Una mirada al Moianès

La taula rodona “El Moianès és capital: una mirada sobre la demografia, l’economia i els serveis”, que es va dur a terme la setmana passada a Castellterçol a proposta d’EL 9 NOU amb el suport de la Generalitat, l’Ajuntament i el Consell Comarcal, va analitzar els primers anys de vida de la comarca i els passos fets fins a dia d’avui, donant veu a diversos agents en una conversa que va bascular del passat a la realitat actual i cap a possibles escenaris de futur. La voluntat era, segons Agustí Danés, director editorial d’EL 9 NOU, posar en valor la comarca més jove de Catalunya: “Fa un any que vam iniciar el suplement d’El 9 Moianès. N’estem contents perquè ens hem sentit molt ben rebuts i perquè ha ajudat a difondre la comarca de cara enfora, però també a cohesionar-la internament. Amb aquest acte volíem parlar del Moianès des del Moianès, perquè és una comarca que encara que tingui un passat recent té molt futur.” A la xerrada hi van participar tres persones que representaven l’eix institucional, cultural i econòmic: Oriol Batlló, alcalde de Collsuspina, president del Consorci i conseller comarcal d’Emprenedoria, Turisme, Comerç, Ecomuseu i Comunicació; Josep Font, gestor cultural i representant de l’Associació Modilianum, i Erika de Juan, dietista funcional i emprenedora. Batlló va resseguir els passos que van culminar amb la creació de la comarca, l’any 2015. “No es pot entendre sense l’embrió que suposava el consorci, una fórmula que funcionava. Hi havia un consell d’alcaldes i totes les decisions es prenien en favor de la comarca natural. Això va calar, va ser una de les claus de l’èxit. Els colors polítics no tenien importància.” El desig d’esdevenir una comarca formalment reconeguda a sobre el mapa es va precipitar, però, per efecte de la Llei Montoro. “Havíem de tancar tots els òrgans que depenien d’una entitat superior o Moià, assumir el pressupost del consorci, i això últim era inviable. Era o caixa o faixa”, va assegurar Batlló. Aquesta circumstància, sumada al fet que els pobles tenien poca capacitat d’influència als consells comarcals dels quals formaven part (Osona, Vallès i Bages), va empènyer el projecte a anar endavant. Els dos primers anys, tot i això, no van ser fàcils: l’eina era una realitat a sobre el paper, però estava mancada de dotació pressupostària per part de la Generalitat. Ara, segons Batlló, l’escenari és un altre. Compten amb els recursos necessaris des del punt de vista econòmic i igualment s’ha mantingut el Consorci del Moianès, que continua pilotant àrees com promoció econòmica, formació i turisme. En línies generals, el debat a Castellterçol va girar sobre els punts forts que té la comarca i les qüestions que cal millorar. És en aquest sentit que Josep Font va aportar dades interessants, com que l’Idescat preveu que sigui una de les que més augmentarà el nombre d’habitants. “El 2021, a part del Baix Penedès, el Moianès va ser la comarca que més va créixer del conjunt de Catalunya. Entre ara i el 2040 es preveu que pugui continuar fent-ho entre el 7% i el 39,5%.” Font va complementar aquest projecció amb altres indicadors, com que el percentatge de persones que viuen aquí sense haver-hi nascut és del 40%, el més elevat de la demarcació de Barcelona. Aquesta situació entronca amb altres particularitats demogràfiques, entre les quals una població força envellida, o que –en part per això– “l’Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner revela que és la comarca on hi ha el percentatge més elevat de persones que no surten mai de casa. També és de les que registra més desplaçaments a fora per raó de treball, especialment cap al Bages” . Segons Batlló, les institucions són conscients que davant d’aquest escenari de creixement cal invertir en infraestructures: “La comarca està preparada per assolir aquesta població, però evidentment tenim mancances importants, com la C-59, que ja està pressupostada. Una altra qüestió que