La suspensió es va fer a petició de la defensa de l’acusat i després que, en la fase de conclusions, la fiscalia demanés al tribunal de la secció vuitena de l’Audiència de Barcelona que apliqués un delicte continuat d’apropiació indeguda de forma alternativa al delicte d’estafa que demana de forma prioritària. Aquest tipus delictiu alternatiu no implica una modificació de la pena que proposa el ministeri públic per a l’acusat: cinc anys de presó, segons han confirmat a EL 9 NOU fonts coneixedores del cas. El judici es reprendrà el 25 de novembre. Serà aleshores quan la defensa i l’acusació particular faran les seves conclusions.
En la seva declaració inicial, l’acusat va explicar que, en cap cas no va tenir la intenció d’estafar als seus clients. Va relatar com després de l’estiu de 2010, Estivaltours li va retirar la franquícia que ell tenia perquè, diu, va entrar “en una dinàmica de pèrdues”. Tot i això, va seguir operant des de l’oficina del carrer Martí Grivé a partir de l’acord amb un amic seu, responsable de l’oficina de la mateixa agència a Barberà del Vallès. Tots dos van decidir compartir els marges de beneficis generats per l’acusat amb les vendes des de l’oficina de Granollers. “Li vaig demanar ajuda perquè tenia molts clients que si tancava no podien viatjar”.
Segons va relatar l’acusat, amb els diners que aconseguia per la venda de viatges programats per a més endavant anava cobrint les despeses d’aquells que ja eren immediats però tenia encarregats des de feia temps. Però “la bola s’anava fent gran”, va explicar. Tot plegat va petar l’agost de 2011, quan es donen les primeres denúncies d’afectats que no van poder volar i ell va tancar l’oficina. “Estava en negociacions amb el banc per poder aconseguir finançament” i cobrir els viatges contractats.
El soci de Barberà, que va declarar també dimarts, va descobrir els problemes a partir d’un client de l’acusat que es va dirigir a la seva oficina. “M’adono que hi ha un problema i li demano explicacions”, va relatar. A partir d’aquí, l’acusat va escriure i signar una carta manuscrita amb una relació de clients i imports cobrats. “Ho vaig fer jo però no comparteixo el contingut. Estava en una situació de nervis que hauria signat qualsevol cosa”, va relatar al judici. El soci va negar qualsevol mena de coacció cap a l’acusat per escriure aquest document.
