Va començar a treballar a l’Ajuntament de Canovelles amb 16 anys –gairebé 17– i en marxa amb 66 anys. Sílvia Castells es jubila aquesta setmana després d’una trajectòria professional de gairebé 50 anys en aquest consistori.
Divendres passat va ser el seu darrer dia de feina tot i que, oficialment, es jubila aquest proper divendres. Ella es va voler acomiadar dels companys amb una esmorzar a la sala de plens de l’ajuntament que va aplegar una seixantena de persones. Al vespre, li van fer un sopar sorpresa al restaurant Portal Vell, a Lliçà d’Amunt, amb la participació de regidors del govern i de l’oposició, treballadors i extreballadors de l’Ajuntament i exregidors.
Veïna de Granollers, amb 16 anys va saber que a l’Ajuntament de Canovelles buscaven una persona per treballar-hi. Amb altres noies, es va presentar a les proves i la van escollir. “Ens van fer fer una carta, una prova de comptabilitat… i em van triar a mi.” L’1 de setembre de 1975 començava a treballar amb Joan Dordas a l’alcaldia. Després d’ell, Castells ha treballat amb tres alcaldes més: Francesc Martos, José Orive i l’actual, Emilio Cordero.
Sempre ha estat a l’àrea de secretaria fent les convocatòries i les actes de plens, juntes de govern i comissions. “Al principi, érem quatre i ens tocava fer una mica de tot”, explica Castells a EL 9 NOU. També havia fet atenció al públic des de l’antic taulell que hi havia a la primera planta de l’ajuntament, gestionava les fitxes del padró –cada veí en tenia una– o portava el registre d’entrades i sortides.
Recorda les moltes hores que ha dedicat a transcriure actes de plens i juntes de govern. “Al principi, el secretari em cridava al despatx i em començava a dictar l’acta.” Després, va venir una nova secretària. “Em passava unes notes i, a partir d’aquí, feia les actes.” Primer, mecanografiades i, un cop aprovades definitivament, les transcrivia a mà als llibres oficials d’actes. Amb el temps, van incorporar els enregistraments amb casset. “Anaves tirant endavant i enrere i anar transcrivint.” Destaca quan van incorporar un aparell que funcionava amb un sistema de pedals que els facilitiva la feina. “Va ser un canvi gran!” Però el definitiu ha vingut darrerament amb el sistema de videoactes, que ha posat fi a les transcripcions de plens i juntes de govern.
La tecnologia també va aportar millores amb el canvi de les màquines d’escriure antigues per unes d’elèctriques i, el 1995, amb l’arribada dels primers ordinadors. A la vegada, ha viscut com l’administració es feia més complexa. “Els expedients d’ara no tenen res a veure amb els d’abans”, diu. Amb el temps, Castells també va anar assumint tasques de secretària d’alcaldia portant-los l’agenda, gestionant trucades…
Tot i ser de Granollers, després de més de 49 anys a l’Ajuntament de Canovelles, “em coneix tot el poble”, assegura. “L’altre dia va venir un senyor i em va dir: ‘Tu portes temps aquí, eh?”, recorda rient. Ha viscut els canvis de Canovelles. Destaca quan s’han fet inauguracions d’equipaments al poble i recorda fets viscuts des de l’Ajuntament, com el premi de la loteria de Nadal de 1979 a la parròquia de Fàtima o el segrest i assassinat d’una nena del poble l’any 1981.
Les seves tasques li han permès tenir contacte amb la majoria de treballadors de l’Ajuntament. “Acabes tenint relació amb tothom. En un moment o altre, parles amb tothom. Soc com la mama de tots i hi ha molt bona relació amb els companys.” Castells assegura que ha estat molt feliç fent aquesta feina. “He estat molt a gust i m’ha agradat molt la feina.”
Comiat del ple
En el darrer ple, l’alcalde Cordero li va agrair el “compromís, la professionalitat” i “la calidesa humana”. “Has contribuït a fer millor Canovelles i deixes una empremta difícil de substituir amb una trajectòria exemplar de vocació al servei públic”, deia en nom de tots els grups abans de lliurar-li un ram de flors.
Sílvia Castells admet que enyorarà la feina. “Si no ho hagués de trobar a faltar, ja ho hauria deixat”, diu aquesta funcionària de l’Ajuntament de Canovelles que va posposar un temps la jubilació mentre es va convocar la plaça per a la persona que la substituirà, amb qui han estat treballant plegades aquests darrers sis mesos. Sobre la jubilació, diu: “Ara faré uns dies vacances i, després, ja veurem.” De moment, però, com fa cada any aquests dies, anirà a donar un cop de mà a la seva germana i al seu cunyat, que tenen una pastisseria a Breda (la Selva) i tenen molta feina amb les mones de Pasqua.