hem de treballar és l’aigua. A dia d’avui, els pobles depenen de pous i això, amb un 40% més d’habitants, no seria sostenible. Estem treballant en pro d’una xarxa d’abast comarcal.” També va dir que, des del seu punt de vista, els polígons industrials presenten mancances considerables: “Les empreses es fan grans i marxen.” Apuntant en la mateixa direcció, Font va subratllar la necessitat de “teixir sinergies”. Entre altres aspectes que va destacar, hi ha que “el 80% de la superfície del Moianès és forestal”, o que “tenim un llop a la comarca”. Com a emprenedora, Erika de Juan va parlar des d’una òptica més personal: “Amb una companya fa poc que hem decidit emprendre i obrir un centre holístic a Moià. Estic molt contenta del suport que hem rebut del Consell Comarcal. L’alta d’autònoms, assessorament, informació, cursos… I tot gratuït!” El programa Reempresa al Moianès, per exemple, coordinat per la Diputació, ha aconseguit durant tres anys el distintiu de comarca petita que genera més impactes. Alhora, però, De Juan també va posar sobre la taula mancances pel que fa a serveis, com ara de pediatre, i va aprofitar l’acte per elevar a pública “una petició popular”: “Necessitem una piscina coberta a la comarca.” Un altre dels punts que va tocar en les seves intervencions va ser l’elevat volum de població migrada. A Moià, segons l’Idescat, s’arriba al miler de persones, amb preponderància del continent africà. Partint d’aquesta base, De Juan va explicar les iniciatives que estan portant a terme a les escoles per afavorir la creació de llaços. “Estic a l’AFA, a la comissió d’Escola Verda, al Consell Escolar… Els nens estan molt cohesionats, però amb les famílies no passa, i ho entenc perfectament! Fem un berenar conjunt al mes, fem sonar músiques a les entrades i sortides… però hi hem de donar més voltes.” Els participants a la taula rodona van coincidir, alhora, en les virtuts de descentralitzar serveis. “Ens ho hem de creure. Si tenim un teatre a Castellterçol, anem-hi! Si hi ha futbol a Moià, apuntem-nos-hi!”, defensava Batlló, “aquesta línia és la que vam començar des del Consorci. Ara serem la primera comarca a tenir l’arxiu fora de la capital. Ens ha costat, perquè a les institucions superiors els trencàvem els esquemes, però durant el procés nosaltres hem après molt i les administracions també s’han adaptat i esmicolat una sèrie de barreres”. La cloenda de l’acte a Castellterçol va anar a càrrec de l’aleshores encara delegada del govern de la Generalitat a la Catalunya Central, Rosa Vestit, que va lloar el procés fins a arribar al reconeixement del Moianès sobre el mapa, però especialment com s’ha treballat després per consolidar i demostrar que era un projecte amb sentit. En això, va dir, també hi tenen el seu paper els mitjans de comunicació: “Que algú decideixi que cada mes dedicarà 12 pàgines a parlar d’una comarca és una aposta clara pel territori i s’ha d’agrair.”

Una mirada al Moianès

“El tatuatge és dels pocs oficis en què el client no té sempre la raó”

“La música és la manera que he trobat per canalitzar les emocions”

Gegants contemporanis

Projecten a Monistrol un cementiri multiconfessional xinès

LA PREGUNTA

La cimera del clima que es fa a Bakú acabarà amb avanços per frenar el canvi climàtic?

Tiroteig i fuga a Viladrau en un operatiu antidroga amb 800 quilos d'haixix

Tallada l'R3 durant dues hores per una furgoneta que ha caigut a la via a Sant Miquel de Balenyà

Venut a Torelló el primer premi de la Loteria Nacional

Detenen dos joves a Vic per robar en trasters

La històrica Xurreria Rosa de Vic tancarà al gener si no es concreta un traspàs

L’últim mestre artesà xurrer

Molist compra la gasolinera BP del carrer Torelló de Vic

Colomer 1792 compra la italiana Conceria Ausonia per reforçar l'expansió internacional

Constituïda la Mancomunitat del Lluçanès, amb Ramon Padrós de president

S'encén una furgoneta a la C-17 a Malla després d'una topada amb un cotxe