El canvi climàtic redueix les basses amb prou aigua perquè hi criïn amfibis al Montseny

El canvi climàtic i els períodes de sequera com l’actual estan reduint el nombre de basses on hi ha prou aigua per permetre la reproducció d’espècies d’amfibis al Parc Natural del Montseny. En general, això fa baixar la riquesa d’espècies –nombre d’espècies– que es troben als punts amb aigua tot i que aquesta augmenta en aquelles que conserven prou aigua. Ho va explicar Fèlix Amat, investigador del Museu de Ciències Naturals de Granollers (MCNG) especialista en amfibis, en una de les presentacions que es van fer dimarts dins de la segona Trobada d’Intercanvi dels Programes de Seguiment del Museu de Ciències Naturals de Granollers a la Xarxa de Parcs de la Diputació de Barcelona. A banda, es van donar dades de micromamífers, ratpenats, mesocarnívors, liró gris i dels mamífers semiaquàtics, el seguiment dels quals arrencarà aquest 2024 amb voluntaris després de fer les primeres prospeccions en els dos darrers anys. Segons va detallar Amat, una de les espècies més afectades és la granota verda perquè el seu cicle reproductiu va més tard. “L’afecta, sobretot, la reducció de l’aigua”, deia Amat. També va descriure l’impacte del canvi climàtic en les poblacions de granota roja al Montseny, que són unes de les més meridionals de tot Europa. “Cada cop es reprodueixen més d’hora perquè les temperatures són més altes i surten abans de la hivernació.” En les poblacions més al sud, situades a la vall de Sant Fe, la falta d’aigua està reduint els punts de cria habituals. L’any 2009 es va fer un inventari de les basses existents a tot el Montseny i l’any següent es van determinar accions per millorar les existents i crear-ne de noves. “Les basses de nova creació que han funcionat pitjor són les que recollien aigua de carreteres”, detallava. Altres investigadors van donar detalls de l’impacte de la sequera en les poblacions que estudien. En el cas de petits mamífers, el 2023 va ser “el pitjor any de tota la sèrie” que es va iniciar el 2008 i que es basa en el parany per fer captures en viu per estudiar espècies de ratolí o mussaranya, entre d’altres, va explicar l’investigador Ignasi Torra. “Les espècies de climes més càlids estan patint una davallada i les de clients més freds estan augmentant. És una paradoxa climàtica”, ressaltava Torra. Al Montnegre, fa tres anys i mig que no es localitzar cap musaranya amb els paranys. La situació és similar amb els seguiment de liró gris. Els anys 2022 i 2023 van ser els que van recomptar menys exemplars en una sèrie que al Montseny i al Montnegre i el Corredor van iniciar-se el 2012. La davallada al Montseny és del 92%. Entre els ratpenats, els més afectats són els d’aigua. “Amb la sequera, hi ha llocs on aquest animal ha desaparegut”, deia David López, investigador del grup de quiròpters. En el cas de papallones, que és el programa de seguiment més antic perquè suma 30 anys de dades, Andreu Ubach va recordar que les poblacions de papallones de les parts altes del Montseny poden estar en declivi pel canvi climàtic i que l’abundància de papallones s’ha reduït en un 40% als espais de la Xarxa de Parcs Naturals, en una proporció semblant a la del global d’espais on fan observacions. Però no totes les espècies evolucionen igual perquè, mentre baixen les papallones especialistes, hi ha un increment de les generalistes. Ubach va exposar que la gestió dels espais –amb la recuperació de zones d’espais oberts enlloc de bosc– ajuda a mantenir la biodiversitat de papallones. Va posar l’exemple d’una desbrossada feta en unes feines de Vallfornès. “Aquest 2024, la voluntària que fa el cens ja ens està dient que hi ha més papallones.” O amb l’obertura d’uns prats a Olzinelles, al Montnegre i el Corredor. Joana Barber, cap del Servei de Gestió de Parcs Naturals, va ressaltar la importància del seguiment de paràmetres i espècies que es fa als espais protegits que gestiona aquest ens. “És bàsic. Hem cregut, des del primer moment, en la importància de fer seguiments perquè ens permet conèixer”, va dir Barber que va recordar que la base de la feina dels tècnics “és la preservació” i totes les dades recollides hi ajuden. “Amb els anys, estem acumulant prou informació per fer una gestió adaptativa”, va dir Daniel Guinart, biòleg del Parc Natural del Montseny. I va destacar el doble paper dels espais naturals col·laborant amb informació i rebent-ne “per poder gestionar”. “Els investigadors sols no poden fer la feina i aquí és on entren els tècnics i els guardes, que fan una feina molt important”, deia el biòleg del Montseny. Guinart va posar en valor el paper del MCNG de Granollers. “És una pota important. És un soci que necessitem i, per això, hi ha el compromís d’anar col·laborant”, va apuntar. Toni Arrizabalaga, conservador del Museu de Ciències Naturals de Granollers, va destacar la voluntat de continuar treballant amb la Xarxa de Parcs de la Diputació. “Espero que aquesta col·laboració que fem duri molts anys”, va dir.

El canvi climàtic redueix les basses amb prou aigua perquè hi criïn amfibis al Montseny

La Salvaguarda demana ajornar projectes al Montseny fins que no s’aprovi la nova llei de protecció

La Diputació estrena una visita virtual per Sant Miquel del Fai

Productes i serveis del Montseny es podran etiquetar amb la marca Reserva de la Biosfera

El Parc Natural del Montseny millora la capacitat del torrent del Sot de l’Infern

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Els Mossos investiguen la causa de les ferides greus d'un home atès en un carrer de la Garriga

[Ampliació] Moció de censura a Vilanova amb dos regidors d'Impulsem que trenquen el govern

Un centenar de persones en llista d’espera per accedir a un habitatge cooperatiu a Granollers i Cardedeu

S'aixeca el confinament de Sant Fost, Martorelles i Santa Maria per l'evolució favorable de l'incendi

Troben un cadàver en estat avançat de descomposició a Santa Maria de Martorelles

Ferit greu un operari en caure dins d'una rasa de tres metres de fondària en una obra a la Garriga

La nova residència DomusVi Vallès Nord, una llar amb un model d’atenció humà i personalitzat

La millor nota de la selectivitat a la comarca ha estat un 9,6

Jésica Pérez: “Les ocupacions a les urbanitzacions s’han reduït de 40 a 8”

Les obres de la piscina de Sant Celoni encaren la recta final abans de l’estrena, al juliol