L’ecosistema hospitalari dona per a moltes anècdotes. Encara més quan s’hi ha treballat durant molts anys. Per explicar records i vivències al voltant de l’Hospital de Granollers, l’Arxiu Municipal va reunir en una tertúlia sis veterans extreballadors fa uns dies sota el títol “Compartint històries del nostre hospital”. Fina Hernández, la religiosa més gran de les cinc germanes vedrunes que encara viuen a l’Hospital; Artur Puig, metge pediatre; Agustí Trullà, gerent entre 1976 i 1987; Marina Molins, infermera que va exercir durant molts anys a Consultes Externes; Teresa Subirats, administrativa i membre del comitè d’empresa, i Consol Fusté, que es va jubilar com a responsable d’Atenció a l’Usuari, informa Imma Juncà.
Tots ells i també els assistents a la tertúlia van anar comentant imatges projectades de diferents èpoques de l’Hospital. Fotografies triades entre les 6.000 imatges dels fons documental de l’Hospital que l’Arxiu Municipal de Granollers ha ordenat i descrit des de l’any 2019. Unes 800 capses de documents i una cinquantena de plànols completen aquest fons, “el més voluminós de què disposa l’Arxiu fins a l’actualitat”, va explicar Laura Casanovas, cap de Servei d’Arxiu i Gestió Documental. A més, recentment, a la secció de fonts orals de l’Arxiu d’Imatges s’ha penjat el testimoni de 18 persones que han treballat a l’Hospital de Granollers. Entrevistes que han servit per al llibre Cent any cuidant de tu i el documental sobre el centenari dels edificis històrics produït per VOTV.
Bona part de la tertúlia va girar al voltant del creixement espectacular que va viure l’Hospital durant els anys setanta. La contractació del primer gerent de l’Hospital, Enric Obach, “va posar els fonaments i una mica d’organització”, recordava Fina Hernández, qui va arribar a l’Hospital l’any 1964 com a mestra, però que després va exercir com a infermera. Obach va fer de gerent cinc anys, entre 1968 i 1973.
En el seu darrer any, l’Hospital va posar en marxa la guarderia Cangur, un servei molt necessari que al cap dels anys va gestionar l’Ajuntament de Granollers. Eren els anys del baby boom que va il·lustrar el doctor Artur Puig, pediatra entre 1974 i el 2007. “Hi havia dies que m’havia tocat revisar fins a 20 nadons”, recordava Puig. Va ser una època en què l’Hospital va estructurar el primer Servei de Pediatria en un hospital comarcal dirigit pel doctor Josep M. Bosch Banyeres i que, fins i tot, va comptar amb una UCI neonatal. El doctor Puig va recordar que van salvar un nadó que va pesar només 700 grams.
Amb els mitjans del moment l’equip de pediatres de l’Hospital va demostrar que la vitamina A no s’absorbia a través de la pell dels nadons i l’estudi va ser publicat en portada a la revista americana Clinical Pediatrics. Ja el 1999 l’Hospital va rebre de part de la Unicef la distinció com a “Hospital amic dels nens”, que reconeixia els centres que promovien l’alimentació amb llet materna. “El de Granollers va ser el segon hospital amb aquest títol després de Sant Joan de Déu”, recordava Puig.
Agustí Trullà va ser el gerent que va estructurar, jerarquitzar i planificar els serveis que havia de tenir l’Hospital. Es pot dir que va ser l’arquitecte de l’hospital actual. Va establir una estructura basada en un nou organigrama amb una direcció mèdica, una d’infermeria, una de serveis generals i una d’econòmico-administrativa. A ell també se li deu l’impuls per a la construcció del Centre Geriàtric, “on sovint es podia veure l’equip directiu dinant amb els avis”, recordava Fina Hernández.
La dècada dels setanta es va tancar amb el greu accident de tren de les Franqueses, on van morir 19 persones i 49 van resultar ferides. Els professionals de l’Hospital de Granollers van resoldre amb nota aquella complicada situació. “El ministre va quedar de cacauet”, recordava Agustí Trullà en referència a la visita que va fer a l’Hospital de Granollers el ministre de Sanitat i Seguretat Social, Juan Rovira Tarazona, ministre de Sanitat i Seguretat Social. Una oportuna trobada que va servir perquè el ministeri abonés 18 milions de pessetes per fer front al pagament de l’impost de la renda.
La juguesca contra el tabac
Teresa Subirats va recordar una juguesca que va fer amb el doctor Vicens Mercadé, especialista en pneumologia que va ser el primer responsable del Servei de Geriatria de l’Hospital. L’objectiu era que tots dos deixessin de fumar. “Van posar una pissarra amb el Servei de Medicina Interna i apuntàvem els que vèiem fumar, de manera que el que quedava més vegades apuntat havia de pagar un sopar a tot el servei.”
També es va parlar del primer comptable de l’Hospital, Josep Dachs. Consol Fusté va explicar que a Dachs una vegada li van robar l’import de tota la nòmina de l’Hospital. “Li va quedar un trauma important per a aquest fet.” Fusté, que va començar a treballar com a administrativa amb només 16 anys, va recordar que el 1971 va tocar el segon premi de la loteria de Nadal, que es feia a benefici del geriàtric. “Amb els diners que vaig guanyar em vaig comprar un radiocasset.” Aquesta i moltes altres anècdotes formen part de la història de l’Hospital de Granollers, que acaba de cloure la celebració del centenari del seu edifici modernista.
{{ comment.text }}