L’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor continua amb seu projecte de recuperació de la Memòria Democràtica i està enllestint la recreació en 3D de l’antic aeròdrom militar republicà d’Alfou. Una recreació que està portant a terme l’arqueòleg Jordi Nogués, en la mateixa línia de la que ha fet de les escoles unitàries d’Alfou.
El 2019 es va iniciar aquest projecte amb uns documentals de la memòria històrica. L’objectiu és recuperar l’equipament i dignificar-lo. De moment ja s’estan fent visites guiades coincidint amb la proclamació de la Segona República.
L’aeròdrom d’Alfou representa un valuós patrimoni i testimoni de la història més recent de la comarca i del país. Es conserven les pistes ara cultivades, les masies que feien funcions de caserna i quatre dels refugis. El refugi de l’Estat Major es va utilitzar com a zona d’explotació micològica en la dècada dels anys 60 del segle passat.
La República va crear el sector de la sotssecretaria d’Obres amb seu a les Franqueses amb l’objectiu de fer nous aeròdroms a la comarca. Es varen fer els de Rosanes –entre les Franqueses i la Garriga–, el de Cardedeu-Vilamajor i el de Montornès-Montmeló. L’aeròdrom militar d’Alfou es va construir en uns terrenys en els límits dels termes de Cardedeu, Llinars i Sant Antoni, amb l’objectiu de protegir la ciutat de Barcelona dels atacs aeris de l’aviació franquista des de Mallorca.
Va ser la base del grup d’atac lleuger independent 28, amb dues esquadrilles i avions Grumman G-23 “Delfin”. Van ser els únics que van donar suport a les operacions de terra durant els primers dies de l’ofensiva de l’Ebre. Aquest grup se’l pot considerar d’elit amb pilots experimentats de diferents procedències, que va actuar a diversos llocs. El comandament del grup era el capità La Calle, heroi de la defensa de Madrid.
El camp de vol tenia dues pistes d’uns 900 metres, un refugi d’estat major, amb capacitat per a 200 persones, 9 refugis senzills per a 15 persones i 1 caseta de guaita i d’operacions. El refugi gran, construït al costat de Can Jofre tenia doble entrada i era l’únic pensat per resistir atacs amb bombes, els altres eren contra foc de metralladores.
L’estat major i la tropa s’allotjaven a masies de la zona. Es va construir entre l’hivern i la primavera de 1938 i ocupava camps que s’havien expropiat. Molts veïns de la zona van treballar per fer les pistes i els refugis. El juny de 1940 es van retornar els terrenys expropiats.
El 1937 la República va negociar amb els Estats Units la compra d’avions, però les lleis del país prohibien la venda d’armes a països en guerra. Després ho van intentar al Canadà, però amb la compra feta també es van topar amb l’embargament canadenc. La República va fingir una compra pel govern turc i va aconseguir que 34 avions arribessin a Espanya, dels 50 que havia comprat perquè el govern canadenc va aturar-lo en saber que eren per al govern espanyol.
El maig de 1938 van arribar els avions Grumman G-23 “Delfin”, després de poder burlar els controls. Alguns es van acoblar a la frontera i altres en el mateix camp. A Alfou hi van haver els únics Gruman G-23 “Delfin” dels quals va disposar la República, fet diferencial d’aquest aeròdrom, informa Joan B. Mauri.
{{ comment.text }}