Al Vallès Oriental, hi ha 5.133 hectàrees de sòl amb potencial per ser recuperades per a conreus. És la sisena comarca de la província de Barcelona amb una xifra més alta en un rànquing que lidera el Bages amb 7.797 hectàrees. Són xifres recollides per un treball de BCN Smart Rural, que s’ha presentat recentment.
Per municipis, els que tenen més potencial al Vallès Oriental són Bigues i Riells del Fai (480 hectàrees), la Roca (346), Sant Celoni (328), Caldes (293) i la Garriga (226). Per la banda baixa, hi ha municipis molt urbanitzats i/o amb termes municipals molt reduïts: Mollet (27 hectàrees), Parets (25), Martorelles (19), Aiguafreda (18) i, en darrera posició, Montmeló (2).
De les 5.113 hectàrees amb potencial al Vallès Oriental, n’hi ha 2.083 que surten registrades com a boscos al Sistema Geogràfic Nacional de Parcel·les Agrícoles (SIGPAC) i 1.873 que estan assignades a pastures. En tots dos casos, són superfícies que l’any 1956 eren finques amb fruiters, cereals, horta o altres cultius. Hi ha una part més petita –1.178 hectàrees– que el SIGPAC defineix com a conreus en desús, abandonats o no registrats a la Declaració Única Agrària (DUN) que han de fer els pagesos per notificar l’activitat que estan fent a les seves finques.
El treball de Smart Rural també analitza la catalogació urbanística que tenen actualment les superfícies recuperables. De les 5.113 hectàrees, n’hi ha 4.890 que estan qualificades com a sòl rústic. Representen el 95% del total. Les hectàrees situades en sòls urbanitzables són una minoria: 205 en sòl urbanitzable no delimitat i 29 en sòl urbanitzable delimitat. Finalment, n’hi ha 8 en terrenys urbans no consolidats. Hi ha 4.101 hectàrees que no són dins de cap Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). La resta –1.032–, sí que en formen part.
Per tot plegat, l’estudi conclou que hi ha “un potencial agrícola i ramader encara més valuós del que exhibeix actualment” a la demarcació de Barcelona. “Hem posat de manifest que tenim més de 55.000 hectàrees que podrien ser recuperables amb l’objectiu de fomentar la creació de nous projectes d’emprenedoria en el sector primari i millorar la seguretat alimentària de la ciutat de Barcelona i la seva àrea circumdant.” Fan entreveure “una possibilitat engrescadora i il·lusionant per a aquelles persones interessades en impulsar la producció d’aliments al territori”.
Sobirania alimentària
Els autors recorden un possible futur amb escassetat d’aliments i recursos hídrics i energètics que fa que s’hagin alçat veus “per intentar frenar la degradació de les millors terres de conreus i revertir una situació que fins ara ha anat avançant sense contemplacions”. “Sense terra, no hi ha pagesia. I sense pagesia, no hi pot haver un sistema saludable, segur i sostenible”, indica Sònia Callau, cap de la Direcció Territorial Agrària de la Diputació.
Aquest ens ha impulsat accions com la creació de parcs agraris o la Xarxa de Bancs de Terres de Catalunya, que busca recuperar superfícies en desús, facilitar el relleu generacional al camp i fomentar l’emprenedoria agrària. Al Vallès Oriental, no hi ha cap d’aquestes iniciatives en marxa. “Per molts i diversos motius, Barcelona no es pot permetre perdre ni un pam més de terra conreable. Però també hem de donar suport a les persones amb projectes agraris, ja siguin joves de nova incorporació o pagesos de tota la vida”, diu Callau.
Dades de 1956 comparades amb la situació actual
Smart Rural BCN ha analitzat com han canviat els usos del sòl a la demarcació de Barcelona des dels anys cinquanta del segle XX fins a l’actualitat. S’han comparat els registres del SIGPAC amb la fotografia aèria que es va fer l’any 1956. A banda, els autors han analitzat el planejament urbanístic a través de la consulta del Mapa Urbanístic de Catalunya (MUC) i del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). També s’han fet servir dades de la Declaració Única Agrària (DUN) i s’ha tingut en compte el grau d’inclinació dels terrenys i la superfície de les finques.
Els autors alerten que es tracta d’una aproximació perquè la fotografia que generen no ha estat comprovada sobre el terreny. Les xifres “apunten el potencial de finques, parcel·les i camps que es podrien recuperar per a la producció d’aliments però les característiques específiques de les terres les desconeixem, malauradament”, escriuen els autors.
