Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Toni Soler: “Ens cal un sindicalisme independent dels partits polítics”

Entrevista a Toni Soler, de Granollers, que és el nou secretari general de la CNT a Catalunya i les Illes Balears

Toni Soler, de Granollers, ha estat recentment nomenat secretari general de la CNT a Catalunya i les Illes Balears. Electricista de professió, Soler té 61 anys i en fa més de 45 que milita al sindicat, al qual va entrar mentre encara actuava des de la clandestinitat en ple franquisme. Assumeix el càrrec amb el repte de consolidar l’etapa de creixement iniciada per l’organització durant els darrers anys.

L’impacte de la Covid-19 ha estat molt contundent, també a nivell econòmic i laboral. Quin ha de ser el paper del sindicalisme en aquest context?

El sindicalisme ha de ser reivindicatiu i fer tot el possible perquè les condicions laborals deixin de ser precàries. Per tant, ens cal un sindicalisme que sigui independent dels partits i els estaments polítics. A dia d’avui, la CNT compleix aquests requisits.

Quin escenari preveu de cara als propers anys?

La recuperació serà difícil. Més enllà de les conseqüències del coronavirus, ja fa temps que el capitalisme està en crisi a molts nivells i que la seva pròpia dinàmica no és capaç d’oferir feina a tot el conjunt de la població. A partir d’aquí, possiblement evolucioni i s’adapti. Però en temps d’incertesa, els treballadors i els col·lectius més febles sempre solen esdevenir els més perjudicats.

Això últim s’ha tornat a posar de manifest durant els darrers mesos.

Les persones amb els salaris més baixos solen ser també les més essencials a l’hora de garantir els serveis bàsics a tota la població, i aquesta crisi ho ha tornat a evidenciar.

N’és conscient, d’això, el conjunt de la societat?

La societat percep la importància d’aquests col·lectius, però no sol implicar-se en la defensa dels seus drets i reivindicacions. Això s’ha pogut veure a Granollers mateix. Durant dos mesos, moltes persones van arribar a sortir cada vespre a aplaudir als sanitaris des dels seus balcons, però quan els treballadors de l’hospital han fet concentracions demanant millores no hi ha anat tanta gent.

La CNT es troba en una etapa de creixement. Només al Vallès Oriental, la seva afiliació ha augmentat un 30% aquest 2020.

Aquest creixement es deu a diversos factors, però un dels més evidents és la pròpia crisi de la Covid. Aquests darrers mesos s’han comès molts excessos, des d’ERTOs que no s’han arribat a pagar fins a deficiències en les polítiques de prevenció. Generalment, la gent tendeix a afiliar-se a un sindicat quan necessita resoldre un problema, i darrerament això ha estat gairebé una constant.

Vostè s’hi va afiliar durant la dècada dels 70, en plena dictadura franquista. Què el va portar fins a la CNT?

Hi vaig entrar molt jove, amb 18 o 19 anys, i el meu primer contacte va ser a través de l’entorn universitari, on es començava a respirar un ambient antifranquista. Primer vaig entrar a les Joventuts Comunistes del PSUC i d’aquí vaig passar a la CNT.

Com recorda aquells temps de clandestinitat?

Ens movíem en el marc de la il·legalitat. Ens reuníem en locals i domicilis particulars, sempre d’amagat, planificant la manera de reestructurar un anarcosindicat en un moment en què el sindicalisme no era permès. Van ser uns dies molt difícils i la majoria teníem por però l’anàvem perdent a mida que adquiríem experiència i assumíem la situació.

Hi havia cap més organització anarcosindical, al Vallès Oriental?

A la comarca hi havia tres grups diferents operant en la clandestinitat, però al principi ni tan sols ens coneixíem els uns als altres perquè tot el que fèiem havia de ser d’amagat i amb molta discreció. Un d’aquells grups eren els Avis del 36, veterans de la Guerra Civil que havien patit l’exili i els camps de concentració. Ens van ajudar molt al seu moment. Cal recordar que l’anarcosindicalisme havia tingut una gran influència a Granollers fins a l’inici de la guerra.

Durant molts anys, i per influència de quatre dècades de franquisme, la CNT ha estat percebuda a l’Estat espanyol com una mena de bèstia negra. Està canviant, aquesta percepció?

Poc a poc va canviant. La CNT sempre ha estat una organització no violenta, però la seva història més coneguda es desenvolupa en contextos de violència com el de la Guerra Civil. Jo mateix recordo perfectament el cas Scala, durant la Transició. Un atac planificat i executat per un infiltrat de l’extrema dreta, que va fer diversos morts i que l’Estat va utilitzar per criminalitzar i desprestigiar la CNT.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.