La Diputació ens prepara un projecte per posar elements que garanteixin la seguretat i així potser també es permetrà una distribució més equitativa del trànsit per altres vies que també garanteixen l’accés als polígons de Santa Eulàlia o Bigues.
Hi havia la idea de fer una variant al sud. La veu?
L’alternativa per solucionar un trànsit desproporcionat que divideix el poble en dos no és dividir-lo en tres amb una nova via. Buscant solucionar-ho tot, pots generar altres problemes. Aquí tenim tranquil·litat als barris i això ho hem de mantenir perquè llavors l’Ametlla ja no serà l’Ametlla. I pot afectar espais del nostre patrimoni més preuat com Can Plantada o Can Reixac.
Falta transport públic amb Barcelona?
Estem en converses per tenir una línia que faci Figaró, la Garriga i l’Ametlla cap a Barcelona. Vam valorar l’opció de connectar amb la línia exprés de la vall del Tenes, que podia arribar fins a Pinar i Portús però no fins al centre del poble. Estem mirant d’estar millor connectats però sense passar-nos.
I internament?
Treballem perquè hi hagi un transport públic entre els barris. Ja ho fem amb una furgoneta per als avis i la idea és passar-ho a un minibús i per a tothom.
Descarten el bus escolar?
Dels 150 interessats inicialment, només una vintena estaven disposats a assumir el cost d’uns 20 euros al mes. Això fa que sigui insostenible econòmicament. Creiem que serà més interessant crear un servei per a tothom i que el puguin fer servir els alumnes de l’institut.
Com va la Policia Local?
Hem ampliat el cos de 17 a 19 efectius. Amb això, podem fer dispositius especials a l’hora que tanquen les botigues, quan tanquen bars i restaurants, a l’entorn de les escoles… Ara volem renovar els vehicles i estem treballant l’ampliació del sistema de videovigilància amb un 50% més de càmeres aprofitant les novetats tecnològiques. El camí és aquest.
Van fer una aposta per un nou inspector que va marxar al cap d’un temps.
Ha marxat amb una comissió de serveis que vam autoritzar que es fes. Però m’agradaria destacar el paper de la sergent, que, com a cap del servei, està fent una molt bona tasca. No descartem tornar a tenir la figura d’un inspector en un futur.
“La meva intenció és repetir però encara em sembla d’hora per parlar-ne”
Com funcionarà el nou sistema de recollida de residus?
Teníem clar que reciclar no podia generar nous problemes a la gent. Volíem un sistema més còmode i més net. Estem molt contents del suport del Consorci. Els hem plantejat que calia adaptar el model a l’Ametlla i ho estan fent: hi haurà un sistema amb casetes intel·ligents que es posaran a tots els barris excepte al centre perquè no hi caben. Aquí, hi haurà càrrega bilateral amb nous contenidors. Les casetes i els contenidors d’orgànica, rebuig i envasos s’obriran amb un clauer que els repartirem barri a barri.
Tenen quantificat l’impacte del turisme de residus que arriba de pobles veïns?
Ens costa uns 50.000 euros l’any. Portem una vintena d’expedients sancionadors de persones que, tot i estar informades, venien a tirar la brossa aquí i no ho poden fer d’acord amb l’ordenança que vam modificar.
Faran la neteja de franges forestals de protecció amb ramats?
Sí, i començarà la setmana que ve. Fins ara, hi havia un únic contracte pel manteniment de tot el verd urbà. Ho incloïa tot: manteniment de franges, torrents, escocells, retirar les herbes de les voreres… Són tasques molt diferents. Hem deixat el contracte amb Viver de Bell-lloc, que ara se centren al manteniment de parcs i jardins amb el mateix equip de persones que abans ho feia tot. Des de Cuidem l’Ametlla, assumim la retirada d’herbes als carrers amb la neteja viària. I per les franges, tenim el ramat de cabres. Comencem amb 100 caps i esperem poder arribar a 500 amb la idea que això pugui arribar a altres pobles com Bigues i Riells o Figaró.
Els preocupen els projectes per crear horts solars a l’entorn del poble?
A escala local, hem fet la feina: els equipaments municipals tenen plaques fotovoltaiques i un 25% dels habitatges privats, també. Hi ha el projecte de Som Energia al Pinar de Rosanes, que, amb el Plater de la Generalitat, s’ha vist que no és un terreny òptim per fer un parc fotovoltaic. Els hem fet veure que s’estan contradient. Per això, ho impugnarem i creiem que ho guanyarem.
Som Energia també té un projecte a l’entorn de Can Draper…
En aquest cas, el Plater el preveu com a possible perquè és una zona més complicada per a l’agricultura pel pendent i que genera un impacte paisatgístic irrisori. Allà ho entenem.
Què faran a l’entorn de la font de la Mina?
L’espai va servir d’abocador de restes de construcció quan l’Ametlla va créixer molt i estan allà enterrades. Volem recuperar l’espai com a espai públic però també hi ha un tema de seguretat: recuperem el curs antic del torrent, que té aigua durant gairebé tot l’any, perquè l’actual va erosionant el talús de les cases de les Roquetes i a la llarga podria donar problemes. Tenim la sort que l’Agència Catalana de l’Aigua ens ha subvencionat el projecte per tirar-lo endavant.
Són un partit independent. Els ha costat accedir a subvencions?
Sabíem que si estàs en un partit ho tens molt més fàcil. Però també és veritat que si treballes de valent, truques a portes i ets un pesat… aconsegueixes resultats. I prova d’això és que aquest serà el mandat on hauran arribat més diners en subvencions d’aquest segle a l’Ametlla amb permís de la construcció de les escoles i l’institut. Estem demostrant que sense anar amb un partit gran es pot fer molt bona feina.
Els han trucat partits nacionals per presentar-se junts a les municipals de 2027?
Quatre partits d’àmbit nacional ens han vingut a veure per presentar-nos conjuntament. A dos, el grup ja ho ha descartat. En les altres dos, encara no s’ha decidit.
Es tornarà a presentar?
La meva intenció és repetir però em sembla molt d’hora. Em sorprèn la pressa que tenen alguns grups. És com si ara estiguéssim parlant de quins torrons comprarem per Nadal. En parlarem a la tardor.
S’hi veu molts anys, en política municipal?
La meva idea no és ser alcalde ni 10, ni 15 ni 20 anys. Tenim uns projectes, la idea és implementar-los i, després, que passi un altre.
Les preguntes de l’oposició: “Quan fas obra pública, pot passar que hi hagi un increment dels costos”
[ERC] Diverses inversions municipals han superat àmpliament el pressupost inicial. Quines en són les causes i quines mesures s’aplicaran per garantir una millor planificació?
Quan fas obra pública, pot passar-te això i ens ha passat, sobretot, al projecte de la Sala i de la reforma del Complex Esportiu Municipal, que tenen en comú que va passar força temps des que es van fer fins que es van executar. I, en el cas del CEM, potser no estava prou ben plantejat des de l’inici. En altres casos, com els carregadors elèctrics, les plaques fotovoltaiques o la reforma del cementiri hem tingut baixes. Perquè no passi cal que hi hagi una planificació dels projectes i això, per primera vegada, s’està fent en aquest ajuntament. Hem passat d’una licitació l’any 2017 a 45 l’any 2025.
[Junts] Ha descartat adreçar una pregunta a través d’EL 9 NOU a l’alcalde.
