Pedro Sánchez, president del govern espanyol, va anunciar fa dues setmanes una regularització extraordinària que pot beneficiar mig milió d’immigrants a l’Estat i fins a 150.000 a Catalunya. Al Vallès Oriental, no s’ha concretat a quantes persones pot afectar. Amb tot, entitats socials i migrants celebren la mesura, que atorgarà permís de residència i de treball a les persones sense antecedents penals que resideixin a Espanya des d’abans del 31 de desembre de 2025 i durant cinc o més mesos. Alhora, es pregunten de quina manera s’assolirà una fita d’aquestes dimensions.
A El Xiprer, “ha arribat gent massivament preguntant pels papers”, diu Rubén de Pablo, referent d’Acció Social de la fundació de Granollers. L’anunci públic ha portat cues a les oficines d’estrangeria i també a les seus de les entitats socials. En Dafir, de 34 anys i del Marroc, és un dels usuaris habituals als esmorzars d’El Xiprer, l’activitat diària que acull joves nouvinguts en situació administrativa irregular. De mitjana, hi van una cinquantena de joves, però hi ha dies que la xifra pot arribar a 70. En Dafir ha viscut sis anys a Itàlia i quatre als Països Baixos, i és soldador. Vol tenir papers per continuar dedicant-se a la seva professió. Tant ell com en Mohammed, també del Marroc, van passar per Almeria abans d’instal·lar-se a Granollers. Esperen, amb la nova mesura, poder acabar de regular la seva estada per tal de tenir la possibilitat de treballar i d’accedir a un habitatge. “Sense papers, no tens una vida”, diu en Dafir.
Dafir, usuari d’El Xiprer: “Sense papers, no tens vida”
El Xiprer “no és un menjador social”, aclareix De Pablo, sinó que va molt més enllà. L’entitat de Granollers acompanya diverses persones en edat de treballar per regularitzar la seva situació, ajudant-los a aconseguir certificats de llengua o oferint-los mòduls formatius. Els esmorzars són un espai de socialització que, alhora, permet als treballadors iniciar seguiments en tràmits administratius, derivació a cursos de català i castellà o altres serveis d’orientació. “No tenir papers els aboca a una precarietat estructural de la seva vida”, afegeix.
Els migrants i entitats que els donen suport veuen la mesura com una oportunitat única que cal aprofitar: “Si ho fem bé, podem fer que molta gent aconsegueixi papers”, celebra Maria Ortuño, de Totes Legals, una associació del Baix Montseny que acompanya persones migrants en situació administrativa irregular. Recorda que aquest tipus de mesura no és nova, però de l’última ja en fa 21 anys. “Ha trigat molt, però ha sortit.”
Com arribar a tothom?
Ara, el repte és arribar a tothom, diu. Creu que cal preparar censos i campanyes informatives per no deixar ningú enrere. En aquest sentit, Paco Cruz, tècnic de Relacions Ciutadanes jubilat de l’Ajuntament de Granollers i president de l’empresa d’inserció social Dimas, aplaudeix la regularització dels milers de beneficiats, però no té clar que l’administració pública tingui la infraestructura necessària per assumir l’allau de sol·licituds. “Algú els ajudarà a fer els tràmits? Com es farà?”, són algunes de les preguntes que es fa Cruz.
Dimas ofereix tallers de cures o costura a persones en situació de vulnerabilitat, moltes nouvingudes i sense papers. Són espais on poden “conèixer gent, fer xarxa i practicar el català”, explica. D’altra banda, donen llocs de feina en empreses d’inserció laboral. Amb la regularització extraordinària, ja esperen rebre molta més gent, “tots aquells qui no podem contractar a hores d’ara”, pronostica Cruz. “Tot donarà un tomb.”
La regulació donarà permís de residència i dret a treball, però De Pablo apunta a una sèrie de problemes estructurals que no se solucionaran. Tenir papers no els assegura trobar feina, per exemple, o molt menys aconseguir feines estables. També es refereix als casos de racisme immobiliari. “Hi ha gent amb papers que no troba un lloc on viure”, recorda. Abans de cantar victòria, resten a l’espera de la llei definitiva que concreti requisits i protocols.
Procediment
Es preveu que el termini per presentar les sol·licituds s’obri l’1 d’abril i s’allargui fins al 30 de juny. S’hi podran presentar les persones que resideixin a l’Estat abans del 31 de desembre de 2025, que demostrin que porten almenys cinc mesos de permanència continuada des del moment de fer la sol·licitud i que no tinguin antecedents penals. Per justificar la permanència, serviran documents d’empadronament, cites mèdiques, factures o enviaments de diners, i el Certificat d’Antecedents Penals. El tràmit serà presencial i no farà falta ni NIE ni certificat digital, però sí el passaport en vigor i el formulari omplert amb el pagament de la taxa corresponent. En un màxim de 10 dies hàbils, el Ministeri hauria d’expedir el certificat. I en 15 dies, tan sols amb l’admissió a tràmit de la sol·licitud, ja es podrà a treballar.
